Resum de la ponència de Bardina al Primer Congrès Internacional de la Llengua Catalana¹.

Per fidelitat a l'original s'ha respectat el català prenormatiu d'aquest text.

1. Els mots, les idees y les paraules són una mateixa manifestació dels noms real, ideal y humà.
2. L'instrucció en la llengua natural, sense tenir l'importancia esclusiva que alguns li donen, es d'una trascendencia capdal segons la llògica y les estadístiques. L'Escola primaria en son genuí caracter d'institució popular y educadora, aparegué quan el llatí fou reemplaçat en l'ensenyança per les llengües vulgars, ja que la llengua és medi y no fi de l'ensenyança. L'Estat espanyol, anteposant mal enteses raons polítiques a les prescripcions pedagògiques, ha desfigurat aquesta doctrina.
3. La Pedagogía moderníssima de educació natural, igual que l'instructiva de l'antigüetat, exigeix la llengua materna com a vincle natural entre'ls mestres y els deixebles. En les escoles oficials, tenint en compte que a les escoles de parvuls s'hi educa baix el metode natural, s'emplearà en elles únicament la llengua catalana; però després, quan els noys entren en altre cercle d'ensenyança, la llengua catalana ha d'aclarir els conceptes que, permanament oficial, s'espliquin en llengua castellana.
4. El Congrés demanara al Govern -y mirara d'obtenir per tots els medis necessaris- que en les oposicions pera escoles de Catalunya, Mallorca y Valencia hi figuri un exercici previ en que'ls opositors deguin provar que entenen y parlen el catala. També dirigira una circular als mestres de Catalunya recordantlos sos devers científichs, pedagogichs y patriotichs sobre l'educació en catala, excitantlos a introduir en llurs escoles l'ensenyança de la llengua catalana; y una altra als catedratichs, demanantlos que ensenyin els termes tecnichs vulgars de llurs assignatures.

¹1 de enero de 1907.