3.2.4. Dinàmica Executiu-Legislatiu.
La facultat legislativa pertany al Cap d'Estat en diàleg amb
el seu Parlament (Cambra de Diputats, Senat de les Ètnies, Cambres
Consultives) i amb referèndum final obligatori de tot el poble,
per cada llei.
En el cas de que el Cap d'Estat cregui urgentment necessària
una llei, la podrà edictar sota forma de «decret-llei»
però amb les dues condicions prèvies següents:
-
Avís preceptiu no vinculant de la Justícia.
-
Proclamació de la seva dictadura personal (de 2 a 6 mesos) segons
els anys de mandat que porti i dimissió forçada al final.
El seu successor, si vol conservar la vigència executiva d'aquest
«decret-llei» ha de proclamar també la seva dictadura
personal en condicions idèntiques al dimitit Cap d'Estat.
En tots els casos, el cap d'Estat és presoner de la societat
geopolítica a partir del mateix dia de l'acabament del seu mandat
constitucional, passant immediatament a disposició d'un Tribunal
d'Instrucció, encarregat de l'estudi documentari de tota l'actuació
del Cap d'Estat que ha cessat per qualsevol motiu.
Cal adonar-se que la dictadura personal, limitada en el temps i amb
posterior sanció Judicial, és una figura necessària
en dies d'emergència per a la societat geopolítica. La dictadura,
basada en el govern per decrets-llei, no té res a veure amb els
despotismes ni les tiranies absurdes que normalment es confonen amb ella.
En tant que l'Executiu només pot actuar d'acord amb les lleis,
pertoca, doncs. al Legislatiu d'anar canviant la societat en funció
de la seva evolució real, amb lleis pràcticament aplicables
i pràcticament aplicades durant anys suficients, per a veure'n els
resultats socials reals.
No es tracta, per tant, de fer moltes lleis, sinó de fer lleis
eficaces en els sentit més democràtic de lenta educació
del poble i que evitin caure en la temptació del populisme afalagador
dels defectes de les masses incultes i despersonalitzades.
En aquest marc, l'Executiu té molt poca incidència sobre
la vida diària dels pobles lliurement intraconfederats de la societat
geopolítica, ja que només fa que aplicar les lleis fetes
pel Legislatiu. El Cap d'Estat serà jutjat, conseqüentment,
quant a l'aplicació real per ell d'aquestes lleis.
El termini de 24 anys, no d'espera, sinó de professionalització
de l'Executiu (7 càrrecs per 4 anys) en l'art de «manar en
cap» no es pot considerar doncs immobilista en relació al
conjunt de la societat geopolítica: aquesta ha d'ésser moguda,
commocionada, si cal, pel Parlament. Aquest, si està compost de
persones responsables (d'aquesta responsabilitat ells també en són
subjectes davant la Justícia al termini del seu mandat Legislatiu),
serà sempre i arreu el que tindrà la darrera paraula contra
tots els caps d'Estat que hagin oposat llur veto dictatorial (com a màxim
de 6 a 2 mesos) contra una llei considerada per ell massa ràpidament
evolutiva -o sigui- revolucionària.
Versió 1987.
