Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

Zygmunt Bauman: «Els ordinadors poden fer la nostra feina i els éssers humans serem redundants».

El sociòleg polonès Zygmunt Bauman ens adverteix que la creixent maquinització i robotització fa que cada cop hi hagi menys feina assalariada pels éssers humans. A més, les grans empreses multinacionals poden deslocalitzar milers de llocs de treball només prement un botó. Per tal de resoldre la subsistència humana, ell proposa debatre solucions sobre com els éssers humans s'han de «guanyar la vida», debat en el que el Centre d'Estudis Joan Bardina ha participat des dels seus inicis i en el qual us convidem a afegir-vos-hi.

Equip del Centre d'Estudis Joan Bardina.
Dimarts, 1 de març del 2016.


Directa. Logotip.La Directa. Dijous, 18 de febrer del 2016.

Zygmunt Bauman: «Els ordinadors poden fer la nostra feina i els éssers humans serem redundants».

Al film «In the same boat», el sociòleg polonès Zygmunt Bauman reflexiona sobre el futur del treball a l'era de la computerització i l'economia global. Advoca per trencar el paradigma segons el qual la feina ha de ser la manera de «guanyar-se la vida».

Bauman (al centre) ha estat a Barcelona aquests dies per donar suport al documental «In the same boat» del director Italià Rudy Gnutti (a la seva dreta). El film elabora la idea de «treballar menys perquè puguem treballar tots». / Bart Grugeon Plana.
Bauman (al centre) ha estat a Barcelona aquests dies per donar suport al documental «In the same boat» del director Italià Rudy Gnutti (a la seva dreta). El film elabora la idea de «treballar menys perquè puguem treballar tots». / Bart Grugeon Plana.

Bart Grugeon Plana.

El reconegut sociòleg polonès Zygmunt Bauman ha estat a Barcelona per presentar el documental In the same boat del director Italià Rudy Gnutti, en el qual té una participació destacada. El film es va estrenar a la ciutat el 17 de febrer a l'auditori del MACBA. L'oportunitat de poder veure en directe aquesta persona tan erudita de 91 anys va generar molta afluència d'un públic de totes edats, bona part del qual no va poder entrar a la sala, un pèl petita tenint en compte l'expectació que havia generat l'acte.

El documental elabora la idea de «treballar menys perquè puguem treballar tots», explica el seu director. «Amb el procés d'automatització que s'està produint, el 50% de la gent no es podrà integrar en el mercat laboral. Per això cal un canvi urgent i real». Zygmunt Bauman va comentar que el documental «és el contrari de l'eslògan famós de Margaret Tachter que deia «No hi ha alternativa»» (conegut amb l'acrònim TINA per les seves sigles en anglès: there is no alternative). Aquesta expressió resumeix la pretensió de Tatcher d'imposar la liberalització de l'economia i la introducció del model neoliberal en tots els àmbits de la societat com a única solució.

Trailer d'«In the same boat», el documental que va enamorar a Zygmunt Bauman i Pepe Mújica (veu en anglès amb subtítols en castellà).

El film In the same boat ha estat produït per Pere Portabella i s'estrenarà a l'abril a les sales de cinema. Es tracta d'una pel·lícula que té el potencial d'obrir el debat sobre la necessitat de canviar radicalment la nostra manera de treballar i de distribuir la riquesa, de la mateixa manera que el documental presentat per Al Gore Una verdad incómoda (An Inconvenient Truth, 2006) sobre el canvi climàtic va aconseguir trencar el silenci o la minimització de la problemàtica del canvi climàtic a tot el planeta. El film explica de manera elegant i accessible per a tothom que l'actual model d'organització del treball és una via que pot portar la humanitat al fracàs total, amb conseqüències desastroses, però a la vegada proposa alternatives. Invita a explorar nous camins, com per exemple la renda bàsica universal. Al film, hi parlen economistes de referència mundial com Serge Latouche, Tony Atkinson i Mariana Muzzucato, a part de Zygmunt Bauman.

El sociòleg polonès va comparèixer davant la premsa el dia anterior a l'estrena del documental per explicar amb més detall com estem perdent el control sobre el nostre sistema econòmic. Va posar l'èmfasi en la interdependència i la interconnexió de totes les habitants del planeta per primera vegada en la història de la humanitat. Tal com va il·lustrar, no es pot entendre la dificultat per trobar feina a Barcelona o a Catalunya sense posar-ho en un marc global. «Fent un clic amb un botó d'un ordinador, es pot decidir traslladar 100.000 llocs de treball d'aquí a un altre punt del planeta on les condicions empresarials siguin més interessants. El capital i les finances es mouen sense impediments, la mà d'obra no», sentencia Bauman.

Zygmunt Bauman és un sociòleg d'origen polonès que ha posat el dit sobre la nafra amb la seva anàlisi del món actual. Ha definit l'època del món globalitzat en què vivim ara com «una modernitat líquida», en la qual el canvi continu de les nostres vides i la seva consegüent fragilitat i inseguretat queda com l'única constància, l'última «seguretat». És una idea aterridora, però l'ampli reconeixement del pensament de Bauman sembla posar en evidència que molta gent s'hi reconeix.

El sociòleg explica que, a partir de la Segona Guerra Mundial, ens hem acostumat a la promesa de la «plena ocupació». Estar treballant és la normalitat i el que no treballa està «des-ocupat», surt de la normalitat d'estar treballant. La política encara pensa amb aquest paradigma i és incapaç de trobar una solució. Es basa en la idea de crear les condicions per generar tants llocs de treball com sigui possible, però la classe política no pot influenciar en les decisions econòmiques. La política té un àmbit d'acció local, principalment per països, però el poder està organitzat de manera global i s'escapa del control polític. Aquest «divorci» entre el poder i la política és la clau del problema, segons Bauman, i a totes nosaltres, a tota la societat, ens toca la difícil tasca de «reconciliar» el poder i la política.

Per a Bauman (a la imatge, amb Rudy Gnutti, director del film «In the same boat», del qual és protagonista), la idea de «guanyar-se la vida» s'ha d'abandonar. No es pot condicionar el dret a viure als interessos de la companyia per la qual es treballa / Bart Grugeon Plana.
Per a Bauman (a la imatge, amb Rudy Gnutti, director del film «In the same boat», del qual és protagonista), la idea de «guanyar-se la vida» s'ha d'abandonar. No es pot condicionar el dret a viure als interessos de la companyia per la qual es treballa / Bart Grugeon Plana.

Bauman insisteix que només estem a l'inici del procés de computerització. No únicament les feines «manuals» poden ser transferides a les màquines, sinó també feines que requereixen «capacitats específicament humanes». Amb gran sentit pedagògic, explica a les periodistes presents: «A Sillicon Valley, s'estan desenvolupant programes per substituir els periodistes i els professors universitaris: tant vosaltres com jo serem redundants en un futur. No podem competir amb les màquines perquè ens guanyen en tots els àmbits: fan menys errors, no fan vaga, no demanen augment de sou...».

Així doncs, amb aquest panorama, quines solucions tenim? Bauman no pretén ser cap profeta, simplement arriba a les conclusions observant atentament com vivim avui en dia. «Jo us puc explicar la situació on estem ara, però les vostres solucions valen tant com les meves. Però el que està clar és que si continuem de la manera com ho estem fent ara, tard o d'hora ens veurem forçats a prendre mesures dràstiques que faran molt de mal. Hem de canviar el rumb de la nostra manera de viure i de treballar. Crec que seria millor que ens asseguéssim tots en una taula i que compartíssim el nostre coneixement i saviesa per a buscar solucions raonables».

Entrant en detalls sobre el canvi de rumb, Bauman veu que l'element clau és desvincular la feina dels ingressos. La idea de guanyar-se la vida s'ha d'abandonar. No es pot condicionar el dret a viure als interessos de la companyia per la qual es treballa. S'ha de pensar en altres maneres de distribuir la riquesa. L'economia mundial pot generar riquesa per a tothom i la computerització i la robotització es poden viure com un somni que ens allibera de feines desagradables. Però el gran dilema és com distribuir la riquesa que genera l'automatització perquè, si al final les propietàries de les màquines són dues persones que acumulen tota la riquesa, què ha de fer la resta del món? La idea de la renda bàsica universal, que vol garantir un ingrés mínim per a qualsevol ciutadana com a dret bàsic, pot ser una pista a desenvolupar, però Bauman es mostra humil i veu que les solucions han de ser el resultat d'un diàleg obert.

El veterà professor encomana una tasca extremament difícil a les noves generacions. Segurament, és plenament conscient del que està en joc (en algun moment de la seva intervenció va admetre que, «si els humans continuem com estem fent ara, en algun moment ens podríem autodestruir») i, per això, es vol sacrificar, als seus 91 anys, a viatjar pel món per explicar les seves idees. La conferència té un temps limitat perquè Bauman admet que és «una persona vella i cansada». Però la lucidesa i convicció amb què parla repten a acceptar la tasca que proposa.


Enllaç de l'article original en català:

https://directa.cat/actualitat/zygmund-bauman-ordinadors-poden-fer-nostra-feina-essers-humans-serem-redundants


Creative Commons.Llicència Creative Commons.
Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 2.5.

Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra amb les condicions següents:

Reconeixement.Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador.

No comercial.No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra amb finalitats comercials.

Sense obres derivades.Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d'aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clars els termes de la seva llicència. // Algunes d'aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís del titular del dret d'autor. El dret derivat d'ús legítim o qualsevol altralimitació reconeguda per la llei no queda afectada per l'anterior. // Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial. Per veure una còpia d'aquesta llicència visiteu: http://creativecommons.org/licences/by-nc-nd/2.5/es o envieu una carta a Creative Commons. 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA.


Enllaços relacionats:

Així serà el nostre futur, segons Elon Musk.

Trailer d'«In the same boat», el documental que va enamorar a Zygmunt Bauman i Pepe Mújica (veu en anglès amb subtítols en castellà).

Julen Bollain: «Una de les fal·làcies sobre la Renda Bàsica és que desincentivaria al treballador».

Alexandre Figueres. No és la plusvàlua del treball, estúpid... aviat no.

Larry Page, CEO de Google: «Els ordinadors ens trauran els llocs de treball, i no podem fer res per evitar-ho».

Daniel Raventós. La misèria d'una renda mínima garantida. ¿Estem parlant seriosament?

Daniel Raventós: «No totes les classes socials perden amb la crisi».

Daniel Raventós: «No s'és lliure sense l'existència garantida».

Daniel Raventós: «Estudis demostren que la renda bàsica incentiva el treball».

La moneda i la constitució.

Miren Etxezarreta: «El poder econòmic genera l’economia que li convé».

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte