2.1.6. Producció comunitària i producció privada.

En tot procès de producció actual cal distingir uns elements privats i uns elements o factors comunitaris de producció.

La producció és l'energia del mercat i la distribució n'és la intel·ligència. Al llarg de tota l'evolució de la humanitat, la producció és la condició material bàsica de la supervivència i del desenvolupament de cada nucli genètic-social de convivència i, en definitiva, de tota la nostra espècie. Un aprofundiment en l'evolució humana utilitària ens revela que l'excedent de producció constitueix el moll de l'os del progrés humà. Des de sempre, des dels origens, la producció comunitària actua; des de fa milers d'anys, més de cent mil, aquesta producció comunitària actua, amb més o menys evidència, dins la producció privada.

Quan, per exemple, en una empresa privada, avui es fabrica un martell amb patent privada i amb capital privat, s'està aplicant ensems, inconscientment, un paquet de factors comunitaris de producció: invents passats a domini públic, insfrastructura d'obres públiques, educació dels productors, pau social... que fan assolir a aquell martell les més altes i bones condicions de fabricació en un lloc i moment determinat: màxima i òptima producció amb els mínims esforç i risc. I ve un moment que aquest nou martell -de fabricació mantinguda secreta o patentada- esdevé «objecte» de capitalisme comunitari quan cau en el domini públic: pot ésser fabricat per tothom que hagi rebut una instrucció especialitzada en qualsevol pais de qualsevol tipus de cultura.

Versió 30 de juny del 1988.