Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

Pedro Ignacio Altamirano: «Volem proclamar la República andalusa aquest 2017».

Directa. Logotip.Directa. Dimecres, 18 de gener del 2017. Internacional.

«Volem proclamar la República andalusa aquest 2017».

Àlex Romaguera.

Pedro Ignacio Altamirano presideix l'Assemblea Nacional Andalusa (ANA) que, juntament amb altres entitats com Somos Andaluces, i seguint el patró de l'ANC catalana, planteja l'objectiu d'una república independent al sud de la península ibèrica.

«Una part de la població hem dit prou. No sols contra aquest sistema caciquil, sinó  perquè les estructures i els serveis bàsics fallen. Tenim un milió de persones aturades i, en l'àmbit de la sanitat, la situació és desastrosa»./Víctor Serri.
«Una part de la població hem dit prou. No sols contra aquest sistema caciquil, sinó perquè les estructures i els serveis bàsics fallen. Tenim un milió de persones aturades i, en l'àmbit de la sanitat, la situació és desastrosa»./Víctor Serri.

Àlex Romaguera.
18/01/2017.

El 4 de desembre de 1977, a Andalusia es va viure una de les marxes més multitudinàries de la seva història recent. De resultes d'aquella mobilització, l'any 1980 va assolir un Estatut que, per la via de l'article 151, li confereix una identitat pròpia amb capacitat per autogovernar-se. Aquells aires de llibertat, però, han estat esmorteïts pels partits espanyols del règim del 78. Especialment pel PSOE, que des d'aleshores ha supeditat Andalusia als seus interessos en l'àmbit de l'Estat, una política erràtica davant la qual diversos sectors s'han plantat fins a impulsar la formació Somos Andaluces i l'Assemblea Nacional Andalusa (ANA), una plataforma de caràcter civil que, a l'estil de l'ANC, pretén canalitzar el malestar social a fi d'assolir una República independent al sud de la península. Pedro Ignacio Altamirano, president de l'ANA, analitza les claus d'aquest escenari d'esperança al qual s'hi sumen cada vegada més capes de la societat andalusa.

–En quin context es troba Andalusia. Hi ha motius per creure en un reviscolament del sentiment sobiranista?–

–Hi ha una frase en el sant sepulcre que diu: «sembla que està mort, però està adormit». A Andalusia hem tingut els ulls tancats quatre dècades, i això s'explica perquè hem passat d'una dictadura franquista a una dictadura del PSOE. D'estar sota el jou de la repressió i sense les llibertats més bàsiques, hem estat manejats pels socialistes d'una forma asfixiant i aclaparadora. No s'ha tractat d'un règim violent, per descomptat, però sí de control de mitjans i sistema de producció, que ha teixit una trama clientelar instal·lada en tots els àmbits administratius. El PSOE té 1.200.000 càrrecs públics de designació directa i que passen de pares a fills, fins al punt que tots els funcionaris de la Junta d'Andalusia tenen el carnet del partit. D'on treu sinó els vots? Ve d'aquests sectors i de l'ajuda dels 420 euros. No per cap amenaça de treure'ls, sinó perquè, mitjançant el el subsidi agrari (l'antic PER, avui anomenat PROFEA), s'estén la idea que, gràcies al PSOE, les famílies arriben a final de mes.–

–Es produeix una confusió interessada entre partit i país?–

–El PSOE ha creat una cultura subsidiària que li és molt rentable políticament i que impedeix a la població andalusa aixecar el cap i pensar en les possibilitats que tenim com a regió. Cal recordar que Andalusia és la zona més rica d'Europa. Tenim plans energètics que romanen en un calaix, molins de vents aturats i no es dóna sortida als 25.000 vaixells que busquen punts d'atracaments per treballar de la pesca.–

–Com s'ha permès aquesta situació?–

–L'error va ser deixar caure el Partit Andalusista (PA), creat per aglutinar el nacionalisme andalús. Va tenir un cert protagonisme, però en mans d'Alejandro Rojas-Marcos i Pedro Pacheco (ara a la presó), va esdevenir la crossa del PSOE, que d'aquesta manera governava en minoria i cobria el sentiment andalusista amb la presència de càrrecs del PA a les conselleries. Alguns vam intentar canviar el rumb del PA, però se'ns va expulsar, i no ha sigut fins que ha desaparegut, que tota una generació ens hem tret el llast per defensar un nacionalisme sense complexos. Aquest és l'origen de Somos Andaluces.–

«Volem acabar amb un règim què ha posat els mitjans de comunicació al servei del PSOE i un model cultural basat en els toros i el flamenc, en lloc d'oferir una mirada plural de la societat on ha de tenir cabuda Iban Batuta, Lorca, Trajano, Sèneca i altres referents»./Víctor Serri.
«Volem acabar amb un règim què ha posat els mitjans de comunicació al servei del PSOE i un model cultural basat en els toros i el flamenc, en lloc d'oferir una mirada plural de la societat on ha de tenir cabuda Iban Batuta, Lorca, Trajano, Sèneca i altres referents»./Víctor Serri.

–Pretén canalitzar les aspiracions nacionalistes a les institucions?–

–Volem acabar un règim què ha posat els mitjans de comunicació al servei del PSOE i un model cultural basat en els toros i el flamenc, en lloc d'oferir una mirada plural de la societat on ha de tenir cabuda Iban Batuta, Lorca, Trajano, Sèneca i altres referents. Davant d'això, una part de la població hem dit prou. No sols contra aquest sistema caciquil, sinó perquè les estructures i els serveis bàsics fallen. Tenim un milió de persones aturades i, en l'àmbit de la sanitat, la situació és desastrosa. Jo mateix he trigat mig any a què m'operessin de còlon. La Junta ha pogut mantenir-ho gràcies als fonts de cohesió i a inversions com l'AVE fins a Sevilla, però amb la crisi, se li està desmoronant.–

–En paral·lel ha nascut l'Assemblea Nacional Andalusa (ANA). Quin paper vol jugar?–

–Neix a imatge i semblança de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Primerament per denunciar l'ús indecent i antidemocràtic que el PSOE ha fet d'Andalusia, en la qual s'ha carregat la pluralitat, la diversitat i el debat polític. Però després per atraure els sectors polítics, sindicals i culturals partidaris de combatre aquesta realitat i defensar la plena sobirania dels andalusos.–

–Podem, amb Teresa Rodríguez al capdavant i el fitxatge de Diego Cañamero, no es pot considerar una alternativa?–

–A la pràctica es comporta com el PSOE: exhibeix la bandera d'Andalusia mentre obvia les reivindicacions del nostre poble. No hi ha més discussió: o treballa per la República o, a la pràctica, està reforçant l'estatisme. De manera que no queda altre camí que generar un espai que aixequi l'autoestima de la població i expliqui que no ens calen almoines ni tuteles de ningú, sinó que gestionant els nostres recursos, podem garantir el benestar dels ciutadans. Patim el mateix problema que Catalunya: les decisions importants passen per Madrid.–

«Nosaltres parlem d'expropiar les empreses estratègiques per recuperar el control sobre l'energia, els productes agrícoles, l'oferta turística i altres activitats. Amb aquesta riquesa, Andalusia està en condicions d'oferir unes prestacions dignes i una educació i una sanitat públiques de primera línia»./Víctor Serri.
«Nosaltres parlem d'expropiar les empreses estratègiques per recuperar el control sobre l'energia, els productes agrícoles, l'oferta turística i altres activitats. Amb aquesta riquesa, Andalusia està en condicions d'oferir unes prestacions dignes i una educació i una sanitat públiques de primera línia»./Víctor Serri.

–Quines mesures emprendríeu per capgirar la situació?–

–Nosaltres parlem d'expropiar les empreses estratègiques per recuperar el control sobre l'energia, els productes agrícoles, l'oferta turística i altres activitats. Amb aquesta riquesa, Andalusia està en condicions d'oferir unes prestacions dignes i una educació i una sanitat públiques de primera línia. A ningú no li faltaria de res, ni habitatge ni aquests serveis bàsics.–

–Sectors com el Sindicat Andalús dels Treballadors (SAT) ja plantegen recuperar espais de sobirania. L'ANA els té en compte?–

–Sens dubte. Només falta coordinar-los perquè, amb altres segments socials, polítics, econòmics i culturals, vegin en l'ANA l'espai de trobada i comparteixin la República com a fita a assolir.–

–Quins riscos heu trobat per articular aquesta proposta?–

–A banda del silenci informatiu, l'aparició d'Andalusia por Sí, una força que, com confessen alguns socialistes, està impulsada pel PSOE per frenar la nostra iniciativa. Però no obstant això, les circumstàncies històriques bufen a favor d'un canvi de règim. Hi conflueix el fastigueig polític, la falta de solució als problemes reals, la manca de lideratge i un projecte engrescador.–

«Hem d'incorporar tothom, des d'empresaris a organitzacions anticapitalistes, sense oblidar que l'accent social està en el nostre ADN, ja que l'esperança neix de les capes desposseïdes que estan sotmeses als grans terratinents»./Víctor Serri.
«Hem d'incorporar tothom, des d'empresaris a organitzacions anticapitalistes, sense oblidar que l'accent social està en el nostre ADN, ja que l'esperança neix de les capes desposseïdes que estan sotmeses als grans terratinents»./Víctor Serri.

–L'ANA pot ser el gran motor de canvi?–

–Tenim l'oportunitat de fer-ho, però hi insisteixo: hem d'incorporar tothom, des d'empresaris a organitzacions anticapitalistes, sense oblidar que l'accent social està en el nostre ADN, ja que l'esperança neix de les capes desposseïdes que estan sotmeses als grans terratinents. A la resposta hi ha una evident pàtina revolucionària, i això fa que tinguem un gran potencial transformador, ja que parlem de recuperar aquella idea tan bàsica que diu: «la terra per qui la treballa».–

–El 4 de desembre farà 40 anys de la famosa mobilització de 1977. Pot ser el moment d'avaluar la força del sobiranisme?–

–Aquest 2017 volem proclamar la República andalusa, per la qual ja treballem en la creació d'un govern provisional. Veurem què passa, però si anem de bracet dels Països Catalans mitjançant els llaços d'amistat i en la construcció de l'Eix mediterrani, trencarem el règim del 78 i serem un contrapoder al sud d'Europa. Ens necessitem mútuament, perquè amb la creació de les dues repúbliques, seríem el principal pol de desenvolupament social i econòmic del continent. Aquest és el repte.–

Enllaç de l'entrevista original en català:

https://directa.cat/volem-proclamar-republica-andalusa-aquest-2017

Agraïm a l'equip del setmanari Directa les facilitats aportades per la reproducció d'aquesta entrevista.


Creative Commons.Llicència Creative Commons.
Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 2.5.

Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra amb les condicions següents:

Reconeixement.Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador.

No comercial.No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra amb finalitats comercials.

Sense obres derivades.Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d'aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clars els termes de la seva llicència. // Algunes d'aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís del titular del dret d'autor. El dret derivat d'ús legítim o qualsevol altralimitació reconeguda per la llei no queda afectada per l'anterior. // Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial. Per veure una còpia d'aquesta llicència visiteu: http://creativecommons.org/licences/by-nc-nd/2.5/es o envieu una carta a Creative Commons. 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA.


Enllaços relacionats:

El dret de lliure determinació dels pobles en els tractats internacionals i a l'Estat espanyol.

Alexandre Deulofeu: «Com arribarem a la confederació universal?».

Què passaria si tot el món féssim com els catalans?

La piràmide política planetària.

Imaginem la Península Ibèrica ocupada pels francesos.

9N, el got mig buit o el got mig ple.

Els reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les seves solucions segons Agustí Chalaux.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte