Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimecres, 19 d’abril del 1978.

Va rebentar el gra de pus.

Sí. Ha produït impacte. El director general de Presons va dir un històric: «Ja n'hi ha prou». Els periodistes i els que després van tenir accés als reportatges gràfics es van sentir malalts. El gran públic va emmudir quan la mateixa televisió va oferir unes imatges en color.

Els resultats de l'acumulació de molts errors són a la vista del públic. Il·lusions democràtiques, i funcionaris i presos frustrats. Tímides reformes legislatives i de reglaments fracassades. Cossos auto i heterolesionats horriblement. Trasllats absurds. Agonia de les famílies. Deteriorament de l'autoritat. Destrosses i incendis amb pèrdues incalculables. Pressupost extraordinari enfonsat. Indult derrotat. Periodistes denunciats. Presos morts, cremats o a pals. Dos mesos de la més implacable repressió. Director general de Presons destituït. Director general de Presons cosit a trets. Opinió pública manipulada i desorientada. Odis, potser molts irreparables, amb una consegüent cadena futura de nova delinqüència i noves represàlies.

Gràcies, UCD, per nomenar García Valdés. Gràcies, García Valdés, per agafar el toro per les banyes.

Arriben malcarats rumors de Carabanchel. Allà puja de nou la marea de la provocació. Ull, polítics, us van enganyar una vegada! Un nou error ara seria fatal. I pensar que també es pot pecar per omissió. Per què no doneu una petita empenteta i doneu un cop de mà a l'atribolat García Valdés? Li aniria tan bé, li facilitaria tant les coses aquesta petita ajuda que ara tots els presos esperen prudentment en silenci! Recordeu que, enmig de tanta tragèdia, aquests presos empesos a la vora de la desesperació, mai no van lesionar de gravetat a cap funcionari.

I gràcies a MUNDO DIARIO per l'editorial d'ahir, i per tantes pàgines que, com sempre, va dedicar al tema fins abans-d'ahir, maleït.

Lluís M. Xirinacs.