Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Amnistia assenyada o amnistia tràgica. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Compromís amnistiós. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Divendres, 7 d’octubre del 1977.

Carta de Suárez.

Seient governamental amb focus.Potser el millor títol seria «Demagògia». Una demagògia en la qual molts han col·laborat. Suárez acaba d'escriure una carta, «en un especial i delicat moment», als diferents grups parlamentaris buscant acords per a un any.

És el mateix Suárez que per aigualir l'amnistia política la va barrejar amb demagògics indults generosos als presos socials i ara no pot, per això, frenar la contestació a la presó. Els presos socials comencen a sentir-se amos del seu destí i s'han organitzat en sindicat de presos. Ara, tard i malament, es munta la comissió unitària de parlamentaris per a la llei d'amnistia política total, que hauria d'haver estat concedida fa gairebé dos anys.

És el mateix Suárez que va accelerar unes eleccions parlamentàries propiciant la divisió precipitada de la societat en abundants partits, per allò de «divideix i venceràs». Els partits de l'oposició van seguir el joc, van oblidar la greu necessitat conjuntural d'actuar encara unitàriament per resoldre l'herència franquista i es van llançar a la consecució dels seus objectius divergents. Jo demanava candidatures unitàries per aquesta primera vegada. Vaig dir diverses vegades, des del mes de gener, als polítics dels partits que, «sense fusions ni contusions», havien de presentar batalla units «per aquesta vegada». Ara el PSOE vol pactes, el PCE vol govern de concentració i Suárez demana un any d'acords «sense que els partits polítics perdin per això la seva personalitat i identitat».

També han col·laborat a formar el caos actual els tripijocs especulatius d'empreses petites i grans, amb tancaments, suspensió de pagaments i fallides sospitoses. Avui, fins als grans bancs tremolen i el despert Sr. Botín, del Banc de Santander, llença un cable de salvació recomprant les seves accions, a preu més alt que el de la Borsa, per injectar «in extremis» confiança en una economia que s'enfonsa.

Des del mes de gener ha imperat a tot l'Estat la més vergonyosa llei de la selva. Els grans líders polítics del govern i els de l'oposició, de dreta i d'esquerra, com nens, han anat cadascú pel seu costat a emportar-se la millor porció del pastís. Avergonyits i sempre dissimulant les seves trapelleries irresponsables, es veuen obligats a unir-se, per, junts, fabricar un nou pastís. En aquests «moments especialment delicats» han sobrat homes de partit i han faltat homes d'Estat.

Sàpiguen aquests homes de partit, tan obsessionats en la consecució dels seus avantatgismes, que un partit es prestigia pel bé que fa al poble, no pel bé que ell se situa en el poble. Per a què servirà tenir en les pròpies mans el timó de la nau, quan la nau estigui en el fons de la mar?

Lluís M. Xirinacs.

Amnistia assenyada o amnistia tràgica. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Compromís amnistiós. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte