Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Cambra per dir «sí». Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Fruits de l'Eixample. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Dimarts, 15 de novembre del 1977.

Tancament d'empreses.

Taller d'una cooperativa autogestionària.En els anys cinquanta, Alemanya va complir l'obligació capitalista de concentrar empreses. Li va costar el seu. França va complir amb idèntica obligació en els anys seixanta. També li va costar. És natural que en els anys setanta ens toqui a nosaltres. I que ens costi el nostre.

No és que totes les empreses petites hagin de desaparèixer. Moltes segueixen sent necessàries. Hi ha sectors en els quals la petita empresa és indispensable i encara es troba en creixement. Però, en general, i especialment a Catalunya, hi ha un minifundi empresarial desolador. Va ser possible a l'empara del proteccionisme de l'Estat espanyol franquista, aïllat dels forts vents de la competència internacional, encasellat en un capitalisme feudalitzant. Aquests petits empresaris catalans, amb les seves corresponents banques catalanes, van engreixar-se a recer dels privilegis franquistes. Que no s'oblidin i que no es queixin si ara s'acaben les vaques grasses: Cal posar el país en marxa en el conjunt internacional; cal adaptar-se; cal despertar.

Només vull avisar que s'estan tancant empreses que no perden i empreses que perden, però tenen feina. L'Estat, quan tanquen, les ajuda. Els paga indemnitzacions i paga l'atur obrer que genera el tancament. Amb la qual cosa ajuda al tancament en lloc d'ajudar a les empreses en dificultats.

L'ideal seria que les empreses en dificultats toleressin el control obrer durant sis mesos, per exemple, per demostrar si és rendible o no. Que els obrers poguessin participar en l'administració i operacions mercantils. Si fos necessària la reducció de plantilla es tractaria que afectés al menor nombre possible d’obrers. A l'Estat li sortiria molt més barat pagar una setmana i l'empresa una altra, alternativament, els salaris dels obrers.

I si el control obrer de l'empresa en dificultats semblés una solució massa avançada es podria nomenar un interventor econòmic per via administrativa o judicial.

Perquè a l'empara de les crisis, molts desaprensius estan especulant amb l'empresa, com si fos una cosa només seva, amb la complicitat de l'administració.

Lluís M. Xirinacs.

Cambra per dir «sí». Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Fruits de l'Eixample. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte