Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Judit Casas (Som Energia): «No acumulem beneficis perquè no hem de pagar grans sous a ex-polítics que fan de consellers».

Vilaweb. Logotip.Vilaweb. Diumenge, 7 de gener del 2018. Societat. Ecologia.

Judit Casas (Som Energia): «No acumulem beneficis perquè no hem de pagar grans sous a ex-polítics que fan de consellers».

Per a conèixer una mica millor aquesta cooperativa d'energies renovables parlem amb Judit Casas, membre de l'equip tècnic.

Judit Casas (Som Energia).
Judit Casas (Som Energia).

Per: Redacció.
7-1-2018, 22h.

Plantar cara a Endesa, Gas Natural o Iberdrola pot semblar una bogeria. I té un nom, es diu Som Energia. Aquesta cooperativa sense ànim de lucre d’energies renovables va néixer el 2011 per a obrir una via alternativa al consum elèctric basat en el combustible fòssil. El boca-orella els va a favor i la creixent sensibilitat pels projectes netament ètics els ha fet créixer. Amb només set anys de vida ja donen cobertura elèctrica a seixanta mil famílies i tenen vint mil socis. Per a conèixer-los una mica més, parlem amb Judit Casas, membre de l’equip tècnic de la cooperativa.

–Què és Som Energia?–

–Som Energia és una cooperativa d’energia renovable dedicada a la producció i a la generació d’energies renovables. El que pretén la cooperativa és treballar per un nou model energètic, que sigui cent per cent renovable, que sobretot estigui en mans de la ciutadania i que sogui un model d’empresa participat de la gent que la forma. Ens imaginem els accionistes d’una gran empresa, només hi tenen diners posats. Sí que prenen decisions en les assemblees, però són puntuals i no participen de l’activitat.–

–Llavors, a efectes pràctics, una persona que es vulgui fer sòcia de la cooperativa, què li aporta?–

–Doncs qui es fa soci està recolzant aquest avançar cap a un nou model energètic donant suport a una empresa que garanteix que l’energia que li arribarà a casa, s’ha obtingut a partir de fonts renovables. A més a més, la cooperativa posa en marxa nous projectes de regeneració renovable que són finançats pels mateixos socis. Fins ara, no hem demanat cap préstec al banc, fet que ens dóna independència i flexibilitat en els projectes que volem impulsar.–

–És a dir, té un vessant moral i ètica, i una de pràctica.–

–Exactament, en lloc de tenir el teu proveïdor, com pot ser Endesa o Gas Natural, que es limiten a passar-te la factura i llestos, aquí ets part de l’empresa i pots implicar-te en les decisions i en l’activitat, en la mesura que cadascú cregui convenient.–

–D’on obteniu l’energia? La produïu vosaltres a partir de les vostres instal·lacions o la compreu a altres empreses productores?–

–Intento explicar-ho de forma gràfica perquè és complex. Les comercialitzadores, com nosaltres, podem anar al mercat energètic i comprar energia. Ens hem d’imaginar que el mercat és una piscina i que jo sóc un productor renovable. Tinc un cubell d’aigua amb el que transporto la meva energia i la bolco a la piscina. Però què passa? Doncs que les nuclears i totes les tecnologies, siguin brutes o netes, fan el mateix i totes bolquen l’energia en una mateixa piscina. I després arribem les empreses comercialitzadores com nosaltres, però ens trobem que l’energia està tota barrejada. Com ho podem dir que tota l’energia que arriba als nostres socis prové de fonts renovables? Doncs a partir del segon flux d’energia. És el que s’anomena certificat d’origen renovable. Nosaltres com a comercialitzadores truquem a la porta de les petites productores d’energies renovables per a fer un conveni amb ells.–

–És a dir, per una banda compreu energia a productores que acrediten que fan energia renovable, i per l’altra, la produïu amb les vostres instal·lacions.–

–Exacte. On no arribem, perquè la incorporació de nous projectes és molt més menor que la incorporació de nous socis, i per tant la demanda és molt més gran que l’oferta, tenim convenis amb altres petits productors per a poder assegurar que l’energia que distribuïm és cent per cent renovable. És a dir, sempre fora d’aquella piscina bruta que explicava abans. De fet, a la factura, es pot veure d’on traiem tota l’energia. Amb tot això, el que aconseguim és una visibilització de la demanda d’energia verda. Pensem que com més persones facin aquesta demanda, això anirà fent fora les tecnologies més brutes. És la nostra força com a consumidors, el fet de demandar un producte o un altre. Al final, volem ser actors del canvi energètic.–

–Vosaltres naixeu el 2011. Quina dimensió teniu?–

–Ara mateix tenim més de seixanta mil contractes i més de quaranta mil socis. I hem invertit uns vuit milions d’euros en projectes a través de les persones sòcies.–

–Hi ha una sensibilitat creixent que aposta per projectes ètics, com és el cas de la banca, la telefonia o el consum energètic. També la noteu?–

–I tant. I ho rebem amb els braços oberts. S’ha de fer pedagogia perquè sortim de la dinàmica que ens ho donen tot fet. Hem d’implicar-nos com a persones consumidores en el si de l’empresa de la qual formem part. Creiem que només els consumidors informats poden prendre decisions de forma conscient. Per això fem molta pedagogia. Per exemple, per a poder baixar la factura elèctrica, ens hem d’implicar en conèixer en quins són els nostres consums, com es pot reduir, com ajustar la factura a través de la potència contractada... Tot aquest coneixement recau en una major consciència de les persones que formen part de la cooperativa.–

–Mentre a partir de l’1 de gener el preu de l’electricitat ha pujat, vosaltres abaixeu els preus. Com us ho feu?–

–Sembla contradictori que les empreses de subministraments privatitzades per l’administració augmentin les tarifes amb el nou any, com bé dius, i que una cooperativa com nosaltres amb poc de seixanta mil contractes, pugui abaixar-les. Això es deu al fet que la política de preus a les nostres tarifes es decideix i s’aprova en l’assemblea de persones sòcies. Totes elles tenen veu i vot. L’assemblea té per objectiu dotar-se d’un preu just i transparent. Això és el que ens interessa. Llavors, l’any 2014, l’assemblea aprova un mecanisme per a poder calcular quina és aquesta tarifa justa i transparent, i poder actuar si hi ha desviacions.–

–I com ho calculeu? Perquè entenc que vosaltres també heu de tenir un benefici.–

–Doncs aquest mecanisme preveu que el marge comercial que tindrà la cooperativa, que és el que ens permet continuar amb la nostra activitat, estigui comprès entre el 2 i el 6%. En base aquests percentatges establim la tarifa anual per a tots els contractes i si les previsions es desvien per sobre o per sota d’aquest percentatge, el consell rector pot modificar les tarifes per adaptar-nos. I això és el que ha passat al gener. Les nostres previsions mostraven que si manteníem les tarifes, hi hauria una desviació per sobre del 6%, i com que no ens interessa acumular capital, el consell rector va aprovar de reduir els preus per ajustar els resultats a allò que considerem just i adequat.–

–Molta gent prioritza si paga més o menys a final de mes. En el vostre cas, el consumidor paga menys que en una empresa subministradora qualsevol, o justament es paga més perquè participa d’un projecte que només utilitza energia renovable?–

–Clar, justament quan parlem de preus justos, que per nosaltres se situa entre el 2 i el 6% de benefici, insistim que aquest percentatge és el que ens permet mantenir l’activitat. No acumulem perquè no hem de pagar grans sous a ex-polítics que facin de consellers, ni tenim accionistes que estan àvids de beneficis econòmics. Aquesta part no la tenim i només hem de cobrir les despeses i mantenir l’activitat. Perquè l’activitat és el mitjà per aconseguir el fi que volem, que és la transició energètica. Per tant, el preu just és aquell en el que podem dir que l’usuari no està pagant de més per l’energia. Clar, al mercat regulat el preu és variable i hi ha mesos que quan hi ha molta producció renovable, el preu de l’energia baixa, i en aquell moment nosaltres som una mica més cars que aquest mercat. Per què? Doncs perquè ells tenen un preu variable cada mes. Nosaltres tenim un preu anual.–

–No el varieu cada mes.–

–No. Com que l’assemblea aprova la tarifa anual, el preu és el mateix cada mes. Però et poso una altra situació. Si no hi ha vent, no plou i fa poc sol, doncs això obliga a generar energia a partir de combustible fòssil i per tant, el preu del mercat regulat es dispara, i en canvi nosaltres, som més econòmics. A final, aquesta previsió anual que fem del 2 al 6%, és per absorbir aquestes desviacions que sabem que s’aniran produint al llarg de l’any.–

–Quina aspiració teniu?–

–Al final, l’objectiu actual és ser un actor més en la transició energètica. Actualment estem a tot l’estat espanyol i arribem a tot el territori, excepte a Ceuta i Melilla. Però la problemàtica energètica no es circumscriu a un país, sinó que és mundial. Llavors, establim sinergies amb altres cooperatives d’arreu d’Europa perquè compartim l’objectiu pel qual treballem, que és abandonar els combustibles fòssils.–

–Al final, sou un peix dins d’un aquari on hi ha empreses gegantines. Fins a on arriba el seu poder?–

–És complicat de dir. Només et faré una comparació: Som Energia té seixanta mil contractes i Endesa deu milions. I només estic parlant de la comercialitzadora. Pensem que la distribució, que és tota la xarxa elèctrica, havia estat estatal i la van pagar els nostres pares i avis, fins que es va privatitzar. S’està retribuint a una empresa privada pel que anomenem els peatges d’accés, quan havien estat públics. Potser nosaltres ens imaginem una xarxa pública, com els processos de remunicipalització en el sistema de subministrament d’aigua que s’estan fent en alguns municipis de Catalunya. Ens imaginem processos com aquests, però el cert és que és molt complex. Sí que observem que hi ha una certa connivència entre l’estament polític i les empreses elèctriques. Només cal llegir segons quins BOE, i observar quines declaracions fan els polítics abans de l’entrada en vigor del BOE perquè les paraules són molt similars.–

Enllaç de l’entrevista original en català:

https://www.vilaweb.cat/noticies/som-energia-no-acumulem-beneficis-perque-no-hem-de-pagar-grans-sous-a-ex-politics-que-fan-de-consellers/


Enllaços relacionats:

Bombetes solidàries.

Consciència a l'empresa. Entrevista a Jordi Griera.

Dues entrevistes a Benito Muros. Sense Obsolescència Programada (SOP).

Caducitat programada.

Comprar, llençar, comprar.

Ètica a la indústria electrònica.

Richard J. Roberts: «El fàrmac que cura del tot no és rendible».

Mobilitzacions ciutadanes en contra de la substitució dels comptadors elèctrics.

Antonio Moreno: «La majoria dels comptadors de llum marquen de més».

La nostra pròpia responsabilitat.

Najia Lotfi: «L’Alcorà promou l’economia social». La banca sense interès.

El primer estat de dret del món.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte