Els manaments del bon mestre1.
Per fidelitat a l'original s'ha respectat el català prenormatiu
d'aquest text.
1
Tots sóm germans. Tots, de fet, sóm estretament solidats
pera'l bé y pera'l mal. El bé del un retopa infaliblement
en els altres. El mal d'altri, a la llarga, es nostre mal. Per altruisme
y per egoisme devem cooperar a la perfecció dels demés. L'indiferent
y l'envejós laboren llur propia ruina.
2
No t'acontentis ab l'estatu quo. Tingues ilusions, maquina progectes,
elabora desitjos, pugna pera realisarlos. Tot y treballant pera la perfecció
dels altres, vulgues ser més que ells: més fort, més
bo, més sabi, més rich, més bell. Y lluita, pera serho,
fortament, astutament, pero moralment. Així seras home d'acció,
y, per lo tant, dels triomfadors. Escull com a me di una educació
que't fassi apte pera la vida del teu temps.
3
Les dificultats són la sal que saboreja la lluita. Lluita sense
dificultats es sol sense llum. Home sense lluita és parássit
extirpable. Les dificultats abunden en bellesa, a voltes trágica.
Al inútil l'acobardeixen; al predestinat l'ageganten. Home de prógectes,
que comença y no acaba ab inconstáncia, home barbre. Les
coses se comencen, se treballen, se llimen, se perfeccionen, s'acaben.
Enginy, empresa, constáncia.
4
No vulguis lo impossible. y pera coneixeho, mida bé abans les
teves forces, sense presumpció, pero també sense defalliments
de cap mena. Les teves aptituts, el teu enginy, la teva inspiració.
Per un és possible lo que per altres, més d'un cop, es impossible.
Y si'l resultat d'una empresa no t'és favorable, tampoch t'has d'espantar.
Si la fruició del triomf te porta la satisfacció de tes nobles
aspiracions, la conformitat en la desgrácia te donara tremp pera
llençarte adelerat cap a la realisació d'altres empreses
més altes. La por no l'ha de coneixer l'home digne. No perdis may
la serenitat. y menys encara l'esperança.
5
No creguis les dites dels altres, sinó les obres. y si has d'atenirte
a paraules, mira llur veritat més que llur bellesa, pero tampoch
descuidis llur bellesa. Tu no diguis may, sense necessitat absoluta, faré
tal cosa. El futur és el segell dels homes inútils. Faig
aixo, faig allo. Aquests són els homes fecons, els qui serán,
els qui són.
6
Fes les coses perque es ton dever. Jamay per por a premis ni a cástichs.
Així serás bo y viurás tranquil. Ara, si, més
que per dever, saps obrar per entussiasme, per ilusió conscienta,
llavors viurás la veritable vida y t'omplirá de plaher el
lluitar constant, ardit, rítmich dels homes forts.
7
Admira la bellesa. La bellesa del sol, de la lluna y dels cels. La bellesa
dels boschs, dels torrents, dels mars y de les tempestes. La bellesa de
la grácia y del parlar. La bellesa de lo bo, del enginy, de la força
y de les lluites. La bellesa del esperit, dels cossos, de les passions.
La bellesa de la casa, del vestit, del cutis net, del trespol curiós.
La bellesa de la riatlla y del plorar. Vulgues fruirla la vida, disfrutar,
actuarte. Estima'l sol, l'aire, la ciencia, el treball, per lo que tenen
d'utilitat, pero, més encara, per lo que tenen de fruició.
Ama'l menjar, el beure, les ilusions, els goigs. Amaho moralment, pero
apassionadament, intensament, alegrament. Gaudeix fortament aquesta vida,
sense barrarte'l camí a un etern goig posterior.
8
Posa cada cosa en son lloch; cada acció en son temps. Es aquet
un secret de bellesa, de ritme, d'estalvi, de bonhumor y de saviesa. Ni
l'estar sol, ni'l viatjar, ni'l descansar, ni'l treball més febrós
són motius suficients pera arrencar una cosa de son lloch propri,
pera engendrar una acció fora de temps.
9
No't deixis may dir descastat. y per lo tant, no'n siguis. Que en dir
la veritat hi pot haver imprudencia, no injusticia. Menys toleris jamay
que't diguin dolent o viciós. Y per lo tant, no'n siguis. Pero encara
menys comportarás que't diguin tonto o inútil, padró
d'ignomínia en aquets temps. Y pera que no t'ho diguin, no has de
serho.
10
No tothom serveeix pera tot, ni tots els predestinats a sobressortir
poden sobressortir en qualsevol cosa. Una veu interior -fonda, pero perceptible,
si és escoltada- ens diu que tirem cap ençà o cap
enllà. No't fiquis mestre, si no t'ho diu aquesta veu que no enganya,
si no tens vocació. Pots ser bon edvocat, bon fuster, bon metge,
bon escombriaire, bon capella; pero no serás bon mestre. Mestre
ab vocació, és el ser més feliç entre ses engunies;
pasturant els pobles realisa son plaher. Mestre sense vocació, és
la vida més desgraciada y insoportable que puguis imaginarte. No
serviras pera mestre si a la vocació no hi acompanyes la ilusió
y la voluntat de ser més bo, més perfecte que'ls altres.
Notes:
1Íb.,
pàgines 14-16.
