Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Índex. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1. Persona. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

0. Introducció als apunts de recerca interdisciplinar sobre Disseny de Civisme.

Els Apunts de recerca interdisciplinar sobre Disseny de Civisme són, com el seu nom indica, uns simples apunts (suggeridors i intuitius) per a desenvolupar la recerca rigorosa de les disciplines «científiques» que s'ocupen de dissenyar noves regles de joc social, clares i netes. Aquestes regles de joc són necessàries per a propasar solucions pràctiques als nombrosos problemes fenomenologics que afecten les diferents civilitzacions contemporànies.

El Disseny de Civisme que presentem està basat en la recerca interdisciplinar d'unes noves regles de joc amb les quals es pugui afrontar políticament la construcció d'una «civitas» creadora de llibertats i de solidaritats concretes per a totes les persones individuals, nacionals i col·lectives.

La recerca «científica» en aquest sentit no ha estat, fins ara, massa desenvolupada, i aixo per diferents motius, entre els quals destaquen els seguents:

el confusionisme de les diferents «teories científiques» de les mal anomenades «ciències socials». Aquestes teories estan basades generalment en l'accentuació ideològica o afectivològica d'un sol aspecte humà, negligint tots els altres; sovint serveixen per a justificar posicions apriorístiques i, fan degenerar els ideals més nobles tractant-los incorrectament amb logica.

la manca d'una recerca sistemàticament elementalitzadora de tots els fenomens estudiables en l'home. Cada unidisciplina ha de comptar amb un suficient rigor instrumental, a la vegada unívoc i unidimensional; també ha de disposar, sempre que sigui possible, de sistemes mètrics exactes. Les conseqüents tabulacions analítiques-estadístiques, resumidores de totes les pervalències mesurades, posades en un ordre que faciliti la cognició previa de cada unidisciplina, poden ajudar a saber -com a mínim, a intuir- la insuficiència patent, per a captar tot l'home, de cada unidisciplina fenomènica.

la manca d'una recerca interdisciplinar complementària, a la vegada prou humil i succesivament prau àmplia. La «teoria de conjunts relativament homogenis» pot ser aplicada a l'home (antropobiofísica), a partir d'una prèvia i suficient assimilació, segons escala evolutiva, de la zoobiofísica actual, la qual es desenvolupa exclusivament en la dimensió dels fenòmens psico-somàtics o corporal-anímics-instintius, existencials, inconscients.

Aquest apunts cal situar-los dins el context de la Col·lecció «Textos», en què es posen les bases terminològiques i mètriques per al desenvolupament rigorós del present Disseny de Civisme:

Cal definir els termes tècnics en un sentit precís arrelat, generalment, en el sentit original que ens indica l'etimologia. Tota imprecisió del llenguatge porta a ambigüetats i equívocs, dels quals neixen totes les equivocacions bàsiques i, sobre les quals, hom monta enormes castells de cartes d'equivocacions superposades indefinidament. La importància d'una definició tècnica unívoca de les paraules es posa de manifest en «Precisions per a un disseny de civisme». (Col·lecció «Textos» número 1).

Els ideals ètics de solidaritat i de llibertat individual, nacional i col·lectiva que motiven el conjunt de propostes que es presenten en els diferents àmbits humans (individuals, nacionals, socials, culturals, polítics...) es plantejen a «Ideals ètics, instruments tècnics i objectius polítics». (Col·lecció «Textos» número 2).

L'aprofundiment en aquest conjunt de temes ens permet exposar, cara al futur immediat, les possibles conseqüències que pot representar la implantació d'una moneda telematica, informativa i responsabilitzadora, en la majoria dels camps de la vida qüotidiana d'una societat contemporània (qüestió plantejada en «Moneda telemàtica i estratègia de mercat». Col·lecció «Textos» número 3).

La majoria de propostes que contenen aquests apunts es tan fetes pensant en la realitat geopolítica dels pobles d'Europa, en el salt al segle XXI. Es evident que la concreció de les propostes ha d'ésser realitzada en el context de cada cultura i de cada espai-temps geopolític. Solament si aquesta adaptació es fa, hom podra valorar la base ecumènica que poden tenir les propostes de disseny presentades.

Els Apunts de recerca interdisciplinar sobre Disseny de Civisme són, doncs, un vehicle per anar estudiant, criticant i millorant, les informacions i propostes que contenen; per encetar i mantenir un diàleg amb altres investigacions i dissenys; i això, d'una forma permanentment molt àgil i dinàmica, gracies al sistema d'índex amb data i de fitxes modificables i susbstituibles.

Aquestes fitxes, es presenten en seccions que inclouen diferents temes. Cada secció comença per una introducció acompanyada de l'índex dels temes que l'integren. A mesura que es realitzin modificacions en alguna fitxa (ampliació d'arguments, inserció de critiques, citació de documents...), o bé que s'incloguin nous temes en una secció, s'entregarà una nova fitxa que substituira l'antiga i un nou índex de la secció modificada.

La voluntat de diàleg es concreta especialment en dos apartats anomenats entrevistes i declaracions, que complementen el tractament sistematic i ordenat de Moneda telemàtica i disseny de civisme. (Col·lecció «Textos» número 5, en fitxes).

Els caràcters en negreta utilitzats en paraules i expressions indiquen que aquestes tenen un sentit unívoc i precís, el qual és desenvolupat, o bé com a tema d'una altra fitxa, o bé com a terme del glossari de termes tècnics final que acompanyarà els «apunts».

En general, cada tema serà abordat des dels diferents aspectes seguents:

  • Precisió etimològica-històrica de cada terme implicat en el tema. Es proposarà un terme tècnic unívoc que, si bé és artificiós en ell mateix, intenta redescobrir el sentit més ancestral de cada paraula, el sentit més genuí, contradictori sovint amb el seu sentit actual més corrent.
  • Exposició en grans trets de la problemàtica que suscita el tema. Donada la impossibilitat d'un dens estudi en el marc d'aquests apunts bastarà, fins a una més completa documentació, un comentari introductori.
  • Precisió deis objectius i proposta de mitjans concrets concernents al tema. Aquests objectius i mitjans es dissenyaran dins el marc de la implantació de la factura-xec telemàtica com a instrument imprescindible per a afavorir els ideals de llibertat i de solidaritat per a totes les persones.

Aquests apunts-fitxa no pretenen altra cosa que incitar els especialistes en cada matèria que investiguin, en funció del nou paradigma conjunt, noves possibilitats concretes del seu camp. Pertoca, doncs, a cada persona individual, a cada grup de professionals, a cada sector de la població implicat en un tema, d'aprofundir i concretar les possibles conseqüències i possibilitats que el conjunt de mesures proposades els suggereixi; igualment pel que fa als possibles camins i dificultats d'implantació d'aquestes propostes en cada sector implicat.

El conjunt de fitxes poden donar una visió més amplia de les possibilitats generades per una implantació de la moneda telematica com a mitjà polític per a caminar vers una societat solidària i llibertària.

Aquests apunts no són receptes, ni propostes tancades. Són fruit d'un complex estudi, fenòmen per fenòmen, que intenta, a partir de l'experiència històrica, formular unes hipòtesis a experimentar socialment i políticament, amb tota la prudència que el cas demana. Aquesta experimentació ha d'evitar radicalment caure en el parany ideològic i afectivològic en el que normalment hom sucumbeix quan intenta cercar solucions als fenomens socials i polítics. Però cal deixar clar que es realitza per tal d'ajudar a concretar els ideals de solidaritat i de llibertat per a totes les persones, segons les possibilitats reals del món actual, en el seu grau evolutiu cultural, mercantil, tecnològic i polític.

Tan de bo si la polèmica que susciti aquestes propostes sap situar-se en el camp de la recerca fenomenològica més que en el dels discursos grandiloqüents; tan de bo si la polèmica creativa ens empeny a aprofundir sense prejudicis en les causes dels greus problemes que patim; tan de bo si aconseguim desvetllar-nos de les variades formes de passotisme i drogadicció en les quals cínicament ens volen mantenir els amants del poder.

Versió juny del 1986.

Índex. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1. Persona. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte