Aquesta partició ens indica o ens fa ensumar que, probablement, en les dues bandes hi ha part de cosa bona, d'interès, de cosa aprofitable. Que si la societat que tenim nosaltres, la societat imposada, la societat establerta és dolenta, no és per tot allò que té, sino, sobretot, per tot allò que no té.

Aleshores els alternatius, en afirmar això, afirmem coses bones, perque són les que falten en unes altres.

Però al afirmar-ho com a alternativa nostra allò que fan és tenir allò que els altres no tenen, i no tenir allò que els altres tenen. Si manessin ells, -que ja s'ha provat això: en el cas del socialisme ja s'ha provat-, tendrien tantes mancances com els altres però de signe contrari. M'explico?.

Ja sé que és gruixut això que estic dient perque és quasi bé carregar-me tot el món alternatiu, totes les lluites alternatives, però no me les carrego!

És a dir, que és curiós que, segurament, entre la societat establerta i les alternatives faríem «pof!», faríem ple.