 |
Català
|
Castellano | English
| Français
| Deutsch
| Italiano
| Galego
| Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer
front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats
del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns,
corrupció, misèria, carències pressupostàries,
abús de poder, etc.
|
 |
|
Agustí Chalaux de Subirà A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, L, M, N, O, P, R, S, T, U, V. A
Altruisme Anarquia Ànima Animal Anti-civilització Anti-liberal Anti-llibertari Anti-política Anti-societat Anti-societat dels marginats Arquia Assignacions de solidaritat social Auto-política Autodeterminació Autonomia Autoritat Autònoma
Carn, carnal Cibernètic Ciència Ciutadanies Ciutats-imperis Cívic Civilització Civisme Col·lectivitat Comandament Comandament polític Comerç exterior Compartir Comunió Comunisme Comunitat Comunitat supra-ètnica Comunitat supra-nacional Comunitat genètica (o nacional) Comunitat de nacions Comunitats endo-ètniques Confederació Constitució Cosmos Creativitat fenomènica Crèdits inversius Crono espècie «homo» Cultura Cultures de ciutat
Egoisme Eleccions Empirisme lògic pro-experimental Empresa Empresa utilitària Empreses multiestatals plutàrquiques Endoètnia-viriarcal Endogàmia Entranyat Església Esperit Esperit ètic-transcendent Esperit sociatiu Esperit transcendent Estat Estatisme Estatisme intraimperialista Estats-Nació Estatut liberal Estratègia Ètica Ètic-transcendent Ètnia Executiu Existència Extra-comptable Extra-imperialisme
Família Familiars Federació Felicitat noümènica Fenomènic-material Fenòmens Finances consumptives Fulgurància perconscient
Igualtat jurídica Imperialisme Independència Individualisme Individu Inert Insistència Insistent Intel·ligència concreta Inter-ètnia Intra-comptabilitat Intra-confederació Invent
Màgia patriarcal Massa monetària financera Matrimoni Mínim vital Moneda anònima Moneda personalitzada Moral Multiconfederació Municipi
Òrgans de comandament Òrgans de comandament justicial Òrgans de comandament cívic Òrgans de comandament (geo)polític
Pare Parlaments Pàtria Persona Personalitats Persones individuals-mortals Persones nacionals-comunitàries Persones socials-col·lectives Pervivència Plurigentilícies Plutarquia Poder Poders fàctics Policíac Política Principi de subsidiarietat Privilegi Professions i institucions liberals Psico-somàtic Psiqué
Salaris de solidaritat social Sàrquic Simbiòtic Sistema monetari Sistema monetari personalitzat Sistemàtic Sobirania Social-liberal Socialisme Socialitzar Sociativitat Societat Societat civil Societat ètica-transcendent Societat geopolítica (federada) Societat liberal Societat mixta Societat utilitària Supra-ètnia Supranacionalització Breu Glossari de termes inequívocs. Aquest llistat alfabètic dels termes en negreta apareguts en les 4 primeres seccions, ofereix breus definicions per ajudar la lectura. Per tant té un caràcter provisional i aproximatiu.
Com la resta de fitxes, és obert a crítiques i suggeriments.
Administració Ocupar-se de les petites coses no és funció de l'Estat. Obertura als altres que es genera quan l'egoisme vital s'ha pogut desenvolupar amb lliure espontaneïtat i expansió personal. Espai de lliure responsabilitat personal que no està subjecte a l'arquia (comandament responsable). «Ànima», «psique, psico-» i «esperit», etimològicament (en grec i llatí), només signifiquen «vent». El «vent» indica, metafòricament, que té vida, alé, que es mou. Esser que té vida animada, que té ànima, que té capacitat de moviment anímic-intern i corporal-extern.. El contrari de civilització. La «cultura de ciutat», girada contra les persones. Que impedeix el lliure exercici de la societat liberal. Que ataca les llibertats utilitàries, les concretes llibertats fenomèniques de mercat. Quan la política esdevé poder sobre i contra les persones. Quan les articulacions socials han perdut el seny i afavoreixen l'anti-civilització, els poders establerts (sempre il·legítims) i l'anti-política. El sector social actual segregat per motius de diner i d'incultura que cal fer desaparèixer amb solidaritat. Legítim i vitalment necessari comandament (ètnic-social), amb responsabilitat personal de qui l'exerceix, exigible al final del seu mandat constitucional. Assignacions de solidaritat social Aportacions de diner comunitari per a certs esdeveniments (naixement, casament, mort...) i per afavorir les condicions d'un mínim nivell de vida (vivenda, millora de la llar.. ) complementàries dels salaris de solidaritat social Disciplina de societat civil («civitas»); art de conduir la «polis» (societat geopolítica a favor de totes les persones (individuals, familials, col·lectives utilitàries i liberals). Capacitat de decidir sobre els propis afers. Llei pròpia d'una comunitat qualsevol. Actuació constant i repetida d'una comunitat amb autonomia Qualificatiu de qualsevol acció de guerra. La guerra és sempre una actitut, una voluntat i un fet infra-animal. Espai-temps ilimitat, indefinit, que veiem aparentment, fenomènicament confús, degut a la limitació de la nostra intel·ligència davant tan immensa obertura. En grec «sarx», «sàrquic». Aquests termes es refereixen al conjunt global «cos-animat, psico-soma». Recordem el valor immens del verb «encarnar». Govern automàtic, retroactiu, auto-regulat, auto-regulador, auto-equilibrant... exclusivament de les coses. No és aplicable a les persones sense caure en la opressió. Conjunt d'hipòtesis fenomenològiques, provisionalment fins ara acceptades per haver estat sotmeses a repetides experimentacions estadísticament positives dintre l'empirisme fenomenològic pro-experimental. Entitats (utilitàries i liberals) ciutadanes. Primeres ciutats multi-ètniques encara sense Estat i no sotmeses a imperialismes (a l'Asia sudoccidental entre els -8500 i els -2500). Comportament responsable en la «civitas». Us específic per a designar l'àmbit de la societat civil autònom de la política. Cutura de ciutat afavoridora de totes les persones No es pot parlar de «civilitzacions» abans de la creació de les primeres ciutats-imperis Sistema d'organitzar correctament la «civitas». Grup humà nascut de la co-elecció lliure dels seus membres dintre d'una ètnia històrica (i en el marc d'una societat geopolítica determinada). Capacitat de manar responsablement. El contrari de poder sobre les persones. Responsabilitat en l'àmbit del conjunt de la societat geopolítica. La relació equilibrada d'intercanvi de mercaderies amb altres mercat exteriors a la pròpia societat geopolítica. Tret específic de les primeres comunitats homínides, molt difícil de mantenir-se sense lligams comunitaris o sense una política de solidaritat social. Actitud humana que és present en qualsevol comunitat. Sistema de fer comunitat. Es possible sempre que es fonamenta en la llibertat dels seus membres d'aportar i rebre recursos i proteccions mutus Lliure aportació i acceptació mutues de recursos i proteccions. Nova comunitat sorgida del lliure pacte i convivència de diverses comunitats ètniques anteriors. Sinònim, menys precís en el cas humà, de comunitat supra-ètnica. Comunitat genètica (o nacional) Comunitat originada pels gens, d'origen sexual-hereditària. En el cas humà és sinònim de comunitat supra-ètnica. Comunitats humanes tancades dins la pròpia ètnia, sense mestissatge. Pacte federal fet entre diverses ètnies (o col·lectivitats) dins el marc de la unifederació protectora cara a l'exterior. Conjunt de pactes i lleis que estableixen un conjunt de regles de joc social, cívic, polític i judicial. Ornamentació, maquillatge, «cosmètica» provisional que ens permet posar ordre aparent al caoscreatiu. La capacitat de modificar la realitat: sols es copsable en el món dels fenòmens, d'allò que podem observar. La seva sanció és l'eficàcia i eficiència de qualsevol art, artesania, indústria... cultura fenomenològica, ciència, tècnica, filosofia... Capital dinerari que es deixa per a inversió productiva en funció de la credibilitat del projecte productiu. L'espècie humana s'ha de situar dins les coordenades del temps per a intentar comprendre els seus procesos evolutius, en totes les sub-espècies que l'han conformat al llarg dels espais-temps prehistòrics fins a l'«homo sapiens sapiens». Sense cap altre qualificatiu, és el cultiu de qualsevol intel·ligència i activitat humana. Cultiu de l'activitat humana específic de les ciutats = civilització. Exercici de poder sobre i contra les persones. Sistema organitzat en el poder sobre i contra les persones. Elaboració sistemàtica de l'organització ciutadana (de la societat geopolítica). Persona humana del gènere femení. Estudi sobre el bé comú global i complexe, que inclou, també, les relacions de la humanitat amb la natura. Tancament d'ordre instintiu que cerca assegurar els mínims vitals. Prendre opcions en els diversos aspectes de la vida social. Empirisme lògic pro-experimental Expressió que precissa la metodologia científica. Projecte o realitat que es fonamenta en la capacitat emprenedora. Empresa dedicada a la producció o venda de mercaderies. Empreses multiestatals plutàrquiques Expressió precisa que designa les «empreses multinacionals» com a estructures de poder ocult. Terme que designa la fase de les endoètnies en què el «mascle conductor» n'és el coordinador. Relació sexual tancada a l'interior, entre els propis membres de la comunitat. En les pròpies entranyes, en el propi psico-soma. Convocatòria a una alegre comunió festiva ètica-transcendent. El «vent» inefable que ens mou com a éssers humans i és específic de les persones. Qualificatius que permeten situar l'esperit inefable en relació a l'ésser (ètica) que va més enllà de la manifestació fenomènica Capacitat específica humana d'inter-relació entre idees i d'elecció-associació entre persones. Indefinible, inabastable, més enllà dels fenòmens. Organ estable de comandament polític de coordinació interna i relacions exteriors. No confondre amb estatisme. Degeneració històrica de l'Estat en què aquest es converteix en el principal sistema de referència i domini de la societat. Convertit en un fi, i fracassat en l'imperialisme exterior, l'estatisme sotmet a imperialisme als propis ciutadans i ciutadanies (ètnies, inter-ètnies, associacions, empreses). Expressió equívoca que vol casar un ens de gestió (l'Estat) d'una societat plurinacional amb la unificació forçada de totes les ètnies en una «nació mite». Estatut que es proposa crear per tal de clarificar l'àmbit d'actuació de totes les activitats culturals, cíviques, polítiques.. Aquestes activitats convé que no es mercantilitzin per garantir llur independència del diner mercantil ni que s'estatitzin per tal d'alliberar-les dels «poders públics». Actuació conjunta sobre tots els estrats de la població per aconseguir objectius amplis i profunds. Allò que neix de l'ésser humà. No confondre amb moral. Veure esperit ètic-transcendent. Nació amb ètica i cultura pròpia. Òrgan de comandament que duu a terme les línies marcades pel legislatiu, però que n'és independent tant en l'elecció com en la responsabilitat. Ésser en fora, només possible a partir d'una prèvia insistència. Fora d'un sistema de comptabilitat. Imperialisme que s'exerceix sobre ètnies o societats exteriors. Terme tècnic que designa el nou tipus de moneda personalitzada i informativa que fa la funció de factura i de xec nominatiu alhora. Etimològicament, «grup d'esclaus» sota el despotisme del «pater familias». Es un tipus de grup sexual-nutrici relativament recent (de fa uns 13.000 anys). A falta d'un terme clar que el substitueixi s'empra en el sentit ampli (una o més persones que conviuen). A efectes legals, avui dia, els qui composen una unitat de convivència autodeclarada lliurement. Pacte lliure o forçat per les circumstàncies entre diverses ètnies per a fer front a perills exteriors, que permet la lliure confederació interna entre elles. Realitat humana inexpressable que brolla de la llibertat interior més profunda. Referent a allò que és observable, mesurable, quantificable. Aparença sensible, captable pels sentits, corporals-anímics, psico-somàtics. Diner comunitari que sota forma de salaris i assignacions de solidaritat social es reparteixen entre ciutadans i ciutadanies per al consum d'excedents de producció. Obertura de la consciència a una realitat interior profunda qualitativament diferent al seu estat habitual-fenomènic. Referent a allò que és natural, nascut sobre la terra, carnal-fenomènic-instintiu-hereditari. Òrgan de conducció de les coses (no de les persones). Tendència vital present en totes les espècies vives que condueix a l'agrupament instintiu-inconscient dels individus d'una espècie. No confonfre aquesta universal tendència animal amb sociativitat. Terme tècnic que designa l'articulació genètico-social d'una parella mascle-femella amb relació sexual, procreació i nutrició comuns dins les endoètnies primitives. Terme que designa els individus de l'espècie humana: que inclou les persones individuals d'ambdos sexes, les persones ètniques i les persones socials-col·lectives. Expressió confusa que preté fer idèntiques a les persones, quan són singularíssimes i irrepetibles. La singularitat de les persones no nega, però, que davant la llei, totes hagin de ser iguals (però no idèntiques). Desviació de l'imperi (lliure pacte respectuós de les múltiples persones) cap a una estructura a favor d'unes minories -indígenes o extrangeres- opressores de la resta de persones ètniques, col·lectives i individuals. No dependència, quasi impossible en l'actual tan complexa realitat humana. Aquest anhel queda millor expressat per «lliure interdependència». Accentuació d'un tipus de persona amb oblit o perjudici de les persones nacionals o socials. No divisible sense causar, pràcticament, la mort. S'aplica en el cas humà a la persona individual. Sense (l'art suprem) de la vida. Ésser cara endins, que permet l'existència. Referent a l'aspecte interior de l'ésser vivent humà. Capacitat original de les persones que integra la intel·ligència vital-instintiva i la intel·ligència trans-animal. No s'ha de confondre amb la abstraccionista intel·ligència artificial sempre elementalitzadora i reductora, només aplicable als fenòmens. Conjunt de relacions entre ètnies. S'aplica preferentment a les ètnies relacionades confederativament. Sistema de comptabilitat interna i total. La confederació sempre és interna a la federació. Creació fenomènica amb funció social o productiva. Actualment és el factor privat de producció més important. Arquia sagrada només aplicable a l'àrea ètica-transcendent i totalment impròpia en qualsevol altre societat (militar, judicial, política, empresarial...) ja que amaga poder sobre els jerarquitzats. Òrgan de comandament de la societat civil dedicat a garantir el cumpliment de la llei. Organ de comandament de la societat civil i política dedicat a fer les lleis mínimes en cada àmbit territorial o sectorial de la societat civil. Adjectiu que s'aplica a la concreció fenomènica de la llibertat en el camp cultural (no utilitari), especialment a l'estatut que defineix la lliure i responsable actuació de les professions i institucions no utilitàries. No té res a veure amb els «liberals» com a moviment polític o econòmic. Adjectiu que s'aplica a la concreció fenomènica de la llibertat en el camp utilitari, especialment a l'estatut que defineix les llibertats del mercat. No s'ha de confondre amb els «llibertaris» com a moviment polític. Ideal (noümen) indefinible característic de l'espècie humana com anhel profund que cerca concretar-se fenomènicament en el camp cultural (liberal) i en el camp utilitari (llibertari). Concrecions fenomèniques afavoridores de les persones que permeten copsar si les invocacions a la llibertat són més que retòrica. S'empra amb l'accepció «d'intel·ligència i saber major». Distingim tres tipus principals de màgia: llibertària, pensada i lògica. Es la màgia de transició entre l'original màgia llibertària i la màgia pensada (típica de les religions i dels racionalismes). Es la massa de diner comunitari dedicada a la distribució dels salaris i assignacions de solidaritat social en funció del montant precio-mercantil dels excedents de producció. Etimològicament «aportació de recursos i proteccions a la mare». No s'ha de confondre amb la família ni amb cap contracte social de compromís de convivència. Salari de solidaritat social que tota persona ha de rebre pel fet de ser-ho en una societat civilitzada i amb capacitat de generar excedents. Tipus de moneda que, per les seves característiques, manté l'anonimat del qui l'usa. Les peces metàl·liques i els bitllets de banc són moneda anònima. Tipus de moneda que, per les seves característiques, permet saber a la Justícia qui l'ha usat i per a quin intercanvi concret. Allò que ve imposat des de fora de la persona per acord o convenció social. La confederació és, per definició, múltiple en relació a la unifederació que és el pacte únic de referència que permet la confederació. El comú. Grup de naixement. La nació humana quan té consciència de ser-ho esdevé una ètnia. Tota nació transmet la seva herència de generació en generació. Accentuació de les persones nacionals-comunitàries en detriment de les persones individuals o socials. Condició d'ésser d'una ètnia (nació) determinada. No indica la pertanyença a una societat geopolítica (ni a un Estatisme). Procés per el qual esdevé una nació una antiga federació d'ètnies. Procès per el qual quelcom ésdevé d'una nació. (Però mai d'un Estat = estatitzar, ni d'una societat = socialitzar). Ve de l'arrel «GNO-» que expressa «esperit vivent». Noció en esperit pur inexpressable i inconceptualitzable. Etimològicament «l'arquia d'uns pocs». Es una manera eufemística d'amagar el poder irresponsable d'uns pocs. Aquesta expressió preté substituir la confusió creada per la identificació entre poder, autoritat, govern, estat.. i es refereix a les institucions que, responsablement, s'encarreguen de «manar» en algun aspecte de la societat geopolítica. Òrgans de comandament justicial Conjunt d'institucions encarregades d'administrar justícia. Conjunt d'institucions encarregades d'administrar les ètnies i inter-ètnies. Òrgans de comandament (geo)polític Conjunt d'institucions encarregades de conduir el conjunt de la societat geopolítica. Acord fenomènic (foedus) per aconseguir la pau (pax) fonamentat en en la confiança noumènica (fides). Ve de la mateixa arrel de «potis» (poder). La «pàtria potestat» és una redundància que afirma el poder del pare sobre dona i fills. Conjunt d'institucions ètniques, inter-ètniques i geo-polítiques en les que els Legislatius parlamenten amb els caps dels Executius per a orientar i controlar el govern de la seva demarcació. Ve de pare i, per tant, de poder. Invocar «la mare pàtria» és un embolic absurd que permet fer la guerra sense saber per què. L'ésser que «canta» la seva pròpia originalitat humana. Les diverses maneres en què s'expressa la persona, però que no han de ser confoses socialment. Les persones més evidents a tothom. Persones nacionals-comunitàries Les persones formades per individus (i col·lectivitats) que comparteixen un mateix nucli de naixement, un mateix tarannà ètic, uns mateixos costums ancestrals, una mateixa cultura heretada i, eventualment, una mateixa llengua. Les persones formades per lliure co-elecció mútua diferent del condicionant genètic de les persones nacionals-comunitàries. Manera de viure específicament humana. Formada per múltiples «gens» (ètnies). Etimològicament «arquia del diner» que és un contrasentit i, per tant, aquest mot designa «el poder (ocult) del diner (anònim)». El poder sobre les coses és una capacitat humana necessària per a sobreviure. El poder sobre i contra les persones és anti-ètic i anti-legítim perquè destrueix les persones. S'ha de fer desaparèixer en totes les seves manifestacions. Els poders que actuen de fet (sense marc legal) són impunes, principalment, gràcies a l'anonimat del diner. El poders legals també són ilegítims i cal convertir-los en comandament social responsable. Desviació corrupta i corruptora de la funció policial encarregada de vetllar per la convivència en la «polis». Disciplina que cada societat geopolítica s'imposa a ella mateixa per a conviure respectant totes les persones. Cada nivell confederatiu assumeix totes les funcions que lliurement no delega o comparteix a nivells confederatius més amplis. Llei privada que afavoreix uns pocs i perjudica a la resta. Professions i institucions liberals Activitats i entitats acollides a l'Estatut liberal, és a dir que ofereixen els seus serveis gratuïtament i són remunerades per la societat geopolítica. Globalitat corporal-anímica. El «vent» que mou la persona (ànima). Expressió popular per a designar el conjunt de lleis que formen una Constitució. En tot joc (social) convé que les regles de joc siguin netes, que afavoreixen per igual a tots les jugadors, cosa que no succeeix en les societats històriques i actuals. Evolució ràpida i repetida d'una realitat determinada. No té res a veure amb «sang i fetge». Salari vital de solidaritat social Salari social que assegura un mínim vital a totes les persones individuals des del naixement fins a la mort. Conjunt de salaris socials que asseguren la vida dels individus o l'exercici en llibertat de les professions i institucions liberals. Carnal, referent al complement psico-somàtic. Complementari, indestriable, interdependent. La moneda avui no és un sistema per manca d'elements informatius que li donin una estructura coherent. Sistema monetari personalitzat Estructura monetària informativa (documentada) tant en l'aspecte comptable com en el personal. Referent a l'organització coherent d'un o més conjunts lògics. Els termes acabats amb «-isme» indiquen un tractament sistemàtic de la realitat que acompanyen. Per coherència, els «-ismes» sols poden acompanyar realitats fenomèniques sotmetibles a tractament lògic. Del contrari, indiquen «accentuacions o perversions» d'un aspecte de la realitat complexa. Estar per sobre dels altres. Ni «sobirans» ni «sobiranies nacionals». Referent a la societat liberal (Estatut Liberal). Accentuació de les persones socials-col·lectives en contra de les persones individuals o nacionals. Acció d'esdevenir social. No confondre amb nacionalitzar, ni amb estatitzar. Més o menys capacitat d'associar-se lliurement. Tret específicament humà. Grup multipersonal sorgit de la capacitat d'associar-se, de co-elegir-se lliurement. Conjunt de persones individuals, nacionals i col·lectives que actuen amb llibertat dins el marc de la societat geopolítica. Conjunt social de totes les persones que es relacionen des de l'ésser, compartint lliurement festa i ideals. Societat geopolítica (federada) Societat global formada per la federació de múltiples ètnies que es multiconfederen lliurement entre elles a l'interior del marc protector creat per la unifederació. No s'ha de confondre amb Estat ni amb Nació. Subconjunt de la societat geopolítica que es dedica a serveis interpersonals no mercantilitzables. Subconjunt de la societat geopolítica que comparteix elements de la societat liberal i de la societat utilitària. Subconjunt de la societat geopolítica que es dedica a la producció i consum de béns utilitaris (que actua en el mercat). Nova ètnia sorgida d'un procés respectuós de lliure federació i confederació d'ètnies anteriors. En el cas humà, procés de formar una supra-ètnia. Confusió deliberada entre Estat (Legislatiu i Executiu) i Justícia. Triem el sentit que designa «els primers col·lectius humans d'especialització productiva». Transparència comptable-monetària Aquesta expressió és sinònim de «els comptes clars» cosa imposible en un règim monetari anònim i extra-comptable. La federació geopolítica sempre és única. La «unió» fenomènica de persones és molt perillosa perquè porta a llur destrucció. La «(con)federació fa la força», la «unió fa la destrucció». Ideologia que porta a la destrucció de les persones en funció de l'idealisme de la «unitat». Apel·lació pseudo-cohesionadora que amaga i preté destruir la diversitat personal d'individus, ètnies i col·lectivitats. Referent a les llibertats de producció i consum de béns materials útils per a la vida humana. Sistema de producció i consum de béns materials útils per a la vida humana en la seva complexitat de cada espai-temps. Les professions no utilitàries per poder-se desenvolupar amb dignitat i eficàcia han d'estar fonamentades en la vocació no mercantil dels professionals. Vocació que es demostra en la pràctica de la professió i no en cap tipus d'oposicions memorístiques. |