Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Comptes anuals d'un senador (15-6-1977 a 15-6-1978). Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Materials d'estudi constitucional. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Dimarts, 20 de juny del 1978.

Sobren i manquen metges.

Metges i terapeutes. Font: Everplans.He rebut una carta que es comenta sola:

«Senyor Xirinacs:

Creient que potser vostè comparteixi la meva opinió i sabent que vostè no té pèls a la llengua ni a la ploma quan es tracta de dir la veritat, li adreço aquestes línies per si troba d'interès comentar alguna cosa públicament sobre elles.

Avui, 15 de juny, a les 3 de la tarda, he entrat en un local en què funcionava la televisió i en el que, en aquest moment, parlava un senyor, que no sé qui seria (encara que suposo que alguna persona important en la matèria), i deia concretament que el fet que en l'actualitat hi hagi a Espanya 55.000 metges col·legiats era un autèntic desastre nacional i que en realitat a Espanya hi sobraven molts metges. Després va afegir que, al pas que anem, d'aquí a pocs anys (crec que cinc) serien 88.000 metges i que això és una barbaritat.

Jo vull respondre a aquest senyor i dir-li que, al meu entendre, el que hi ha a Espanya no són molts metges, així sense més, sinó molts metges sense feina, molt pocs llits en hospitals i, sobretot, pocs, poquíssims metges que tenen copat entre ells l’Assegurança Obligatòria de Malaltia.

A un qualsevol dels milers i milers de pacients que van a la consulta del seu metge de l'assegurança, que han de fer cues interminables i a unes hores molt reduïdes, que es troben esperant ser rebuts per un metge que en una o dues hores ha de visitar a 200 o 300 pacients, ¿qui seria capaç de convèncer que a Espanya hi ha massa metges?... ¿No seria millor dir que hi ha massa pocs metges que atenguin a l'Assegurança?... És just que un metge tingui assignades 1.000 o 1.500 cartilles de l'assegurança (que representen una retribució mensual desmesurada), mentre que milers de col·legues seus no poden entrar en l'organització (?) i han de conformar-se amb alguna o altra suplència mal pagada o amb afiliar-se a una entitat de serveis mèdics de urgència, on per cada visita a domicili se li paga menys que a qualsevol operari per drets de desplaçament?...

Senyor de la «tele»: No sobren metges a Espanya. Sobren pacients mal atesos. Sobren, si de cas, metges que cobren un ronyó per extirpar unes amígdales. Sobren aprofitats i endollats. Sobren metges que no troben la manera de treballar, volent fer-ho, perquè la feina està encomanada a uns pocs que no poden fer-ho encara que vulguin.

I si és així (i Espanya sencera és testimoni que no he exagerat), el mínim que es pot fer és dir-ho tal com és, o en cas contrari, callar; però mai sortir a la finestra de TV per provocar amb opinions injustificades a qui està fart de suportar injustícies en aquest tema concret i de tanta transcendència humana. Atentament: Manuel Lorente Vázquez».

Per la transcripció.

Lluís M. Xirinacs.

Comptes anuals d'un senador (15-6-1977 a 15-6-1978). Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Materials d'estudi constitucional. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte