Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Apartat de l'Endolingüística.

Cultura catalana a Europa.

El Punt Avui. Logotip.El Punt Avui. Diumenge, 29 de gener del 2017. Pàgina 4.

Tribuna. Punt de Vista.

Francesc Joan Serra Gornals.
Col·laborador de la Fundació Dr. J. Meulemans.

Cultura catalana a Europa.

Francesc Joan Serra Gornals.El doctor Josef Meulemans, catedràtic de medicina, físic matemàtic i neuròleg belga, amb el propòsit inicial d’entendre la literatura mèdica publicada en diferents idiomes, va descobrir un punt a l’hemisferi cerebral dret, anomenat «de Meulemans», amb la funció de permetre l’aprenentatge holístic del llenguatge. El punt Meulemans és simètric a «l’àrea de Broca», a l’hemisferi esquerre, emprat per fer un aprenentatge memorístic de les llengües. Els seus descobriments en matèria de neurologia van portar la seva filla, la doctora Christiane Meulemans, i el seu gendre, el polonès criat a Catalunya doctor Josef Elias, ambdós doctors en filologia i en medicina, a seguir desenvolupant la disciplina que aquests descobriments generaren i que anomenaren endolingüística.

L’endolingüística posa de manifest que les llengües es generen a partir d’estructures consonàntiques binàries i ternàries, anomenades codis, i que el mode en què es combinen constitueix un sistema lingüístic. Una de les tesis que defensen és que el català és una llengua angular, que conserva elements de l’evolució històrica desapareguts d’altres llengües neollatines. Aquest fet, juntament amb altres, converteixen el català en una llengua excel·lent per accedir a un aprenentatge sistèmic de diferents llengües romàniques. Per aquest motiu, el matrimoni Meulemans-Elias prioritzaven l’ús del català en els seus seminaris d’endolingüística impartits arreu del món.

Paral·lelament, Alexandre Deulofeu, en una recerca sobre l’origen de l’art romànic a Itàlia i al sud de França, troba, comparant les dates de consagració dels diferents temples i runes de temples, que el monestir empordanès de Sant Pere de Roda és el temple més antic de l’art romànic. Deulofeu demostra amb la seva Matemàtica de la Història que, després de les cultures sumèria, egípcia i grega, la cultura europea occidental o romànica té el seu bressol a l’Empordà i el Rosselló vers l’any 800, creant manifestacions pioneres en tots els àmbits de l’activitat humana: filosofia, art i ciència, i expandint-se en totes direccions, fins a culminar per exemple, dins l’àmbit de l’arquitectura, en la catedral gòtica de Colònia.

Tant les tesis dels Drs. Meulemans-Elias com les de Deulofeu, així doncs, situen la cultura catalana com una entitat força rellevant dintre del panorama històric europeu. Arguments de pes per justificar reivindicacions com l’oficialitat del català a les institucions d’Europa i del món.

Enllaç de l'article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1054316-cultura-catalana-a-europa.html

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte