2.9. Mesures per a una empresa llibertària, autogestionària i ecològica.
2.9.1. Reducció de l'horari de treball.
Es proposa una dràstica reducció de l'horari legal de treball com una de les mesures fonamentals per reduir l'atur i per a repartir els beneficis de la progressiva automatització.
L'atur, un fenomen en augment constant.
Uns 3 milions de persones estan a Espanya sense un lloc de treball. La manca de llocs de treball no anirà decreixent de forma important segons totes les previsions. És un fet irreversible i estructural que està creant una situació insostenible, especialment per als joves, provocant en ells, no solament un desencant generalitzat, sinó una actitud passota i destructiva, totalment comprensible degut a la marginació a què se'ls sotmet.
El desenvolupament tecnològic suprimeix contínuament llocs de treball. Cada inversió per a crear un nou lloc de treball en suprimeix varis. Les noves inversions tenen l'efecte contrari del què oficialment s'anuncia: redueixen molts llocs de treball en relació als pocs que creen. Una campanya que aconseguís crear 800.000 nous llocs de treball també aconseguiria augmentar la xifra dels nous aturats en varis milions.
La manca de llocs de treball no pot ser globalment compensada per noves i quantioses inversions doncs, en el mercat lliure, no hi ha empresa que, en fer inversions importants, no cerqui una reducció del preu de cost en funció de la reducció del treball assalariat. Aquest càlcul empresarial pot ser correcte mercantilment parlant si, al mateix temps, afavoreix tota la població d'un país gràcies a què un conjunt de mesures polítiques permetin distribuir equitativament les noves possibilitats dels progrés tecnològic sense privilegiar a uns perjudicant a d'altres.
La Constitució afirma el dret al treball, però sense un canvi de les regles de joc del mercat de treball, sense un canvi molt profund, aquest dret és paper mullat. Cal repartir el treball: treballar menys hores cadascú, per a treballar tots més hores en conjunt, mantenint, almenys, els mateixos salaris. En defintiva es tracta de «treballar menys cadascú, per a produir entre tots més i millor».
El treball assalariat s'està reduint. Cada dia el productor-consumidorés més important, mercantilment parlant, com a consumidor que com a productor. Si els llocs de treball es redueixen, augmenten en canvi el grau de competència i d'especialització. Aquesta competència demana un reciclatge permanent que és molt difícil de realitzar degut al ritme trepidant que comporta la nostra actual desequilibrada societat, ritme que crea una fatiga i un desànim incompatibles amb un alt grau de competència professional i que contrasta absurdament amb el desànim dels «sense feina», els quals són abandonats, no sols a llur marginació material, sinó a llur marginació vocacional i tècnica per manca d'escoles gratuïtes de reciclatge.
És evident que amb l'actual horari legal de treball no es poden augmentar els llocs de treball ni millorar la competència i la productivitat-qualitat dels treballadors, excepte que s'impedís tota innovació tècnica productiva i s'obligués a prendre nombrosa mà d'obra. Aquesta solució és típica de mentalitats puritanes potenciadores de la «religió del treball» i de la «dignificació pel treball».
Hi poden haver situacions excepcionals, en les que, per a l'objectiu prioritari d'augmentar la producció en quantitat, sigui aconsellable utilitzar al màxim, momentàniament, treballadors en atur no massa competents. Però, àdhuc en aquest cas, el polític ha de potenciar llibertàriament, sobretot:
Estem immersos en una roda infernal que no beneficia ningú: les empreses necessiten invertir en nova tecnologia per a no perdre competitivitat (i necessiten menys treballadors); els treballadors que passen a l'atur no tenen diners per a preparar-se millor i els que continuen treballant no tenen temps per a fer-ho; cada vegada hi ha més gent que no té diners per a comprar ni per a estalviar; sense diners per a comprar les empreses no poden vendre el que produeixen i han de tancar les portes creant més atur; sense diners per a estalviar no hi ha capital disponible per a fer noves inversions i les empreses no poden millorar llur producció.
La reducció de l'horari de treball.
La reducció de l'horari de treball, per exemple, a 30 o a 20 hores setmanals, facilitaria que moltes empreses contractessin més treballadors, malgrat que altres empreses degut a què actualment els hi sobra personal no necessitarien contractar-ne més.
La reducció de l'horari legal de treball és una possibilitat tècnica i una necessitat empresarial i social però necessita d'altres mesures de conjunt perquè pugui ser efectiva en la lluita contra l'atur.
És molt important que la reducció de l'horari de treball no signifiqui la reducció de salari (ni del poder adquisitiu d'aquest). Només si els salaris es mantenen iguals o, fins i tot, augmenten, sense que augmenti el cost de la vida, la mesura pot ser beneficiosa: més treballadors tindran més diners per a consumir el que ara no poden, i per tant, la demanda de productes permetrà a les empreses vendre els excedents actuals i fins i tot incitar-les a produir més. Aquest augment de producció demanarà més inversions i més llocs de treball.
És evident que en aquest procés encara hi haurà molts aturats. Per tant, s'hauran de prendre altres mesures importants: la primera és la d'establir un salari de solidaritat social per a tothom que estigui sense feina, indefinit i suficient per a viure dignament en la societat actual. Aquest salari, junt amb un pla extens, gratuït i de qualitat de formació professional, permetrà preparar-se adequadament per al treball. Però aquest salari social, a més a més de ser un dret fonamental en aquesta nova societat que urgentment cal realitzar, és un dinamitzador de l'economia, ja que crea més demanda de productes bàsics de consum, animant les empreses a produir en més quantitat i en més qualitat.
Mesures contra l'atur forçós.
El conjunt de mesures que proposem per lluitar eficaçment contra l'atur forçós són:
Finançament de l'atur.
En el món actual, hi ha prou riquesa, tecnologia i producció perquè es puguin aplicar aquestes mesures que acabem de descriure. A condició que hi hagi una profunda reforma de les despeses, que exigeix aquests punts:
Donat el clima de desconfiança que el tema de la reducció de l'horari laboral suscita, sembla interessant fer propostes que siguin viables tècnicament i creïbles políticament.
La proposta que s'exposa, necessita, per a evaluar la seva viabilitat tècnica, d'un estudi actuarial que contempli diverses variables i diversos terminis d'amortització. Breument la proposta consisteix en:
1. Premises.
En els països industrialitzats els darrers anys s'han produït dos fenòmens estructurals incidents en l'atur forçós:
La reducció proposada de l'horari laboral pot reequilibrar el desfasament provocat fins ara per l'augment de productivitat tecnològica i la quasi insignificant reducció d'horari de treball. Aquesta reducció de l'horari laboral, si vol ser viable, no pot ser deixada a la negociació dins cada empresa, sinó que precisa d'un pla general que afronti a l'ensems el fenòmen de l'automatització, de la productivitat i de l'atur en el seu conjunt i que no signifiqui, ni un encariment real dels preus de cost, ni una baixa real del poder adquisitiu dels assalariats.
L'estudi consisteix en el càlcul d'un pla financer (basat en l'amortització social en 20, 30, 40 o 50 anys, segons estudis actuarials comparatius, fets per separat) per a fer front a la reducció de l'horari laboral setmanal de, per exemple, 40 a 20 hores, aplicada amb les següents condicions:
Per evitar el clàssic recurs a les hores extraordinàries es pot establir un màxim d'hores per any i col·laborador (per exemple, 100 hores) que sofriran un recàrrec important progressiu a càrrec de l'empresa sobre el salari normal contractat.
3. Mesures complementàries a tenir en compte com a variables.
Aquest pla, demana altres mesures complementàries com, per exemple:
La «producció» submergida il·legal, que per semblança amb un estudi fet a Itàlia1, pot significar molts bilions de pessetes a Espanya (prostitució, tràfic d'armes i drogues, xantatges, robatoris...) es veurà reduïda considerablement al tenir molts dels qui avui s'hi dediquen per sobreviure, un salari de solidaritat social suficient per a viure dignament sense córrer riscs innecessaris.
La reducció de l'horari de treball, la gratuïtat de la formació permanent i el salari de solidaritat social permetran, no solament una millor formació professional, qualificant suficientment molts treballadors fins ara marginats, sinó que permetrà disposar d'un temps creatiu gratuït (20 hores més cada setmana) perquè tothom pugui desenvolupar les seves afeccions culturals, generals o professionals. S'obrirà la possibilitat de fer una feina socialment útil, no directament remunerada, en els diferents camps culturals, cívics i polítics.
L'argument de què l'«oci» comporta «vici», fa témer a alguns l'explotació del «temps lliure» a favor del consumisme. Pot ser, però, un argument que encobreixi els interessos de les classes dominants perquè es perpetuin els clàssics «pa i futbol», «treball i tele» alienadors del poble. Evidentment que la societat de l'oci és un repte. Però solament corrent el risc, amb els mitjans culturals gratuïts necessaris, es veurà el resultat d'aquest repte. La insistència en la por de l'oci és l'expressió de la ideologia dels règims establerts: «el poble no està preparat per a la llibertat cultural, cívica i política (...) ni per a saber disfrutar de l'oci»
L'atur, un problema polític.
Quines són les causes polítiques que impedeixen trobar una solució satisfactòria a l'atur?. La por a la llibertat es potencia per mantenir la misèria material i cultural de gran part del poble com a arma per a enfortir el poder de minories fàctiques o estatistes. La inseguretat de la manca de lloc de treball fa rebaixar la lluita obrera i divideix a la mateixa classe obrera entre els que volen mantenir la seva feina a qualsevol preu i els que resten marginats en l'atur i/o la misèria. Hi ha possibilitats tècniques i financeres perquè tothom pugui treballar i perquè tothom pugui viure dignament. La falta de decisió política per a prendre les mesures oportunes solament pot indicar un progressiu «terrorisme d'Estat» contra els ciutadans menys ben situats, víctimes de l'espectre de la misèria que els aboca al passotisme, al desencant i a la delinqüència.
La gent que disposa de temps lliure, de diners i de possibilitats culturals gratuïtes no es deixa dominar tan fàcilment com quan no té temps ni per pensar o no té diners ni formació cultural i política. I això és precisament el que interessa als poders establerts sobre i contra les persones, tant individuals com familials, col·lectives i ètniques.
Cal tenir, però, en compte que sense un canvi de les regles de joc establertes, tots els esforços dels qui lluiten contra l'atur generaran en ells greus frustracions quan comprovin que els resultats no poden ser mai els esperats. Les actuals regles de joc brut i fosc no ajuden gens, sinó que dificulten, integren o impedeixen, quasi sempre, tota bona iniciativa.
La gent situada en els diferents aparells i estructures del sistema no tenen gens d'interès en cap canvi que pugui fer trontollar els seus privilegis. Cal cercar propostes de regles de joc que demostrin que hi ha «pastís» de treball, de béns i de diners per a tothom. Els que viuen del sistema establert no faran cap pas.
En la mesura del possible cal obrir nous fronts de lluita contra l'atur que vagin al nucli del problema: la incapacitat de les forces anti-socials i laboralistes actuals per a dissenyar i posar en pràctica noves regles de joc.
Versió 10 d'abril del 1989.
1Segons
El
País, del 29 de setembre del 1985, el crim organitzat, a Itàlia,
dóna «feina» a un milió d'empleats i suposa un
moviment de 15 bilions de pessetes a l'any. Els principals negocis són:
droga, prostitució, armes, xantatges, robatoris i atracament, contraban,
jocs d'atzar, tràfic de divises...