Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.


Teoria de finestra trencada


La psicologia social també en suport del Centre Joan Bardina


En 1969, a la Universitat de Stanford (EEUU), el Professor Phillip Zimbardo va realitzar un interessant experiment de psicologia social. Va deixar dos cotxes abandonats al carrer, dos cotxes idèntics, de la mateixa marca, i fins i tot del mateix model i color. Un el va deixar al Bronx, en aquell temps una zona pobra i conflictiva de la ciutat de Nova York, i l'altre el va situar a Pal Alt, una zona rica i molt tranquil·la de Califòrnia. Vegi's la situació plantejada: Dos cotxes idèntics abandonats, dos barris amb poblacions molt diferents, i un equip d'especialistes en psicologia social estudiant les conductes de la gent de cada lloc.

Va resultar llavors que el cotxe abandonat a Bronx va començar a ser depredat en poques hores. Va perdre les llandes, elmotor, els miralls, la ràdio, els instruments, etcètera, etcètera. Tot el que era aprofitable i el que es podia vendre se l'hi van dur d'aquest cotxe, i el que no era aprofitable ho van destruir, per simple gust, per vandalisme, per pur desig destructor, senzillament per salvatgisme. Al contrari, el cotxe abandonat a Pal Alt es va conservar intacte durant el mateix període de temps; ningú es va interessar per ell, ningú va intentar robar-li res, ningú ni tan sols li va donar un cop de peu a alguna de les seves parts.

És fàcil atribuir a la pobresa les causes dels delictes… a la pobresa, i també a una educació matussera i descuidada, a la influència perniciosa de les males companyies i dels mals exemples, etcètera… Atribucions per cert en les que generalment coincideixen els especialistes, i també les posicions ideològiques més conservadores i ortodoxes (de dreta i també d'esquerra o de centre). Però no obstant això, l'experiment en qüestió no va finalitzar aquí, no va finalitzar en tot el que hem explicat doncs quan el cotxe abandonat en el Bronx estava ja desfet i el de Pal Alt duia ja una setmana impecable i intacte, els investigadors van trencar un vidre en l'automòbil situat a Califòrnia.

El resultat observat tot seguit va ser una mica inesperat i desconcertant, ja que a Pal Alt es va desfermar llavors un procés similar al d'abans constatat en el Bronx de Nova York, i el robatori, i la violència, i el vandalisme, van anar actuant i aviat van reduir el vehicle a un estat similar que al del cotxe abandonat en el barri pobre.

¿Per què un simple vidre trencat en el cotxe deixat en un veïnat suposadament segur i amb veïns respectables i benestants, és capaç de disparar tot un procés delictiu? ¿Per què un vidre trencat va poder ser un factor diferencial i desequilibrant? ¿Quines poden ser les interpretacions que raonablement fonamentin el comportament humà en el context dels fets abans exposats?

Evidentment i amb profunditat, les conductes humanes no es condicionen únicament per la situació de pobresa i de mancances que eventualment es puguin patir. La causa recòndita i subterrània del comportament social cal buscar-la en un altre lloc, cal complementar-la per una altre banda. I evidentment ha de ser alguna cosa lligada amb la psicologia humana, i amb les relacions socials, i amb la situació de l'entorn. Molt possiblement un vidre trencat en un cotxe que en aparença era poc usat, transmet una idea de deterioració, d'abandó, de desinterès, de despreocupació, de falta de supervisió, el que va trencant codis de convivència i transmetent missatges d'absència de llei, d'absència de normes, d'absència de regles, en resum, transmetent la idea de que tot s'hi val. Cada petit atac nou que sofria el cotxe de Pal Alt, reafirmava i multiplicava la idea recent indicada, fins que en un determinat moment, l'escalada d'actes cada vegada pitjors es va tornar insostenible, desembocant en una violència irracional, en una depredació precipitada i sense límits, en una desesperació per arribar a la festa abans que s'acabés.

En experiments posteriors, els especialistes James Q. Wilson i George Kelling van desenvolupar la "teoria de les finestres trencades", la que des d'un punt de vista criminològic permet concloure que el delicte és molt més greu en les zones on la negligència, la brutícia, el desordre, el maltractament, la impunitat, la no supervisió, i el no compliment de les regles, són també més grans i evidents. Amb l'aparent falta d'interès a resoldre un problema, i/o amb la notòria falta de mitjans de control, i/o amb l'aparent falta de sanció als transgressors, es creen les condicions ideals per a pensar en el tot s'hi val, i els éssers humans abandonem llavors la nostra urbanitat almenys per una estona per adherir-nos al salvatgisme.

Si es trenca un vidre d'una finestra a un edifici i ningú ho repara, aviat estaran trencats tots els altres vidres. Si una comunitat exhibeix signes de deterioració i això sembla no importar-li a ningú i/o resulta evident que no hi ha mitjans per a revertir aquesta situació, llavors allí es generarà el delicte i la transgressió i l'arbitrarietat. Si es cometen petites faltes, com per exemple estacionar-se en lloc prohibit, excedir el límit de velocitat al conduir un automòbil, o passar-se una llum vermella, i si aquestes faltes no són majoritàriament sancionades, llavors començaran faltes majors, i després delictes cada vegada més greus, doncs es perden les referències, doncs no se saben situar els límits, doncs hi ha llavors inseguretat per a saber què és el bo i què és l'inconvenient, per a saber què està socialment permès i què està socialment prohibit, per a saber fins a on es pot arribar sense rebre sanció o condemna o reprimenda.

Si els parcs i altres espais públics deteriorats són progressivament abandonats per la majoria de la gent (que deixa d'anar-hi per temor a pressions, a injúries, a situacions incòmodes i enutjoses), i si d'una o altra forma aquests llocs són també abandonats per les pròpies institucions estatals que aparenten ser omises o que aparenten no tenir mitjans, indubtablement la negligència, la brutícia i l'arbitrarietat van guanyant terreny i finalment tot s'acaba ocupant pels delinqüents, vividors, marginats i drogoaddictes.

En un sentit positiu, la "teoria de les finestres trencades" va ser aplicada per primera vegada a mitjans la dècada dels anys vuitanta en el tren metropolità de la ciutat de Nova York, el qual de fet s'havia convertit en el punt més perillós de la ciutat. Allí es va començar per combatre les petites transgressions: (a) graffitis que deterioraven i embrutaven el lloc, (b) negligència general de les estacions (falta de pintura, coses trencades o que no funcionaven), (c) poca puntualitat o irregularitats en els serveis, (d) ebrietat permesa entre els usuaris, (i) evasions del pagament del passatge, (f) petits robatoris i desordres, etcètera, etcètera, etcètera. Al actuar així, els resultats poc a poc es van fer evidents. Començant per el més petit, finalment es va assolir fer d'aquest mitjà de transport un lloc segur, còmode, i net.

Posteriorment i ja en 1994, Rudolph Giuliani, el llavors alcalde de la ciutat de Nova York, basat en la ja esmentada "teoria deles finestres trencades" i en l'experiència reeixida en el tren metropolità, va impulsar una política de "tolerància zero". L'estratègia consistia a crear comunitats netes i ordenades, no permetent transgressions a la llei i a les normes de convivència urbana. ¿ I el resultat pràctic? Enorme abatiment de tots els índexs criminals de la ciutat de Nova York. Certament, l'expressió "tolerància zero" sona a una espècie de solució autoritària i repressiva, però el seu concepte principal és més aviat la prevenció de les il·legalitats, així com la promoció de convenients condicions socials generals.

No es tracta de linxar als delinqüents, ni de promoure la prepotència policial, ni de provocar una reacció policial exagerada enfront dels delictes. I de fet, respecte dels abusos d'autoritat i en concordança amb la idea que aquí es planteja, però també és cert que es pot i ha d'aplicar-se en l'àmbit policial el concepte de "tolerància zero". Del que es tracta per tant, és de tenir nul·la tolerància enfront del delicte i a la transgressió en si mateixos, i no tant plantejar agressivitat extrema i intolerància extrema enfront del delinqüent i enfront del transgressor i enfront del policia que s'excedeix en les seves atribucions.

La idea central és la de crear comunitats netes, ordenades, sense excessos ni violències, respectuoses de la llei i dels codis bàsics de convivència, el que per cert avui dia lamentablement és una mica difícil de trobar, especialment en les grans ciutats. Ara bé: La "teoria de les finestres trencades" ¿pot ser aplicada també a la proposta de la societat telemàtica promoguda i impulsada pel centre d'Estudis Joan Bardina?

Creiem que si. Cal esfondrar la idea que el crim paga. Cal esfondrar la idea que es pot transgredir sense ser sancionat, i sense si més no rebre un càstig moral o reprovació moral per part de l'entorn social. Cal esfondrar la visió que el veí és infractor sense que li passi res. Cal eradicar la idea que es pot arribar a generar un perjudici a alguna cosa o a algú, al veí, a l'Estat, a la naturalesa, al client desprevingut, sense per això rebre sanció, sense per això almenys haver de pagar una multa. Cal de fet eradicar la possibilitat (i per desgràcia amarga realitat) que existeixin advocats corruptes que en lloc de defensar al seu client es deixen corrompre per l'advocat del contrari. Però ¿com arribar a fer això de forma generalitzada, i d'una forma que sigui factible d'implantar?

Vegi's que gairebé tot directa o indirectament està vinculat amb els diners, i per tant, s'intueix amb facilitat que no hi ha millor solució per a encausar les greus problemàtiques socials que avui dia ens enfrontem, que promoure l'ús generalitzat dels diners telemàtics, que promoure l'ús generalitzat de la moneda responsable i telemàtica, doncs això tard o d'hora ve a transmetre la idea que un delicte o que un simple engany, a la curta o a la llarga podrà ser descobert, simplement desenrotllant el cabdell, simplement navegant cap endavant i cap a enrere en les cadenes de pagament.
Els diners responsables i telemàtics poden ajudar prou bé a fer més ordenat i més transparent el nostre univers d'intercanvis, el nostre univers de transaccions, i encara les nostres relacions amb l'entorn natural i amb l'entorn social, i en conseqüència, i en virtut d'aquest millor ordenament assolit, és factible esperar un comportament humà més racional, més net, més moral, més ajustat a les normes i a l'ètica, i fins i tot més solidari.

I ja per a acabar aquesta nota, analitzem per un moment la qüestió plantejada entorn de la societat telemàtica amb una mica més de detall. Indubtablement els diners telemàtics requeriran bastant temps a ser implantats de forma generalitzada.¿Serà que per a obtenir clars beneficis haurem d'esperar a tenir una societat telemàtica completa i madura, o també podrem gaudir d'avantatges en les instàncies inicials i preparatòries?
Des del meu punt de vista personal, implantant intel·ligentment accions preparatòries per a una futura societat telemàtica, i per a un futur ús generalitzat de la moneda telemàtica responsable, també poden sorgir avantatges i beneficis gens menyspreables.

La introducció de diners telemàtics nominatiu i informatiu en un determinat i ampli sector, per exemple el pagament de salaris, indubtablement introduirà ordre i racionalitat en aquest sector específic, i això ja és alguna cosa, i això ja és important en si mateix. Si després partint d'aquests recursos dineraris poden ser convertits en els tradicionals diners anònims i no informatius, llavors, es perden aquí possibilitats, però un primer pas ja està donat, però la meta de la societat telemàtica integral ja està una mica més propera. Reflexionem en tot això… No perdem el tren una vegada més…

Reflexionem en els assumptes plantejats en quan cos social, o des de la perspectiva d'un comú, des de la perspectiva del que generalment es denomina ciutadà del carrer, o ciutadà comú i corrent… Com cos elector demanem als polítics que amb els seus assessors i els seus tècnics analitzin en profunditat les propostes d'Agustí Chalaux de Subirà… I per a reforçar i impulsar millor aquest suggeriment, i per a reforçar i impulsa millor el tipus de reflexions aquí plantejades, construïm un "moviment dels comuns", almenys per que entre nosaltres puguem intercanviar idees referent a això, i envers les nostres pròpies accions i també així intentar interessar als mitjans massius de comunicació social…

Enginyer Juan Carlos Anselmi Elissalde

Periodico Digital Misterios de nuestro Mundo - http://www.misteriosdenuestromundo.com/
20 Agost, 2009

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte