2.12.5. Protecció i responsabilització
del consum.
El consum, com qualsevol altre acte monetari, vol la seva immediata
i total personalització i responsabilització. La societat
utilitària consumidora és tan simple, que no necessita cap
legislació específica llevat d'impedir el consumisme alienador
i fomentar la creativitat ecològica tan natural a l'home si no se'l
corromp socialment.
L'única regla fonamental del cicle del consum és que tota
transacció (tota compra-venda de mercaderia entre detallista i consumidor)
sigui efectuada per factura-xec telemàtica i a través
exclusivament d'un compte corrent d'estalvi de consum obert en una
Caixa d'Estalvis: tota persona tindrà un sol compte corrent
d'estalvi de consum (aquest únic compte també pot ser familiar
indistint).
Només en un cas particular caldrà una legislació
mínima dels actes de consum: les col·lectivitats liberals,
per tal d'evitar la corrupció de gestió dels seus pressupostos
(ordinaris i extraordinaris) i d'agilitzar-ne els tràmits, hauran
de comptar amb un cap de compres únic, responsable de l'administració
de cada institució o associació, administració que
ha de cercar una eficàcia compradora que tingui més en compte
la qualitat que el preu.
El consum real pot ser descrit com un procés consistent en «l'absorció
de béns utilitaris per a la seva transformació en vitalitat
corporal-anímica o/i en vivències espirituals-culturals».
És a dir, el consum satisfà les necessitats utilitàries
de les persones i, per aquest fet, les allibera., les deixa lliures per
a dedicar-se a activitats no purament utilitàries corporals-anímiques.
El consum permet, per tant, el sosteniment i promoció del propi
ésser de cada persona individual, familiar, col·lectiva,
o comunitària.
Entès el consum com un fet vitalment necessari i socialment alliberador,
cal que sigui potenciat al màxim. Si cerquem una producció
màxima en quantitat i òptima en qualitat només és
per gaudir d'un consum també màxim i òptim per a tota
la població. Això no té perquè significar,
necessàriament, ni consumisme estúpid, ni desenrotllisme
cec i il·limitat, sempre que es respectin les següents condicions
dins un mercat llibertari i responsable:
-
que el consum no estigui manipulat. Aquesta és la base del
consumisme: les empreses més potents despenen grans quantitats de
diners i recursos en una publicitat absurda i manipuladora amb l'objecte
de fer consumir a la gent allò que realment ni desitja ni necessita.
La reforma del sistema publicitari és la garantia més
eficaç contra aquest consumisme degradant.
-
que la producció no sigui anti-ecològica. Cal un paquet
de lleis mínimes de protecció ecològica per tal que
cada Gremi les apliqui integralment i pràcticament a la seva especialitat
productiva.
Assegurades aquestes dues condicions, creiem que no és cap bojeria
la idea d'un consum màxim en quantitat i òptim en qualitat
per a tots els membres de la societat geopolítica global.
Versió 1987.
