Desgreuge català al mont Athos, set segles després.
Vilaweb. Diumenge, 9 d’octubre del 2005.
Desgreuge català al mont Athos, set segles després.
9-10-2005, 10h50’.
Una representació de la Generalitat de Catalunya, encapçalada pel conseller Joaquim Nadal, ha inaugurat aquest matí un monument a la península grega de la Calcídica, restaurat amb finançament del Govern català, en desgreuge i reconciliació per les matances que la Companyia Catalana d’Orient, hi van cometre el segle XIV. A l’acte de desgreuge hi han assistit el vice-ministre grec i autoritats de la Macedònia. L’anomenada «venjança catalana» arran de l’assassinat del cabdill almogàver Roger de Flor va caure, de 1311 a 1388, sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria.
I, especialment, sobre la comunitat monacal de l’Athos, una república monàstica, formada per un grapat de monestirs ortodoxos dependents del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble. L’horror causat per les tropes expedicionàries catalanes encara es manté set segles després, com ho demostren algunes frases fetes de la llengua grega i, especialment, el recel ben viu dels monjos de l’Athos, que el cantautor escalenc Josep Tero va viure en pròpia pell fa catorze anys quan va ser expulsat del monestir d’Ivíron en revelar que era català. Arran d’aquella experiència, i una vegada a Barcelona, es va posar en contacte amb el Govern català per promoure un gest de reconciliació i desgreuge històric, concretat amb la restauració d’un monument destruït pels almogàvers amb finançament de la Generalitat.
La República Teocràtica de l’Athos, formada actualment per uns 1.400 monjos, és autogovernada però no independent, ja que des de 1923 Grècia en deté la sobirania. La capital i centre administratiu de la república monàstica és el poble de Karyes, on hi ha el governador que representa l’estat grec.
Les visites a l’Athos són limitades per als homes, i impossibles per a les dones (excepte la Mare de Déu) i fins i tot els animals femella. Dels tres-cents monestirs a l’època de màxima esplendor, actualment en queden una vintena, entre els quals n’hi ha alguns de poblats per comunitats de monjos procedentsd’altres territoris ortodoxos com Bulgària, Geòrgia, Romania, Rússia i Sèrbia. Dins els 390 km2 de la república fins i tot hi ha espai per a «secessionismes», com el del monestir d’Esphigmenou, on el centenar de sacerdots es van escindir del Patriarcat de Constantinoble per protestar per la trobada entre el seu líder espiritual Athinàgores i el papa Pau VI a Istanbul, el 1964.
Enllaç de l’article original en català:
https://www.vilaweb.cat/noticia/1557124/20051009/desgreuge-catala-mont-athos-set-segles.html
Enllaç relacionat:
Els deutes de grup. Brauli Tamarit Tamarit.
