2.3.1. Mercat llibertari i mercat històric.

Diferenciar i definir el «mercat llibertari» i el «llibertinatge mercantilista».

Al llarg de l'evolució humana utilitària apareix, en un moment donat, fa possiblement uns 60.000 anys, el canvi utilitari, és a dir, el mercat. Com el mateix nom indica l'orígen del canvi utilitari era graciós, gratuït, una mercè, un intercanvi d'obsequis.

La invenció de la moneda com a unitat de compte abstracta de l'intercanvi de mercaderies dóna lloc al mercat monetari (mercantil). Amb la introducció de la moneda anònima i desinformativa el mercat es tranforma en mercantilisme corrupte. Avui el terme «mercat» en suggereix tot tipus d'imatges de corrupció, joc brut, desorganització, opulència-misèria, malbaratament, explotació humana i natural... Enfront d'aquesta realitat solament hi ha dues solucions:

Negar el mercat, instaurant una planificació burocràtica que decideixi i estableixi què s'ha de produir, com, qui, quan, què s'ha de comprar i què s'ha d'estalviar. Aquest intent de centralització estatista no acaba de donar, històricament, els resultats esperats, i de fet, es combina en la pràctica amb molta corrupció i amb formes de producció «lliure», «mixta» i de «mercat negre».

Clarificar i responsabilitzar el mercat, dotant-lo d'una moneda personalitzada i informadora, únic mitjà de pagament legal i real de cada acte mercantil. Amb aquest instrument personalitzador i informador es pot endegar una estratègia mercantil, econòmica i política sense gran part dels greus handicaps informatius i socials que avui pateix qualsevol intent d'estratègia en aquest camps.

Segons la hipòtesi que proposem, en els darrers 4.500 anys hem conegut i coneixem el «mercat corrupte» i la «negació del mercat». Avui, i no abans, és possible tècnicament clarificar i responsabilitzar el mercat, gràcies a una aplicació intel·ligent i democratitzadora del diner electrònic.

Proposem el terme poc comú -i fins i tot aparentment contradictori- de mercat llibertari per a distingir-lo del «mercat lliure» que de fet és la tapadora d'un llibertinatge mercantilista. En tant que el mercat és una realitat fenomènica li correspon l'adjectiu «llibertari» si volem parlar de com concretar llibertats concretes en els fenòmens utilitaris del mercat.

Així, el mercat llibertari i auto-responsable és un mercat emmarcat en un conjunt de «llibertats i responsabilitats utilitàries concretes». En canvi, l'anomenat «mercat lliure» és, de fet, un llibertinatge mercantilista plutàrquic:

El llibertinatge, és una pseudo-llibertat que no respon, ni vol respondre dels seus actes, que no accepta de ser personalitzada ni documentada. El llibertinatge afavoreix els corruptes i els corruptors mercantilistes i socialistes fins a donar-los el control total d'un «pseudo-mercat lliure» a través dels oligopolis i monopolis, privats o estatistes, indígenes i mundials, tant en bancs com en mercaderies.

El mercantilisme, és la degeneració del mercat que ja no cerca cobrir les necessitats humanes en la seva complexitat, sinó que cerca tant sols, produir exclusivament en quantitat, oblidant la qualitat, com a mitjà d'augmentar incessantment les riqueses i el poder d'uns pocs.

Plutàrquic, perquè és el medi on certes minories transformen el «legítim diner mercantil» en «il·legítim diner-poder fàctic» que els permet de moure subterràniament els fils del mercat i de la societat, corrompent a favor seu la Justícia, la política, les professions liberals, les comunitats de fe... els pobles, les nacions, la ciència, la tècnica...

Versió 31 de novembre del 1988.