La inspiració, l'alè, l'esperit fou Horace Finaly, jueu hongarès, emigrat a França, president del Banc de París i dels Països Baixos, gran banquer, erudit, humanista, filòsof, lector dels clàssics grecs en l'idioma original, dipositari de velles i sàvies tradicions platòniques. Ell dóna el nom a l'Escola que edita aquest llibre.

La clarividència, el rigor, l'estructura, les dues o tres intuïcions genials i els cents de solucions i propostes ingenioses afegides, com la carroceria a un motor d'un Mercedes, tota una vida dedicada, més de tres quarts de segle, a perfilar un sistema general econòmic, social i polític, en l'àmbit dels fenòmens i una incommovible fe en l'àmbit de la transcendència. Això és obra d'Agustí Chalaux.

La feina amorosa, competent, ordenada, precisa de redacció d'aquesta obra correspon a Magda Grau. La vaig conéixer en una reunió als caputxins de l'Ajuda, al barri de Ciutat Vella de Barcelona. Cada setmana aquells adolescents s'aplegaven lliurement per escoltar astorats la paraula viva del mestre, d'Agustí Chalaux. Ella perseverà. Posà en forma de llibre, aquest llibre, allò que l'Agustí deia i que altres vam escoltar i vam intentar fixar en primeres redaccions més imperfectes.
 

En aquests curts primers rengles d'aquest escrit no resisteixo a posar en el paper les, per a mi, tres intuïcions fonamentals de Finaly-Chalaux:

1. La moneda, a més d'un títol de dret a la possessió d'uns béns d'un valor determinat, és la informació necessària per a poder exigir totes les responsabilitats socials rellevants, si la moneda és explicativa del que s'ha comprat i venut amb ella.
2. Aquesta moneda responsable permet una comptabilitat general d'una comunitat determinada i detectarà, fora d'excepcions catastròfiques, una plusvàlua insospitada de tipus social, independent de la plusvàlua privada generada per les empreses.
3. Aquesta plusvàlua, avui amagada, és robada per privats i cal que sigui administrada per l'estat democràtic, en nom de la comunitat esmentada, per finançar la vida, la seguretat social i totes les professions vocacionals (mestres, metges, sacerdots, polítics, jutges, artistes...) i per creditar la compra de tots els excedents de producció útils per a millor producció.