Diari d'un senador.

Mundo Diario. Divendres, 19 d’agost del 1977.

Satisfacció.

Són dos quarts de deu de la nit. Acabo d'abandonar la reunió del Ple de l'Entesa dels Catalans. El punt candent ha estat el procés conjunt de negociació de la Generalitat Provisional. L'extrema importància del tema va impedir a tots els parlamentaris, fins i tot a la reduïda comissió negociadora, disposar de la informació prèvia sobre la conversa Tarradellas/Sánchez-Terán. Ara, en canvi, hem rebut informació completa de la conversa i de les esmenes de la comissió negociadora establertes en la reunió amb Tarradellas.

He d'expressar, en aquest moment del procés, la meva completa satisfacció pel comportament de la part catalana. Anem units. Som prudents coneixedors de la correlació real de forces. No hem claudicat en res essencial. El tercer punt de l'Assemblea de Catalunya és exigit sense rebaixes. El poble pot confiar en els seus polítics.

També tinc l'alegria de comprovar que la proposta del Govern representa un avenç francament esperançador.

Per aquest camí d'unitat arribarem al final d'aquesta primera etapa amb un balanç positiu sense discussió, si també l'actuació popular si l'11 de setembre l'actuació popular aconsegueix també una unitat d'objectius i comportament que encara no s'ha assolit.

Ho he dit moltes vegades des d'abans de la campanya electoral: «Només aconseguirem les exigències bàsiques de la nacionalitat catalana si evitem els protagonismes de grup i mantenim les actuacions unitàries sense fissures».

I desitjo que si, per la força de l'opositor, algun dia ens veiéssim obligats a renunciar a alguna cosa essencial, sempre consti la nostra protesta pública unitària per a clarificació del poble.

Lluís M. Xirinacs.