Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

Text original de l'entrevista a Jordi Griera a USA Today.

Jordi Griera Roig.Text original de l'entrevista d'USA Today a Jordi Griera, abans de ser modificada i publicada el 20 de febrer del 2013.

1. A més d'ajudar a que persones sense recursos puguin accedir a serveis o obtenir productes sense gastar diners, quina altra funció té l'economia alternativa dins de la societat espanyola?

JGR – Estem observant que l'efecte més poderós de les xarxes d'economia alternativa és la germanor que neix entre les persones que les fan servir. És com si la que alguns anomenen «economia tradicional» conté mecanismes que impedeixen o dificulten el desenvolupament dels valors humans, l'expressió del desig d'ajuda mútua que de forma natural tenim tots. En l'economia alternativa l'impuls d'ajudar els altres es facilita i es concreta en uns comportaments altruistes que van molt més enllà del que en principi es pretenia, confirmant que en realitat l'ésser humà dista molt de ser l'autòmat egoista i consumista que dibuixa la propaganda de l'economia antiga.

2. L'auge d'economies alternatives (monedes socials, bancs del temps, cadenes de favors, consum col·laboratiu, etc.) en els últims anys, es deu exclusivament a la longitud i profunditat de la crisi a Espanya?

JGR – Crec que ningú pot dubtar que la crisi ha estat el catalitzador perfecte d'un procés més profund. Si un suposés que les persones són éssers que es mouen únicament a impulsos de les seves necessitats materials, llavors podria pensar que l'economia alternativa és una mera defensa davant la crisi, però si accepta que tenen cervell i cor, pot imaginar fàcilment que l'evolució de la societat en els últims 20 anys ha fet que molts s'hagin preguntat: «aquesta societat consumista d'individus en ferotge competència que compren a crèdit, és el que vull per als meus fills?», al que el cor ha respost amb un NO rotund. Personalment crec que el canvi de segle ha afavorit aquestes preguntes, la resposta a les quals són les economies alternatives.

3. Està canviant la cultura de la possessió i la propietat a Espanya? Fa uns anys semblava que la gent s'avergonyís de comprar coses de segona mà o compartir-les. ¿Aquest canvi es deu només a la necessitat produïda per la crisi o un canvi de mentalitat que té una altra arrel?

JGR – Segurament la resposta a aquesta pregunta està continguda en l'anterior. He de dir-te que l'observació que fas no és superficial i et felicito per fer-la, ja que és veritat que està disminuint el que podríem anomenar la inclinació de les persones als objectes, els quals perden la importància intrínseca que sembla que se'ls donava. És com si la desafecció que preconitzen la majoria de les religions s'estigués arrelant en la societat, quan aquesta es decideix a mirar la vida des d'una òptica diferent a la de l'economia anterior.

4. Creus que l'economia alternativa pot arribar a convertir-se en el model econòmic predominant? És una reacció al hiperconsum imperant en els anys anteriors?

JGR – Penso que podria succeir, però aquesta substitució no és el seu propòsit principal. En diem economia a la manera com les persones resolen les seves necessitats de béns i serveis per tenir una vida digna. Aquestes necessitats inclouen productes «de proximitat» com pot ser l'alimentació, l'atenció personal i una infinitat d'articles fets a mida, que constitueixen l'àmbit natural de l'economia local, mentre que hi ha altres productes que la seva fabricació exigeix ​​grans capitals i sèries de producció llarga i el seu àmbit és el de l'economia global. Per això no hauríem d'estar parlant d'economia alternativa i economia tradicional com sistemes contraposats, sinó d'economia local i economia global, complementàries, cadascuna perfectament adaptada al seu àmbit i col·laborant per a la major felicitat dels ciutadans.

5. La Turuta, a Vilanova i la Geltrú, és una de les monedes socials de més èxit a Catalunya (no sé si també a Espanya) Quina és la clau del seu èxit?

JGR – Probablement es degui a una suma de factors entre els quals jo destacaria els següents: En primer lloc l'adopció del model de ciutats en transició, que és apolític i es basa en garantir el proveïment de les primeres necessitats fins i tot en el cas d'una crisi energètica com la que se'ns ve al damunt, és a dir que la fi del petroli barat encarirà els transports fins al punt de entronitzar l'economia local tal com nosaltres l'entenem. En segon lloc la humilitat i sensatesa de l'equip promotor, conscient que ningú no pot fer res si la gent no ho vol, de manera que el primer que s'ha fet és escoltar molt i corregir molt. Finalment, atribueixo el modest èxit d'aquest projecte incipient al seu arrelament en la societat i els valors propis de la població; els ciutadans estan començant a sentir que la Turuta és seva i els comerciants també.

6. Alguns economistes consideren que les monedes socials fan mal a l'economia tradicional, sobretot la dels petits comerciants, i que en el fons no deixa de ser una forma d'economia submergida. Estàs d'acord?

JGR – Aquesta consideració em sorprèn i sembla fruit de parlar des del desconeixement, potser representaria una presa de posició a priori per part de l'economista que ho hagi dit, que hauria oblidat l'actitud científica d'analitzar si el nou sistema és beneficiós per a la població en general o no, i formar la seva opinió sobre l'observació dels resultats. La realitat contradiu de pla tal asseveració: a Vilanova i la Geltrú els petits comerciants s'estan adherint al sistema amb entusiasme ja que s'han adonat que les seves vendes augmenten quan els clients necessiten menys moneda oficial per comprar, en poder pagar una part del preu en moneda local. D'economia submergida, res de res, els impostos de cada transacció es paguen religiosament en la moneda oficial, de manera que els ingressos de l'Estat augmenten gràcies a l'existència de la moneda social, raó per la qual segurament cap estat està posant traves a la gran quantitat de monedes complementàries que apareixen. Conec bastants economistes del màxim renom, la fama dels quals els ve per la seva intel·ligència i actitud oberta, i ells sí que han comprès de seguida la racionalitat i els avantatges del nou sistema dual: economia local/global, moneda social/governamental. Aquesta nova economia ha vingut per quedar-s'hi perquè la gent descobreix que això és el que vol. No tinc cap dubte que els bons governants li donaran suport, perquè beneficia molts sense perjudicar ningú.

Podeu veure el text que finalment es va publicar a USA Today en anglès, el 20 de febrer del 2013, In hard-hit Spain, bartering becomes means of getting by (A Espanya, amb els temps difícils, el troc es converteix en un mitjà per tirar endavant), dins del següent enllaç:

http://www.usatoday.com/story/news/world/2013/02/20/spanish-bartering/1894365/

Mercat de troc.
Llibres, joguines, pel·lícules i jocs de vídeo a la venda en aquest mercat d'intercanvi a Barcelona, Catalunya. (Foto: Xavier Sule).

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte