Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

La meva ànima i jo.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Novembre 2018. Pàgina 18.

La meva ànima i jo.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.La meva ànima no sóc jo. Jo sóc jo. Jo tinc la meva ànima. La meva ànima és la que ho sap tot de mi, de la meva pròpia vida interior d’afectes, idees, emocions, sensacions i decisions. Ho sap tot millor que jo perquè no es distreu com jo. Jo em distrec en el soroll i el tràfec diari. Tenir una mentalitat analítica i empírica fa que les denses boires formals m’allunyin de la meva pròpia ànima. Llavors és quan em desanimo. Per a recuperar l’estat d’ànim cal saber escoltar i atendre l’ànima.

La meva ànima em parla, sóc jo que amb les enormes distraccions d’avui dia no l’escolto. L’acostumo a tenir allà dins, ignorada i confinada. No la veig perquè la tinc just darrere meu, dins meu. Hi és sempre i és tan viva com jo.

La meva ànima viu en el meu refugi interior, sempre m’espera i, quan hi vaig, allí la tinc i m’anima. Brilla quan estic amb ella. Amb ella m’aquieta, em relaxa, em concentra. Amb ella quedo lluny del brogit de fora. I vaig sabent més de mi i m’animo.

I és que no és l’economia o la ciència que ho arreglen tot, hi ha una part que correspon, malgrat que negada i marginada, al món de l’esperit. La consciència. Que és d’on brolla la intel·ligència i la voluntat, la responsabilitat i la llibertat, la independència i la sobirania de cada persona. Jo tinc el meu cos (psíquic i físic) i tinc la meva ànima (sentiment emocional profund i els costums de persona individual i col·lectiva).

Tots els pobles antics i els salvatges, que encara avui es poden trobar en racons de món, eren animistes. Segons els primitius, tot té cos i ànima. El materialisme o el fisicisme, derivats del cientisme, s’imposaren en el segle XIX. Avui encara batega entre les masses humanes manipulades per acadèmics antiquats, molt abundants en el nivell mitjà de l’acadèmia. Els humans més desperts, ja des dels inicis del segle XX, albiren la necessitat de postular l’esperit fora i molt més enllà del territori físic.

Lluís Maria Xirinacs, ja assenyalava a finals del segle XX que el transcendiment de la nostra ànima cap a les altres ànimes en el món espiritual, d’ànima a ànima, malgrat ser un món pràcticament desconegut entre nosaltres, és tan ric i ple com el món material i proposava que requeriria tota la investigació que pogués fer una Universitat de l’Esperit, paral·lela i complementària de la nostra universitat tan unilateralment científica. Les ànimes no estan posades l’una al costat de l’altra, com els cossos; elles s’interpenetren sense perdre llur singularitat, s’influeixen, sempre si volen deixar-se influir. Les ànimes presoneres del cos, en canvi, poden ser influïdes contra la seva –feble– voluntat; d’aquesta influència mútua se’n diu possessió o rentat de cervell.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte