Portada.
2.1.2.2. L'alienació política.
Un altre exemple d'alienació que explica en Marx és
l'alienació política.
Quan anem a votar a les eleccions, no ens donem el nostre vot
i, per tant, donem la nostra representació a unes poques
persones. Aquestes poques persones durant, per exemple, quatre anys, fan
allò que volen de la
nostra representació.
La nostra representació política queda posada en mans
d'uns
altres, segons una teoría jurídica que s'en
diu la «Teoría del Mandat Imperatiu» on les persones,
una vegada han votat ja, no tenen dret a res, fins al cap de quatre anys,
que poden destituir a aquell senyor i votar un altre. Però mentre
aquell senyor té el «mandat imperatiu» -que no poden
haver-hi mandats laterals, que tots provenen del poble, aquests mandats;
és una «entrega» de la nostra sobirania, del
nostre
poder, de lo nostre digueu el que vulgueu, de la
nostra capacitat
d'influir en la societat...-, doncs durant aquest periode fan el que els
hi don la gana. I, per tant, usen la nostra dimensió política
ells.
Nosaltres renunciem durant quatre anys. Per això els
alternatius
tenen tendència a la democràcia directa i a suprimir aquestes
delegacions de representació política.
Portada.
