Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Reforestació. L'experiència del Tirol italià.

Després de la Segona Guerra Mundial, al Titol italià, es va decidir dur a terme una proposta de l'època del tirà Benito Mussolini mai no aplicada.

La proposta tenia com a objectiu la reforestació de les muntanyes, amb el concurs dels terrenys intermunicipals i dels propietaris de boscos. La proposta no es va dur endavant perquè els propietaris de boscos no hi estaven d'acord i pressionaren a Mussolini perquè no l'apliqués.

Després de la guerra, De Gasperi veié que, al Tirol, hi havia una reacció nacionalista contra l'Estat italià molt forta i decidí donar una extensa autonomia a aquest territori, dotant aquesta de recursos econòmics. A més a més, va decidir dur a terme la proposta de reforestació al Tirol, aplicant-la als boscos intermunicipals i excloent, en principi, la participació dels propietaris particulars.

La reforestació és fa necessària quan se sap que una muntanya amb arbres i arbusts evita l'erosió del sol, recicla l'excés d'anhídrid carbònic i genera l'aigua neta necessària per a omplir fonts i pous.

A cada enginyer forestal, un cop acabada la carrera, se li proposava cuidar-se d'una muntanya desforestada. La muntanya potser tenia un nom, però al bosc que l'envoltaria se li donaria el nom de l'enginyer forestal que el regenerés.

L'enginyer forestal comptava amb l'ajut d'algun pagès en època de baixa feina.A l'enginyer forestal se li construïren dues cases properes al bosc o situades al seu interior: una com a habitatge particular i una altra per treballar, amb les eines necessàries. També disposava del pressupost inicial corresponent i de la col·laboració d'algun pagès, contractat en èpoques de baixa labor en el camp.

L'enginyer començava protegint cada nivell de la muntanya mitjançant espones, i a cada nivell hi plantava arbres i arbusts de les races pròpies de la zona. També s'encarregava de l'aprofitament de la fusta dels arbres, la qual cosa donava un rendiment econòmic creixent.

I així, a poc a poc les muntanyes assignades als enginyers forestals, abans pelades i descuidades, anaven recobrant la vegetació. Cada enginyer veia com creixia el seu bosc, batejat amb el seu nom, i això li suposava un reconeixement a la seva feina i era un incentiu per a fer-la ben feta.

Quan la repoblació de la muntanya era una realitat i els primers arbres ja tenien una certa edat, el rendiment del bosc suposava uns ingressos suficients per mantenir el sou de l'enginyer, el dels seus ajudants i les despeses necessàries. Els propietaris particulars, amb el temps, veuen amb bons ulls l'experiència i alguns desitgen participar del negoci de manteniment del bosc en els seus propis terrenys.

La participació posterior dels propietaris particulars en l'explotació forestal els suposà un cert enriquiment. Enriquiment que contrasta amb la situació dels propietaris particulars del Tirol austríac. Es pot dir que els propietaris de terres del Tirol italià disposen de grans cotxes i tractors petits, mentre que els del Tirol austríac tenen cotxes petits i tractors grans.

Un bosc construït mitjançant aquest sistema és un bosc cuidat amb els camins forestals necessaris per a mantenir-lo i poder-hi fer escursions. També s'hi pot incloure un petit edifici que funciona com a exposició, on hi ha plànols dels relleus i de les seccions de la muntanya, fotografies, descripció de les varietats vegetals plantades, recordatori dels enginyers forestals que s'han responsabilitzat successivament de la muntanya, etc. Els boscos cuidats del Tirol italià contrasten amb els boscos espontanis i descuidats del Tirol austríac.

Primera versió: Barcelona, a dilluns 19 de juliol del 1999.
Darrera versió: Divendres, 19 de juliol del 2019.
Guió: Agustí Chalaux de Subirà.
Transcripció i dibuix: Brauli Tamarit Tamarit.


Enllaços relacionats:

1969: saludar l’Ebre. Xavier Garcia i Pujades. El Punt Avui+.

Incendis forestals. Joan Baiget i Solé. El Punt Avui+.

La Sitja del Montseny. Què passa al Montseny?

Manifest fundacional de la plataforma per a la defensa de Gallecs.

Municipalització del sol. L'experiència d'Hongria.

L'home que plantava arbres. Jean Giono.

Municipalització i urbanisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte