L'història de la Humanitat s'ha caracteritzat, en els darrers temps, per haver patit nombrosos conflictes relatius a les circumscripcions humanes en general, i als estats i les nacions en particular.

Les reivindicacions nacionals enfront unes estructures estatals rígides són, sovint, l'origen d'aquesta mena de conflictes. Sense oblidar els interessos econòmics que solen amagar-se al darrera.

Una fòrmula o camí de solució d'aquests conflictes és l'estructura confederal. La confederació era, en els seus origens, la reunió voluntària de vàries comunitats per a delegar competències i pressupostos en uns òrgans de gestió que les englobava.

Per definició, la confederació és l'estructura més flexible i democràtica d'associació de varis pobles, sempre i quan la possibilitat de lliure secessió dels membres ja existents i d'incorporació voluntària de nous membres es mantingui.

Podriem anticipar que l'assumpció de l'estructura confederal per part de tots els estats del Món actuals podria comportar l'eliminació, a la llarga, de la violència en les conflictes per raons nacionals. Però també hem de tenir en compte que la creació d'un nou estat sorgit d'un altre o d'uns altres no pot, si hom vol continuar evitant aquesta mena de conflictes, constituir-se en una nova circumscripció rígida.

S'imposa la necessitat, per tant, d'organitzar un marc de funcionament, a nivell planetari, de totes les circumscripcions humanes. Per tant, cal l'establiment d'unes regles de joc flexibles i que es basin en el principi de subsidiarietat, exercit voluntariament.

L'estructura confederal pren aquí un nou significat. Seria el tipus d'estructura ideal en la qual es desenvoluparien totes les circumscripcions humanes a tots els nivells, començant per la llar i finalitzant per l'entera humanitat (Confederació Mundial).

Per a passar de la situació actual a una nova situació com la que aquí es formula, potser seria convenient aprofitar les estructures d'agrupació d'estats ja existents, començant per l'Organització de les Nacions Unides, però també la Comunitat Europea, l'Organització d'Estats Americans, la Lliga Àrab, l'Organització d'Estats Africans, etc., estructures que ja mantenen una certa forma confederal, encara que la majoria amb competències i pressupostos molt limitats.

Les regles de joc pel funcionament d'una estructura confederal podrien enumerar-se així:

• Ingrés i separació de cada circumscripció confederada per decissió voluntària majoritària de les persones de la circumscripció a la qual pertanyen.
• Existència d'un procès d'iniciativa popular que pemeti proposar aquestes accions.
• Establiment d'un sistema democràtic, ja sigui equilibrat o proporcional, de representació executiva i legislativa de les circumscripcions, tant les confederades com la de la confederació a la qual pertanyen.
• Establiment d'un sistema automàtic d'assignació de pressupostos per les circumscripcions confederals, d'acord amb criteris d'equitat.

• Necessitat o no de refrendament per les circumscripcions confederades ja existents, respecte l'ingrès de cadascun dels possibles nous membres. Ja sigui per unanimitat o per majoria, ja sigui per decissió dels òrgans representatius o mitjançant referèndum decissori de cadascun dels membres ja existents.
• Establiment o no d'un sistema ordenat d'estructures preestablertes, amb unes competències preassignades. Enumerem aquí algunes: llar, veïnat, barri, municipi, comarca, vegueria, regió, nació, conjunt de nacions afins, continents, etc. Possibilitat o no d'establir acords excepcionals o excepcions a aquestes estructures preestablertes.
• Establiment o no d'unes limitacions en el temps per proposar canvis a dins de les estructures, tant respecte la periodicitat de les propostes de canvi, o respecte un cop aprovat o rebutjat un canvi anterior.
• Els referèdums decissoris poden coincidir o no amb altres menes de votacions com, per exemple, elecció d'òrgans executius o legislatius. Una idea per agrupar totes les votacions en un mateix dia és fer-les cada quatre anys, i utilitzar al màxim la data simbòlica del 29 de febrer, o bé la d'un determinat dia de la setmana anterior o posterior, en els indrets on s'utiliza el calendari gregorià.
• Necessitat o no que l'ubicació física d'una circumscripció candidata a membre d'una confederació sigui colindant amb la de la circumscripció a la qual proposa pertànyer. Possibilitat o no d'establir excepcions, basades, per exemple, en la comunicabilitat per vies maritimes o en un cert grau de proximitat fàcilment salvable.
• Limitació o no per a que circumscripcions que agrupen un nombre excessivament petit de persones assumeixin competències d'un nivell molt gran, amb la fi de no provocar una alteració massa artificial dels seus òrgans territorials de representació. Com a alternativa, es pot assumir una circumscripció mixta que agrupi totes les circumscripcions més petites d'un conjunt gran, a fi que comparteixin representació.
• Obligatorietat o no que totes les comunitats humanes pertanyin a una Confederació Mundial, ja sigui directa o indirectament.

• L'establiment d'una justícia independent de cadascun dels membres per a defensar les minories i dirimir els conflictes sorgits en el si de la confederació. Aquest sistema de justícia hauria de rebre, de forma automàtica i periòdica, una part dels pressupostos conjunts de la confederació, i els òrgans d'aquesta justícia independent haurien de ser escollits pels mateixos membres de la judicatura, i no per membres dels òrgans executius i legislatius.
• Establiment d'òrgans legislatius dobles en les confederacions, a partir de conjunts que afecten un elevat nombre de persones. Per exemple, amb un òrgan d'elecció el més proporcional possible, escollit, si pot ser, en circumscripció única (màxima proporcionalitat ideològica), i un òrgan d'elecció territorial, a ser possible dividit en circumscripcions que representin els membres confederats o, fins i tot, dividits per circumscripcions per a cada membre escollit, en aquest cas per un sistema majoritari (màxima territorialitat).
• Una alternativa és assignar a cada representant d'òrgans legislatius el nombre de vots populars rebuts, i aplicar el càlcul corresponent en les votacions de les cambres a les quals pertànyen.
• Tractament adequat dels drets de les comunitats o conjunts de comunitats nòmades o que no tenen un territori estable.