Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dijous, 16 de febrer del 1978.
Proposició inviable.
Company en l'Entesa dels Catalans i amic Felip Solé-Sabarís: M'ha agradat molt el teu informe d'ahir sobre la presó Model de Barcelona. La vas visitar a consciència i els presos han de agrair-te tot el que has fet per ells.
No m'han agradat tant les teves declaracions d'abans-d'ahir a «Tele-exprés». Dius que la petició d'indult no tenia cap viabilitat. Fa tres mesos que ho sabíem, però fa anys sabem que les protestes inviables de l'oposició tenen efecte inexorable uns mesos després, quan ja l'oposició no es pot endur el triomf i queda salvat el terrible orgull dels qui, fins al present, encara només són els vencedors. Joan Raventós també em va dir que era un moment inoportú. Li vaig contestar que si ho endarreríem dos mesos més, un mes abans del dia assenyalat apareixeria mort un altre Viola.
Fins la Policia de Barcelona està espantada de la campanya desestabilitzadora portada endavant artificialment pel sistema; i ahir va haver de posar a primera pàgina dels diaris: «Barcelona té escassa delinqüència».
També que hi havia un contraprojecte del PSOE més possibilista. Si existia, a mi no se’m va dir; ni es va permetre que un portaveu del PSOE assistís a la reunió en la qual es pressionava a Bandrés i a mi perquè retardéssim la nostra proposta, sense oferir res de viable com a alternativa. El PSOE va voler, abans de Nadal, elaborar un projecte al seu gust. Bandrés i jo vam comunicar que, si així es feia, nosaltres retiraríem el nostre i ens adheriríem al seu. Però el PSOE no va oferir res. El discurs de Fernández Viagas –més d'una hora– va versar sobre generalitats, que en part coincidien amb les mesures d'UCD i en part eren propostes genèriques, a llarg termini, algunes referents a la Constitució que qui sap quan, com i qui les ha d'aprovar.
També acuses la meva intervenció de radical i contundent. Jo te la vaig deixar llegir prèviament i no em vas dir res sobre que fos radical ni contundent. Vaig tractar de ser reflexiu i no polèmic. I el ministre no va poder atacar absolutament res, fora d'un error material de data d'un indult. Va haver d’atacar les paraules de Bandrés. La meva posició va ser moderada. Hi ha el meu discurs íntegre en algun diari perquè el públic jutgi.
Finalment, t’agraeixo que em vegis coherent amb mi mateix i convençut de la meva actuació. Sàpigues, però, que aquell dia no va ser plaent per a mi.
Teu,
Lluís M. Xirinacs.
Nota: No vull deixar passar aquest dia sense expressar el meu agraïment a José M.ª Callejas, Cap Superior de Policia de Barcelona, per la seva contribució, ara, a la pacificació de l'opinió pública davant la manipulació d'informacions sobre la perillositat en els nostres carrers.
