Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Universitat catalana diferent. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Referèndum i democràcia. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Dimarts, 27 de juny del 1978.

Autogestió.

Estudiants. Font: Universitat Paulo Freire.El debat al Senat a propòsit de la interpel·lació de Sobrequés sobre el projecte de Llei General d'Universitats va ser lamentable. Deia el dissabte que els catalans que podrien fer-ho no informen del nostre historial d'autonomia i autogestió universitària. Sobrequés va afirmar contundent la voluntat de les nostres universitats de passar a la Generalitat. «Però, va dir, m'envaeix la por que els termes del projecte de Constitució siguin interpretats en sentit restrictiu».

El meu estupor va ser majúscul quan vaig observar que el ministre Cavero movia ostensiblement el cap de dalt a baix en senyal d'afirmació. Es veu que seria interpretada en el sentit més restrictiu possible, si de Cavero depèn.

Jo pensava en tants esforços autogestionaris assumits per tots els sectors implicats en la nostra Universitat. Recordo aquelles grans assemblees en què, al costat de professors i alumnes, participava en pla d'igualtat el personal no docent, incloses les persones encarregades de la neteja que sempre solen ser vorellades com a éssers inferiors.

Molt més enrere, recordava la Universitat Autònoma de la República que, com va dir Sobrequés, no va caure en el parany de permetre a Catalunya dues menes d'universitats, una catalana i una altra de castellana.

I molt més enrere, recordava aquelles universitats antigues en les quals el rector era un alumne. Penso com Josep de Calassanç va arribar a rector de la de Lleida, segons diuen els biògrafs.

Submergit en aquests pensaments vaig sentir, metàl·lica, la veu intransigent de Cavero, el ministre d'Educació: «És al Parlament i no als moviments assemblearis, a qui competeix establir el model d'Universitat que ens convé a l'hora present». Portabella estava en contra de la manera com Sobrequés havia presentat les coses. Jo no tinc dades de la història universitària d'aquests darrers anys. Benet, el portaveu, no hi va intervenir.

Lluís M. Xirinacs.

Universitat catalana diferent. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Referèndum i democràcia. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte