Portada.
1.6.5. Societat mixta utilitària-liberal.
Definir la «societat mixta» i la seva composició.
Establir els mecanismes que l'han de fer possible.
A nivell de societats civils, evidentment fenomèniques,
la societat utilitària (compra-venda) i la societat liberal
(que ha d'ésser gratuïta) encabeixen la majoria de la població.
El fet de la seva distinció permet, però, de dissenyar
la societat mixta utilitària-liberal necessària per
a encabir determinades activitats que comparteixen elements d'ambdues.
La societat mixta, està formada per les persones que, donades
llurs funcions socials, necessiten mitjans utilitaris a la vegada
privats i comunitaris, perquè desenvolupen en part serveis comunitaris
de clara vocació liberal. El finançament liberal és
així un complement vital de llur rendiment exclusivament mercantil.
Alguns casos, a títol d'exemple, són:
-
els artesans que, en la mesura que fan una producció, més
o menys d'art, en què la qualitat de cada obra singular és
més important que la quantitat, necessiten una ajuda financera-comunitària
en forma de salari de solidaritat social que complementi
llur facturació mercantil.
-
certs treballs i serveis públics, portats per entitats productores
parcialment o totalment nacionalitzades (dels barris a les inter-ètnies)
per imperatius tecnològics comunitaris, han d'oferir llurs productes
a preus polítics, segons consums mesurats normalitzats per la llei
(aigua, electricitat, telèfon, televisió, televídeo...
transports urbans i inter-urbans...). La característica d'aquestes
empreses de treballs i serveis semi-públics o totalment públics
(al servei del públic) rau en el fet que hi ha, en el primer cas,
finançament comunitari i capital privat: el preu polític
és per a la gestió privada. En cas de finançament
totalment comunitari, el servei és totalment liberal i per tant,
gratuit.
Aquests treballs i serveis públics parcialment (o fins i tot enterament)
liberals tenen el perill d'esdevenir rutinaris, incompetents, burrocratitzats
i poc adaptats a les tecnologies d'avantguarda. Tota política intel·ligent
haurà d'ajudar que aquestes entitats parcialment o totalment nacionalitzades
es vegin impactades per una lliure competència de qualitat superior
enterament mercantil-privada.
Versió 30 de maig del 1988.
Portada.