Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Capítol 3. Característiques d'un sistema monetari científic. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Capítol 5. La telemàtica. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

Capítol 4. La factura-xec.

  1. Característiques de la factura-xec.
  2. Descripció de la factura-xec.
  3. Funcionament de la factura-xec.
  4. La qüestió de la divisa.
Presentem en aquest capítol una proposta molt concreta sobre com podria ser l'instrument-document monetari que ens fa avui dia tanta falta.

El designem amb el mot compost de factura-xec.

1. Característiques de la factura-xec.

Les característiques essencials de la factura-xec, que fan d'ella un instrument realment pro-científic i pro-justicial, i una alternativa vàlida als instruments monetaris actuals, són les següents:

  • és estàtica, això és, intervé en un únic acte monetari (ja sigui un intercanvi mercantil, ja sigui un acte social-monetari): s'emet per a un acte monetari determinat, i s'acaba amb ell. Ja no pot ser utilitzada mai més. Aquesta és la garantia sine qua non de tota posterior estadística.
  • és diversificada de manera màxima i òptima, en funció de les característiques específiques de cada acte mercant-monetari o social-monetari; queda així garantida la possibilitat d'una posterior analítica global del mercat i la societat monetaris.
  • és personalitzada, això és, consigna la personalitat dels dos agents mercants o socials que la utilitzen com a instrument monetari: l'emissor i el beneficiari. Aquesta personalització és la garantia eficaç de la plena responsabilització jurídica de dits agents.
L'instrument monetari que reuneixi aquestes característiques serà un autèntic document, deixarà constància documental de cada un i tots els actes monetaris (mercants o socials) esdevinguts, i en precisarà amb detall les particularitats i els agents implicats.

 

2. Descripció de la factura-xec.

La denominació de factura-xec descriu amb precisió la naturalesa de l'instrument-document monetari que proposem com a substitut dels actuals instruments monetaris.

Efectivament, la factura-xec no és sinó un tros de paper (que caldrà estandaritzar a nivell de comunitat geopolítica) que serà alhora una factura i un xec.

Quant a factura, farà constar la plaça i la data de la transacció; especificarà la quantitat i la qualitat de la mercaderia concreta que és objecte de la transacció, el seu preu unitari i la quantitat total a pagar; especificarà també el nom de l'establiment del venedor.

Quant a xec, aquest mateix document farà constar la identitat del client, el nom del seu establiment comptable10 i el número del seu compte corrent, així com l'establiment comptable i el número del compte corrent del proveïdor.

3. Funcionament de la factura-xec.

El mecanisme de funcionament que preveiem per a la factura-xec és el següent:

  • cada acte monetari elemental (sigui social-monetari, sigui mercant-monetari) comporta dos agents. En el cas, més corrent, de l'acte mercant-monetari, és a dir, l'intercanvi mercantil o acte de compra-venda, aquests dos agents s'anomenen respectivament «client» i «proveïdor».
  • el client és l'emissor de la factura-xec. Tot client és un client-deutor-tirador.
  • el proveïdor és el beneficiari de la factura-xec. Tot proveïdor és un proveïdor-beneficiari.
  • el proveïdor-beneficiari omplirà la factura-xec amb les consignacions indicades més amunt. El client-deutor-tirador la signarà. Caldrà establir els mecanismes necessaris de verificació de la identitat del client.
  • el proveïdor-beneficiari es quedarà l'original de la factura-xec; el client-deutor-tirador se'n quedarà una còpia.
  • el proveïdor-beneficiari és l'únic beneficiari legal de la factura-xec: això és, en cap cas una factura-xec no podrà ser endossada.
  • el proveïdor-beneficiari entregarà la factura-xec al seu establiment comptable el qual instantàniament li abonarà en el seu compte corrent la quantitat indicada.
  • després, l'establiment comptable del beneficiari enviarà la factura-xec a l'establiment comptable del client-deutor-tirador, i s'efectuarà el corresponent càrrec en el compte corrent d'aquest.
  • un cop realitzades aquestes passacions d'escriptures, la factura-xec serà neutralitzada, microfilmada i arxivada a fins estadístics i justicials. Aquí s'acaba la vida d'aquesta factura-xec.
  • la factura-xec pot comportar un termini de pagament segons llei; en aquest cas, caldrà preveure les modificacions necessàries del procediment que acabem de descriure. En tots els casos, però, l'interès del descompte bancari anirà a càrrec del client-deutor-tirador que necessita ajornar el pagament.
  • una mesura complementària, que conferiria gran solidesa a aquest sistema, seria la creació d'una Caixa Interbancària que garantís el pagament al beneficiari de tota factura-xec emesa sense fons. Aquesta Caixa Interbancària seria l'únic actor en justícia contra el tirador insolvent.
4. La qüestió de la divisa.

L'adopció d'un instrument monetari com el que hem descrit, comporta necessàriament un canvi important en les relacions monetàries amb l'estranger, amb les comunitats geopolítiques que no comparteixen la pròpia unitat monetària.

Les relacions monetàries amb l'exterior són, en l'actualitat, de dues classes molt diferents, en tots els països.

En primer lloc, hi ha el comerç exterior.

Per a tota transacció comercial amb l'exterior -ja sigui dins d'un modus vivendi, o dins d'un tractat comercial, bilateral o multilateral-, caldrà establir factures-xec especials de comerç exterior (d'importació o d'exportació). Aquestes factures-xec de comerç exterior seran sempre consignades en unitats de la divisa estrangera utilitzada: l'importador o exportador de l'exterior pagarà o cobrarà, segons el cas, en tal divisa estrangera: però aquestes divises aniran a parar al (o sortiran del) Tresor, que serà l'únic que podrà detentar divises. L'exportador o importador propi no podrà detentar divises: en el seu compte corrent, només figuraran quantitats -abonades o debitades, segons el cas- en unitats monetàries interiors.

Per a efectuar el canvi entre la divisa estrangera i la unitat monetària interior, es recorrerà -mentre no s'hagi procedit a una total desmonetització de l'or en el món sencer- a un patró-or arbitrari, determinat per l'autoritat monetària, que serà confrontat al preu de l'or -en la divisa estrangera- en el mercat lliure internacional. De la relació or-unitat monetària interior i de la relació or-divisa estrangera se'n deduirà, lògicament, una relació unitat monetària interior-divisa estrangera que serà la utilitzada per a efectuar la traducció numèrica entre aquestes dues.

Una altra alternativa per a realitzar comerç exterior consistirà que l'agent estranger accepti de pagar, o de ser pagat, en unitats monetàries interiors. Llavors, haurà d'obrir un compte corrent en un establiment comptable de la comunitat geopolítica amb factura-xec, i aquest compte corrent només serà vàlid, evidentment, en aquesta comunitat. Aquest serà el cas més corrent quan es tracti de turisme estranger i d'inversions estrangeres en el propi país.

Després del comerç exterior hi ha, en segon lloc, el comerç de divises.

El primer que s'ha de dir és que aquest desapareix totalment en i per a qualsevol comunitat geopolítica que hagi adoptat amb plenitud el sistema de la factura-xec.

Efectivament, la característica essencial d'aquest sistema és que els instruments monetaris s'emeten únicament per a documentar una transacció de mercaderia concreta, i expressament per això. Per tant, no hi pot haver moviment d'unitats monetàries sense moviment correlatiu de mercaderies concretes. No pot, doncs, existir moviment d'unitats monetàries contra unitats monetàries. Ningú no pot comprar ni vendre divises. De fet, la unitat monetària interior deixa de ser divisa, perquè no pot ser comprada ni venuda en cap mercat exterior -ni interior-.

Així doncs, l'Estat d'una qualsevol comunitat geopolítica que hagi adoptat la factura-xec, no haurà de defensar la pròpia divisa contra l'especulació, ni defensar la paritat de la pròpia divisa. Ja que l'especulació esdevindrà instrumentalment impossible, i tampoc no existirà cap paritat oficialment fixada, sinó que el valor de la pròpia unitat monetària respecte de les divises estrangeres fluctuarà lliurement, seguint l'evolució del mercat.

Les precisions que hem donat sobre el funcionament concret de la factura-xec evidencien que aquesta és un instrument-document monetari molt precís, àgil, de fàcil establiment i d'emissió privada.

Proposem doncs la supressió de tots els actuals instruments monetaris, principals i auxiliars, d'emissió oficial o privada-bancària, i la seva substitució per un únic tipus d'instrument-document monetari, la factura-xec, de lliure emissió privada per cada agent mercant o social ben personalitzat i responsabilitzat, amb l'única limitació del seu saldo en compte corrent.


Nota:

10 Establiment comptable: pot tractar-se d'un Banc de Negocis o d'una Caixa d'Estalvis (veure capítol 12).
 

Capítol 3. Característiques d'un sistema monetari científic. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Capítol 5. La telemàtica. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte