Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

La força dels petits al senat. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Assemblea Popular de Catalunya. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Dissabte, 16 juliol del 1977.

Parlament de Catalunya.

Parlament de Catalunya. Saló de sessions.Vaig dir, en la segona Plenària de l'Assemblea de Parlamentaris, que entre negociacions, viatges i comissions havíem perdut la reivindicació de les institucions i principis configurats en l'Estatut del 32. Una cosa havíem aconseguit, però menys del que el poble ha estat demanant, massivament des del carrer, quan cridava: «Volem l'Estatut!». Laureano López Rodó, per la intenció que fos, va reblar el clau: de les institucions de la Generalitat hem prescindit de la principal, el Parlament. Pot seguir anomenant-se Generalitat allò que resulti de la negociació? Barrera, sense contestar, va sortir per la tangent dient que, en la història de Catalunya, la Generalitat va prendre molt diverses formes. Er aquesta evasiva el reconeixement que ara no només no se'ns concedirà al Parlament, sinó que ni tan sols es demanarà?

A una altra pregunta meva, demanant a Martín del PSC i Solé Tura del PSUC més precisió, van afirmar que la comissió negociadora discutiria amb el Govern, en base de l'Estatut del 32, en vista a l'acord que cal tancar en aquest mes de juliol. Va tornar a quedar evasiva la resposta: Parlament, sí? Parlament, no? El meu olfacte em diu: Parlament, no.

Que el Govern ho impedeixi és trist. Que nosaltres no ho demanem d'entrada, és tràgic. López Rodó ho va posar encara pitjor quan va afirmar que les coses quedaven en un Consell General, com volia Suárez. Això no és cert, perquè en el projecte de Consell, s'imposaven el president i quatre diputats de les Diputacions antigues, és a dir, vint persones elegides a dit. I ara, d'això, res de res. A més, ara, s'al·ludeix a la cessió d'algunes atribucions de l'Estat central.

Però avui llegeixo, en un diari de Madrid, que Martín Villa insisteix, davant la Comissió negociadora catalana, en la línia del programa del Govern Suárez, que va rebaixar unilateralment els acords Suárez-Tarradellas: Mancomunitat regional i res més. I a qui no li agradi que s'aguanti. Torno, doncs, a preguntar: els parlamentaris catalans... demanem o no demanem eleccions al Parlament?, demanem o no demanem el marc provisional de l'Estatut del 32?

Lluís M. Xirinacs.

La força dels petits al senat. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Assemblea Popular de Catalunya. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte