Portada.
2.2. Les crisis anti-econòmiques. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.2.2. El treball i l'atur forçós. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.2.1. Causes de les crisis anti-econòmiques.

Analitzar els mecanismes de creació i manteniment de les crisis anti-econòmiques i interpretar-los com a mecanismes de poder.

Entre els diversos elements que es presenten quan es parla de la crisi anti-econòmica que afecta, d'una manera o altra, a gran part del planeta, en triem tres de molt corrents:

«La plena ocupació laboral és possible sense reduir l'horari de treball».

«La inflació és deguda al preu del petroli i a l'espiral preus-salaris».

«És impossible de fer emergir l'economia submergida».

Abans d'entrar a fer una crítica d'aquestes falses pistes cal aclarir que les crisis anti-econòmiques són fruit de mecanismes de mercat i de moneda deliberadament mantinguts confosos pels poderosos cara a mantenir el seu poder contra les persones. Ens presenten la crisi com una catàstrofe inevitable -quasi un càstig diví- davant el qual hom no pot fer res més que lamentar-se i acceptar l'austeritat redemptora que es concreta en l'escassedat artificiosa de béns mercantils a través de:
  1. la disminució de la clientela popular, la més nombrosa i solvent, per l'amenaça i la tràgica realitat de l'atur forçós dels assalariats.
  2. la conseqüent propaganda a favor d'un estalvi previsor «estrenyer-se el cinturó» que redueix encara més el nivell mínim dels més pobres i pemet sostreure al mercat de consum un diner a totes llums ben solvent.
Aquest procediment tan senzill permet que les crisi anti-econòmiques facilitin la perpetuació d'estructures de poder il·legítim o legalista instal·lat sobre les persones. És un mecanisme, conegut des de fa temps i que practica assíduament la gent enfilada al poder cada vegada que una prosperitat econòmica, massa prolongada segons ells, dona coratge al poble per a rebelar-se, amb un mínim d'intel·ligència i de mitjans pràctics, contra l'immobilisme legalista que s'oposa a les ànsies de millora social en funció d'un evident progrès tècnic i productiu.

Una vegada la crisi s'ha instal·lat, els distingits savis de torn al servei incondicional del poder, expliquen amb «arguments» que la crisi és com un fenòmen «natural», com els terratremols i les inundacions. Diuen que és impossible d'establir un salari d'atur forçós i de jubilació per a tothom sense estudis previs molt llargs, sense el dificilíssim establiment previ de nous impostos sota forma de càrregues empresarials a favor d'uns enormes organissmes burocràtics especialitzats. Els savis del sistema afegeixen que aquest nou impost sobre la producció encara augmentaria la crisi inflacionista dels preus, avui dia intel·ligentment concomitant, per complot perfecte, amb qualsevol crisi de mercat. El mateix argument permet, així, congelar els sous dels més mal pagats, amb l'aplaudiment unànim de les persones de seny. També diuen que la Seguretat Social s'ha de suprimir per massa cara i ha d'ésser substituïda per assegurances privades. Segons ells, tot s'en va a la ruïna perquè, aviat, 2 joves treballadors seran necessaris per a mantenir les pensions d'un jubilat.

Cal recordar que el poder sobre les persones sorgeix sempre i arreu de l'escassedat de recursos i que el millor sistema per a provocar escassedats subterrànies i artificioses de recursos, i les crisi antieconòmiques consegüents, és el diner anònim, indocumentable, forçosament antianalític i antiestadístic, corruptor... que impedeix descobrir les causes i els autors-beneficiaris de les crisis. «El poder és poder de desposseir els altres».

Versió 31 d'octubre del 1988.
 

2.2. Les crisis anti-econòmiques. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.2.2. El treball i l'atur forçós. Disseny de civisme.
Portada.