Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Què volem ser? Jordi Griera.

Diari de Vilanova. Logotip.Diari de Vilanova. Dimecres, 30 d'agost del 2017. Des del Campanar.

Jordi Griera Roig.Què volem ser?
Jordi Griera.

No sabem si a l'octubre veurem el naixement d'un nou país, però el que és segur és que aquest serà un país nou, diferent. Però qui som i d'on venim?

Vilanova era Adarró, una cultura ibèrica incorporada un dia a l'imperi romà. Es diu que el català ve del llatí, però la professora Carmen Jiménez Huertas ha mostrat que tal cosa és científicament impossible. Diu «si el català no ha canviat gaire en el mil·lenni des de les Homilies d'Organyà, per què hauria d'haver canviat tant en els mil anys anteriors?». Profundes consideracions gramaticals la porten a dir que la llengua dels habitants d'Adarró, com de tota la nostra costa, era un català que avui podríem reconèixer.

L'alfabet iber era molt semblant al berber-libi del Magrib. El so favorit dels ibers, la i, és el que ens va donar el nom: ber-bers allà, i-bers aquí. Ens identifiquem amb la «i», sóc vilanoví, barceloní, ens encanten els noms en i: Jordi, Núria la fem Nuri, i així.

L'arribada dels romans al País dels Ibers va substituir l'alfabet, però no la parla local de cada racó de l'imperi. Només uns pocs oficials coneixien la llengua del senat romà per fer els informes, no era una llengua emprada fora del Laci. A l'Edat Mitjana només els clergues sabien llatí per l'Església. Era com l'anglès avui, que el sap qui el necessita, però no ha substituït les llengües locals. Resumint: el català, les romàniques, són tan antigues com el llatí, i a Vilanova/Adarró s'hi parla el català/iber des de fa 2500 anys.

El Dr. Josef Meulemans, neuròleg belga, va descobrir que a l'hemisferi dret del cervell hi ha un punt, ara conegut com «punt Meulemans», simètric a l'anomenat «punt Broca» de l'hemisferi esquerre, que correspon a un «centre de memòria» lingüístic. La seva estimulació permet aprendre llengües d'una manera holística i és la base de l'Endolinguística. La bondat de la teoria l'ha demostrada la seva filla Christiane Elias, que parla 44 idiomes. I ara ve la traca! Segons el Dr. Meulemans, la llengua catalana és «pivotal» entre les llengües mediterrànies; quan un aprèn primer el català és més fàcil aprendre francès, italià, castellà, etc. La veritat és que l'experiència diu que els catalans tenim més facilitat per a aprendre idiomes que els països veïns.

El polític basc Xabier Arzallus ens deia poc abans dels Jocs Olímpics que «los vascos somos una raza, en cambio los catalanes sois una cultura» («els bascs som una raça, en canvi els catalans sou una cultura»). Això explicaria que les repetides onades migratòries esdevenen catalanes; aquesta cultura s'encomana molt! De què està feta? De tres principis que aquí són més sagrats que en altres terres: fer la feina, respecte i llibertat. La llengua destil·la l'essència de la cultura i el respecte català el veiem en expressions com «parlem-ne», que és intraduïble al castellà, mentre aquí no sabríem com dir «va a ser que no».

Numància, Sagunt... els ibers eren famosos per no tenir por en la defensa de la seva llibertat. Dels catalans medievals recordem la guerra dels Remences, la nostra «Revolució Francesa» tres segles abans que la de París. Al segle XX vam inventar l'anarquisme. Hi ha una trajectòria de llibertat i respecte en aquesta cultura, que el dia 11 sortirà al carrer una vegada més.

Els ibers del segle 21 volen votar com ha de ser el seu país. La vida és massa curta per no fer allò que et ve de gust. Veurem què passa... Em ve al cap el que em va dir, amb sorna, un anònim patrici sevillà: «Desde que el mundo es mundo los amos hemos utilizado a los esclavos fieles para retener a los que luchan por su libertad».

Mapa ©PROEL, Madrid, de tots els jaciments on s'han trobat inscripcions en iber; parla sol.
Mapa ©PROEL, Madrid, de tots els jaciments on s'han trobat inscripcions en iber; parla sol.

Enllaç de l'article original en català:

http://www.ddc.cat/post/Jordi-Griera/Que-volem-ser/272

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte