Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

III Part. Introducció. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Capítol 11. El comandament social o arquia. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

Capítol 10. La societat total i la seva composició.

  1. Persones.
  2. Imperi.
  3. Societat utilitària i societat liberal.
Dediquem aquest capítol a la fixació i definició dels termes tècnics que utilitzarem molt sovint en aquesta Tercera Part.

Es tracta de termes referents a la societat concreta, vivent, i a fets socials concrets, viscuts. La nostra perspectiva, a l'hora de definir-los, és una perspectiva de realitats concretes, -i ja no una perspectiva de realitats abstractes-monetàries-, des de la qual hem realitzat les definicions de la Primera Part.

El fenomen concret i vivent que ens insteressa, i que considerarem com a unitat d'estudi, és la total comunitat geopolítica. Però aquesta unitat és alhora un conjunt molt complex composat de diferents unitats socials subconjuntes.

1. Persones.

Si cerquem l'element irreductible de què es composa un complex social, ens trobem amb la persona.

Tot grup humà, i doncs, tota comunitat geopolítica, està format per persones. Entenem per persona, «ésser animal -és a dir, psicosomàtic- dotat d'esperit transcendent». La persona no està totalment determinada -ni ambientalment, ni genèticament, ni socialment-, sinó que és capaç de llançar-se lliurement cap a un més enllà de la seva realitat determinada. És aquesta possibilitat de llibertat més enllà del determinisme que anomenem esperit transcendent, i que diferencia radicalment una persona d'un altre animal qualsevol.

Es un error molt estès de considerar com a persones, únicament els homes i les dones individuals. La simple observació de la realitat actual i la consideració històrica de les realitats passades de l'home ens mostren, al contrari, que existeixen persones de tres menes.

Hi ha en primer lloc les persones nacionals-comunitàries o nacions: una nació no és sinó un grup de naixement, segons l'explicació etimològica. La persona nacional té doncs un origen instintiu-genètic, però ja està dotada d'esperit, de consciència d'ella mateixa. Es, precisament, la primera persona que, en el transcurs dels temps i de l'evolució humana, prengué consciència d'ésser-ho.

En segon lloc, hi ha les persones socials-col·lectives: aquestes apareixen i prenen consciència d'elles en el sí de les persones nacionals, i es formen per lliures afinitats i elecció entre individus.

Finalment, hi ha les persones individuals-mortals, que avui dia són les més evidents i fins i tot les més conscienciades de llur essència de persones. No obstant això, són les que més recentment han aparegut en la història de la humanitat. La consciència individual és una adquisició que probablement està lligada al desenvolupament de les estructures socials-col·lectives conegudes com a civilitzacions.

Per tal d'aclarir més aquesta distinció entre diferents classes de persones, podem proposar els següents exemples: són persones nacionals tots els grups de naixement, és a dir, de reproducció, entre els homes: el grup sexual-nutrici (és a dir: un o més mascles, una o més femelles, i llurs fills; actualment, el grup sexual-nutrici pren la forma anomenada família); l'ètnia (és a dir, el conjunt de tots els individus genèticament emparentats que, a més a més, comparteixen uns mateixos costums i cultura, eventualment una mateixa llengua); són persones socials-col·lectives tots els grups formats per lliure elecció: un club de jugadors d'escacs; un partit polític...

2. Imperi.

La societat total o comunitat geopolítica és també, ella mateixa, una persona. Es una persona social-col·lectiva, originada històricament per la necessitat de protecció i defensa en un clima permanentment bèl·lic. Les primeres comunitats geopolítiques són les primeres ciutats, les primeres polis: diverses ètnies es reunien en elles per viure:

  • geogràficament, en un espai ciutadà donat;
  • políticament, comandades per un únic òrgan de comandament (més tard, esdevingut l'Estat), que actuava com a gerent de la total col·lectivitat;
  • justicialment, protegides per un únic organisme pacificador (més endavant, esdevingut la Justícia), ben diferenciat i separat de l'òrgan de comandament.
I retrobem així, amb tota naturalitat, el terme d'imperi.

Aquest mot prové del llatí imperium, i aquest del verb imperare, el qual és composat de in + parare. Parare significava, en primer lloc, «preparar, fer preparatius»; i imperare significava, pròpiament, «prendre mesures, fer preparatius per tal que una cosa es faci». Per això, el significat més originari del mot «imperi» és el de «col·lectivitat que es prepara, que s'organitza, que pren mesures d'organització interior i de defensa exterior», -encara que més tard el sentit d'imperare hagi evolucionat cap a «manar, comandar»-.

Nosaltres, doncs, prescindirem de qualsevol prejudici ideològic, i utilitzarem el terme d'«imperi», en el sentit etimològic esmentat, com a sinònim de l'expressió «comunitat geopolítica». Volem desterrar totes les connotacions pejoratives de la paraula, i utilitzar-la simplement com a terme tècnic prèviament ben definit.

L'imperi s'origina, com hem dit, per la necessitat de protecció i de defensa. Amb aquesta finalitat, diferents ètnies s'agrupen lliurement en un imperi, en una comunitat geopolítica. Per això, el concepte fonamental que explica l'imperi és el de pacte lliure de federació, en les seves dues vessants: federació en un nucli únic i compacte per a afrontar els perills exteriors (o uniextrafederació) i lliure confederació en l'interior, per a l'organització lliure de cada ètnia i de les relacions entre elles (o multiintraconfederació).

La persona nascuda d'aquest lliure pacte és una persona social-col·lectiva, composta de múltiples persones comunitàries -les ètnies federades en l'imperi-.

Les dues institucions imperials encarregades de dur a terme els objectius de l'imperi són l'òrgan polític i l'òrgan justicial. En ells la col·lectivitat delega la seva autoritat, i a ells confia la tasca del comandament, però dintre d'uns límits molt precisos. Fora d'aquests límits, cada ètnia pot organitzar lliurement les seves activitats i les seves institucions cíviques, amb total autonomia.

Si, al llarg dels temps, l'òrgan polític i l'òrgan justicial es mostren fidelment i eficaçment protectors de la persona imperial-col·lectiva, pot esdevenir-se llavors que aquesta, lentament, es vagi constituint en persona comunitària, en nació, en ètnia d'àmbit superior a les ètnies que primitivament la constituïen, superposant-se i acumulant-se a elles sense, per això, destruir-les.

Aquesta és la noble missió i vocació de tot imperi. Ens cal, doncs, evitar la confusió entre imperi i imperialisme. Allò que en un imperi és protecció eficaç de tots els seus membres i recerca d'una futura nacionalització, en un imperialisme, desviació i degeneració de l'imperi, és explotació de la majoria en benefici d'una minoria, i amb la complicitat dels òrgans polítics i justicials, corromputs pel vici del poder.

3. Societat utilitària i societat liberal.

Entrem ara en l'explicació d'una distinció que és molt important en la nostra concepció de la societat. Es tracta de la distinció entre societat utilitària i societat liberal.

La societat utilitària 14.

Entendrem, en aquesta Tercera Part, per societat utilitària, el conjunt format per:

  • totes les persones privades -siguin individuals o col·lectives- que, amb actitud interessada i egoista, buscant llur propi benefici, es dediquen a la producció de béns utilitaris o al consum de béns utilitaris. Aquestes persones s'anomenen forces personals productives o/i consumptives, o bé agents de producció o/i de consum;
  • totes les concretes mercaderies intercanviades (ja siguin mercaderies produïdes o mercaderies productores; vegeu capítol 1);
  • i totes les interrelacions monetàries entre aquestes persones i referents a aquestes mercaderies: això és, relacions de venda per part dels uns (proveïdors) i de compra per part dels altres (clients), es tracti de mercaderies produïdes o de mercaderies productores.
La societat utilitària també s'anomena mercat; ja hem donat la seva definició més estricta i operativa, com a «conjunt de tots els lliures canvis monetaris elementals» (vegeu el capítol  9); però, per a les necessitats d'aquesta Tercera Part, no ens interessa la definició estricta, sinó l'àmplia que acabem de desenvolupar.

La societat liberal.

Entendrem per societat liberal, el conjunt format per:

  • totes les persones privades -siguin individuals o col·lectives- que, amb actitud altruista i desinteressada, sense buscar llur propi interès, es dediquen al servei de tots els membres de la societat, sense excepció;
  • tots els serveis prestats per aquestes persones, a través de la relació i la comunicació interpersonal;
  • i totes les remuneracions que, en justícia, la comunitat geopolítica acordi d'entregar-los perquè puguin viure dignament i desenvolupar la seva vocació amb plenitud de mitjans tècnics al seu abast.
Les vocacions, activitats, professions, institucions... utilitàries i liberals es diferencien radicalment pel que fa a llurs motivacions i objectius; però són tan nobles, legítimes, i necessàries a la societat, les unes com les altres.

Del reconeixement de llur radical diferenciació es deriven, però, importants conseqüències: la principal, és que cal impedir a tota costa la mercantilització de la societat liberal. Dels mecanismes concrets que han d'evitar aquesta situació, tan corrent en els nostres dies, de confusió entre utilitari i liberal, ens n'ocuparem amb detall més endavant.


Nota:

14 En el capítol 1 hem donat la definició de béns utilitaris i d'utilitarisme (vegeu capítol 1).
 

III Part. Introducció. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Capítol 11. El comandament social o arquia. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte