Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dijous, 12 de gener del 1978.
Els aturats caminen.
El «molt delicat» projecte per flexibilitzar plantilles en les empreses s’està acabant de coure. Respon als Pactes de la Moncloa. Per l'esquerra, fins i tot UGT i Comissions Obreres protestaven per la reducció de les plantilles en un cinc per cent. «El pacte es va fer d'amagat de la classe treballadora». Per la dreta, la major central d'empresaris, la CEOE, volia el lliure acomiadament, a l'estil de les doctrines liberals dels vells temps del dinou. El Govern va aprenent a manar, passant per entremig de les dues fileres d'espases desembeinades. Ha optat per combatre la inflació al capdamunt de tot i a punt estan d'aparèixer unes mesures que contribuiran a augmentar les xifres d'aturats.
Les xifres oficials entre setembre de 1976 i setembre de 1977 s'eleven a 640.000 desocupats, amb una taxa de creixement del 37,4%. El número u de la revista «Marcha de los parados» («Marxa dels aturats») de quinze de novembre de 1977 dóna altres dades. Per aquell temps assenyalen un milió cent mil desocupats, que representaven el 8,4% del total de la població treballadora. I en el número dos s'especifica que d'ells el 54% són menors de vint-anys; és a dir que hi ha 550.000 desocupats joves. Si són certes les conjectures que ja tenim un milió tres-cents mil aturats, hem arribat a un esgarrifós deu per cent de desocupats.
Al novembre, de tots ells, només uns cents vuitanta mil van cobrar l'assegurança d'atur, segons l’esmentada revista, que és de deu mil pessetes mensuals de mitjana. I les coses s'agreugen en certes zones. Andalusia figura amb 353.000 aturats, és a dir el 18,6% del total de treballadors andalusos. Pràcticament, de cada deu treballadors andalusos, dos estan a l'atur i, de cada deu aturats tres són a Andalusia.
Se m'avisa que a Andalusia la gent senzilla compra el Colacao per grams. No poden comprar el pot sencer d'un sòl cop.
En canvi, Jesús Infante en «Posible» ens va dir que un estudi elaborat per un grup d'experts suïssos de Banca i Universitat, finançat per la «Union des Banques Suïsses» i considerada pels tècnics amb un possible error màxim del dos al tres per cent, suposa que fins a començament de 1977 havia circulat amb destinació a Suïssa la quantitat de 787.243.000.000 pessetes.
Si suposem necessària la inversió d'un milió de pessetes per crear un lloc de treball, amb la inversió d'aquesta quantitat astronòmica evadida a Suïssa tindríem aquí 787.243 nous reocupats, xifra molt superior a la donada oficialment per als aturats al setembre passat.
Com es pot estranyar el Govern que, davant tan gran disbarat, els paralítics es posin en peu i, units, vulguin marxar sobre Madrid?
Lluís M. Xirinacs.
