Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

1.4.6. Propostes concretes. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.5.1. Col·lectivitat, societat. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.5. Persones socials-col·lectives.

Les persones individuals neixen, des de sempre, en uns grups nacionals, instintius-hereditaris, que condicionen llur evolució cultural. En el transcurs del temps aquests grups han pres forma d'ètnies conscients de llur tarannà propi indefinidament acumulat generació rera generació. Les ètnies que assumeixen aquesta pròpia realitat són tan fecundes que creen nacions filials i esdevenen inter-ètnies matrius.

Havent emmarcat les persones nacionals-comunitàries podem afrontar ara les persones socials-col·lectives que neixen sempre en el si de les nacions i que es diferencien radicalment d'elles perquè es formen per lliures afinitats i motivacions electives diferents dels condicionants genètics-instintius-hereditaris que són característics de les nacions.

Aprofundirem també en el procés pel qual un conjunt d'ètnies forma una societat geopolítica i de quina manera aquesta pot reeixir transformant-se en una comunitat de les ètnies inicialment federades en societat.

Aquest procés es fa per la lliure uni-federació cara enfora i la lliure multi-confederació cara endins de les ètnies pactant. Si el procés es fa amb llibertat pren el nom d'imperi. Si és forçat apareix l'imperialisme amb les seves característiques de despotisme interior (intra-imperialisme) i de dominació exterior (extra-imperialisme).

Aquesta secció es dedicarà a precisar els termes bàsics acabats de citar. El desenvolupament concret dels diferents tipus de societats-col·lectivitats s'anirà fent al llarg de les seccions següents.

Versió 15 de març del 1988.

1.4.6. Propostes concretes. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.5.1. Col·lectivitat, societat. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte