Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Apartat de l'Endolingüística.

Meulemans i Elias, endolingüístes.

Diari de Sabadell. Logotip.Diari de Sabadell. Dimecres, 29 de setembre del 1993.

Meulemans i Elias, endolingüístes.

Monument dedicat a Zamenhof al carrer Zamenhof de Sabadell. De Marcos Brosel - Treballo de qui la cargó, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=23335821
Monument dedicat a Zamenhof al carrer Zamenhof de Sabadell. De Marcos Brosel - Treballo de qui la cargó, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=23335821.

Víctor Colomer.

El proper cap de setmana a la Casa de Cultura de Sant Cugat, els doctors Christiane S. Meulemans, 61, i Josef A. Elías, 62, impartiran el seminari «Introducció a l'Endolingüística», una ciència que estableix les connexions inconscients entre totes les llengües indoiranioeuropees i permet aprendre deu d'elles simultàniament i en un temps rècord.

Ella és belga, doctora en Medicina, Dret i Filologia, i filla del neuròleg que va descobrir el punt Meulemans a l'hemisferi dret del cervell. Ell, de descendència turc-hongaresa, va néixer a Barcelona, on només va viure els primers 20 anys de la seva vida, i és doctor en Medicina, Dret, Filosofia, Economia, Teologia i Filologia.

Entre ambdós coneixen 44 idiomes dels que parlen 20 amb fluïdesa, entre ells l'àrab, el jiddisch, el kurd, l'occità, l'islandès o el afrikaaner. Organitzat per Cultura de la Generalitat, al maig van donar el seminari «El Cervell total» al barceloní Centre d'Art Santa Mònica de la Generalitat. També són o han estat diplomàtics i rescatadors condecorats en catàstrofes de tot el món.

Què és l'endolingüística?–

–La ciència del llenguatge interior. Després de dècades d'investigació a tot el món, hem descobert diversos codis mentals binaris i ternaris que s'emmagatzemen en el punt Meulemans del cervell dret i que unifiquen totes les llengües indoiranioeuropees.–

Quins són aquests codis?–

–Els formen les dues o tres consonants de cada paraula. El codi binari T-R, per exemple, ens permet dir Terra en totes les llengües llatines. Si aquest codi s'inverteix, R-T, trobem terra en totes les llengües germàniques: l'Earth anglès, l'Erde alemany, el neerlandès Aard o el Jord escandinau.–

¿I això passa sempre?–

–És la 2a Llei de Meulemans-Elias, la inversió dels elements del binari. Fins ara hem descobert quatre lleis com aquesta que expliquen la clau de llenguatge universal des d'abans de la Torre de Babel.–

Passem als codis ternaris.–

–Podem fer-ho amb el mateix exemple. Segons les nostres investigacions fonològiques, la S indica en totes les llengües alguna cosa esternant, fora de l'anterior. Així, si el binomi T-R, li afegim la S, sorgeix l'extern a la Terra, és a dir, la és eSTRella, l'aSTRe, l'espai SiDeRal.–

Si la S assenyala alguna cosa esternant. Què aseenyala, per exemple, la P?–

–La força: Pare-Poder-Penis. I el binomi P-R, la veritat de l'FRater o el BRot (germà) rus.–

¿Només funciona amb el grup llatí i germànic?–

–El mateix binomi VeRitable arriba fins a l'Índia per formar el BRahman. Però és que a més, per aquí arribem també a la mare de totes les llengües, el grec, amb el aDeLfo, que també significa germà.–

¿No és una mica agosarat relacionar fonèticament Brahman i Adelfos?–

–Des del punt de vista sistèmic-endolingüístic Brahman, Frater i Adelfos són exactament el mateix perquè B i D són una mateixa cosa. Per la resta, la 1a Llei Meulemans-Elías demostra l'interconvertibilitat de la R i L: Perruca-Peluca, Praia-Platja o bRother-adeLfos.–

–Més exemples.–

–Un altre exemple de la Llei d'Inversió és el binari BR-K pel qual es forma el verb trencar. Break, en moltes llengües germàniques. Si ho invertim per K-BR, ens apareix el Quebrar llatí.–

–Què és el Decaglota?–

–Un mètode per a l'aprenentatge de llengües que crema etapes a gran velocitat. A l'evidenciar la proximitat entre totes les llengües, els alumnes accedeixen simultàniament a tants idiomes com triïn.–

–¿No té futur l'esperanto?–

–Chapeau per Sabadell per tenir una avinguda i un monument al Dr. Zamenhof! L'esperanto ha tributat un servei extraordinari a la humanitat, però és artificial i no sempre viu. Per exemple Suècia, en enginyeria electrònica, està vuit anys per davant d'Alemanya i Alemanya vuit anys per davant de Japó i els Estats Units. Si japonesos i americans parlessin suec, això no hauria passat.–

–Han publicat altres mètodes més del Decaglota?–

–Sí. Als Estats Units es comercialitzen mètodes per aprendre anglès i francès al mateix temps, alemany i neerlandès, francès-català-portuguès, un mòdul per a totes les llengües escandinaves... I a Monterrey hem creat el Grup Català, on mexicans sense cap herència catalana, es reuneixen setmanalment només per parlar el català que els hem ensenyat.–

–A qui dirigeixen seminaris com el de Sant Cugat?–

–A les nostres acadèmies d'Amèrica, 890 de cada mil alumnes vénen de la branca de ciències. Veuen el component lògic-matemàtic i el troben «bell». Un químic mexicà, que dirigeix la investigació d'una empresa de colorants químics, va sorprendre al seu cap traduint un fax en suec. Ho va aprendre en set setmanes i li va agradar tant que ens va demanar el romanès. Vam introduir el romanès en el curs i, al cap de poques setmanes, ja accedia a totes les investigacions de colorants de Romania.–

–¿Això és lingüística comparada?–

–No. Va molt més enllà. De l'endolingüística s'extreuen fins conclusions psicològiques dels pobles. Per exemple, només espanyol, català i portuguès diferencien entre ser i estar. Heidegger arriba a un carreró sense sortida amb el seu «Sein in der weld» (ser en el món) perquè al món no s'hi és, s'està. Qualsevol nen català, però, pel simple fet de distingir entre ser i estar, ja ha establert en la seva ment unes categories ontològiques i filosòfiques que Heidegger i altres europeus ni tan sols imaginen.–

–¿Més psicoanàlisi popular per l'endolingüística?–

–Un altre exemple és el «cal» català i occità, que ens parla del deure ètic col·lectiu i cavalleresc d'aquests pobles, a diferència del «il faut» o el «hace falta», que és més moralista que ètic.–

–¿Els polítics haurien de tenir un endolingüística entre els seus assessors?–

–Exactament. L'endolingüística és una ciència extraordinària però també molt perillosa perquè, amb les paraules negatives adequades, es podria manipular tot un poble.–

–¿Construeixen vostès la pau al món, demostrant les similituds idiomàtiques?–

–Ho estem intentant.–

–Danke.–

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte