Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

CRISI, CHALAUX I LA MONEDA TELEMÀTICA
Lluís Busquets i Grabulosa

La decisió de Bush d'injectar diners públics per superar la crisi financera, abans que la hi aprovessin les Cambres, va produir el divendres 19-IX una alça borsària inesperada arreu del món. I, això no obstant, entesos com Rodrigo Rato (ex-director del FMI) comparava l'actual crisi amb el crac del 1929, i George Soros, que ha escrit en un llibre que es va fer milionari fraudulentament perquè l'economia lliberal li ho permetia (va bloquejar la lliura esterlina), deia que la possibilitat del crac encara seguirà existint perquè amb la pretesa autoregulació liberal no anem enlloc. Tenien raó: el crac borsari del passat dia 10-X farà història. Els ciutadans de peu, no tenim respostes a les nostres preguntes. (Des de quan una economia liberal s'ha d'intervenir amb diner públic? John Lipsy, actual segon del FMI, venia a dir que la contradicció és gravíssima, però si no es fes, arribaríem al catacrac: la crisi financera "tindria conseqüències devastadores", va declarar textualment). I d'on surten aquests munts de diners. S'ha parlat de 700.000 milions de dòlars o euros, però són molts més. El cost de la intervenció de les autoritats és aquest: 620.000 milions d'euros per adquirir hipoteques tòxiques i fiar als bancs perquè en garanteixin la viabilitat; 273.600 milions d'injecció dels bancs centrals per donar liquiditat al mercat; 140.000 milions per rescatar les societats hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac; 60.000 de finançament a les filials de Lehman Brothers a càrrec del Tresor dels EUA; 58.700 milions per nacionalitzar l'asseguradora AIG; 20.000 milions de préstec a JP Morgan per comprar Bear Sterns; 2.700 milions de garanties per reparar cases abandonades en ser embargades per impagament d'hipoteques. Total, si sumem, un bilió cent setanta-cinc mil milions. Sense comptar els 1,7 bilions de rescat dels bancs europeus de la setmana passada. I seguim fent-nos preguntes. Atès que els diners d'un estat són els dels seus ciutadans, ara els Estats hauran de finançar totes les empreses mal gestionades? Suposant que la meva estigui ben gestionada, per què no he de participar del pastís? En definitiva: els nostres estalvis, si passen dels 100.000 euros, segons la garantia de l'insolvent Solbes, són, doncs, directament, per malgestionar? ES tracta de socialitzar pèrdues i privatitzar guanys?

Enllà de la ironia, cal saber que això passa perquè el món s'ha dotat d'una moneda anònima i opaca i ni els experts més experts poden calcular de cap de les maneres el que pot esdevenir-se. No hi ha enlloc mercometria possible (dades fiables dels mercats financers). Els Estats com l'espanyol miren de surar en el tsunami com poden (els americans encara riuen de les declaracions de ZP dient que la nostra economia era la més forta d'Europa!). Quan es demanà per ràdio al president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, el passat dia 21-IX, quina nota posaria al Rodríguez Zapatero, va ser molt subtil: "No se li pot posar cap nota perquè no s'ha presentat a l'examen".

Tot això ve a tomb perquè el passat dia 17-IX, a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, plena de gom a gom, el "Centre d'Estudis Joan Bardina" va presentar el vídeo La moneda telemàtica a partir dels estudis d'Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006). El públic assistent fou obsequiat amb un DVD i el debat de la taula amb economistes com Arcadi Oliveres i Martí Olivella va ser més que interessant. Chalaux va aprendre del banquer Horace Finaly (president de BNP-París Bas) les giragonses de la moneda en la primera guerra europea (les existències d'or només haurien permès cobrir les despeses de la guerra durant els tres primers mesos i, per tant, s'abandonà la convertibilitat en or dels respectius papers-moneda) i es va passar mitja vida estudiant-ne un revulsiu. Finaly es burlava dels seus estudis de Ciències Econòmiques a París i més aviat li indicà una carrera científica. Chalaux estudià aleshores a l'Escola de Química de Mulhose i va voler aplicar el mètode científic, precís i rigorós, als fenòmens socials i científics amb la mateixa exigència. Un seu amic, el llibertari Abad de Santillan, li confessà en plena guerra (in)civil espanyola que l'esquerra havia perdut la guerra i la revolució perquè no havien sabut dominar la moneda i la banca com a instruments al servei del poble. (Ho poden veure a http://www.bardina.org/nw2/videosct.htm).

Quan tornà a Barcelona (1945), i encara més quan deixà la feina de químic (1968), volgué debatre i ensenyar el que havia après. Trobà molts companys de viatge, entre els quals, en L. M. Xirinacs, que ja no el va deixar de petja i inserí en els seus estudis de globalística les idees de moneda responsable de Chalaux. (Poca gent sap que, abans de morir, Xirinacs presentà al Fòrum Social Mundial de Nairobi a Kenya una ponència en vídeo on resumia la possible utilització de la tecnologia actual per la implantació de la moneda telemàtica universal que facilités la pau al món. (El poden veure a vídeo http://www.bardina.org/nw2/videosct.htm, text vídeo http://www.bardina.org/monedatelematica/monedatelematicact.htm)

Els promotors de la moneda telemàtica voldrien suprimir el paper moneda que tots portem a la cartera, perquè és anònim i irresponsable. Tant hi podem pagar un quilo de taronges com l'assassinat d'algú. Ningú no pot saber què fem amb els nostres diners. Podem especular, apilonar munts de diner negre, convertir-nos en mafiosos, comprar terrenys amb escriptures a la baixa, pagar treball infantil, droga o prostitució. També portem moneda nominativa: les targetes de crèdit. Les targetes ens fitxen, deixen traces i indicis de totes les operacions que fem. La moneda telemàtica és aquesta. Per això se li diu responsable i transparent. Els que no ens hem amagar de res, no li tenim cap por; els que han d'amagar certs pagaments, sí. Quan es parlà que la faixa antifalsificació del nou euro fos magnètica per enregistrar l'operació que es feia, hi va haver qui va posar el crit al cel amb l'excusa de no voler posar els ciutadans sota control. Ara ja hi som. Però no sota el control neutre d'un ens administratiu -el qual podria comptabilitzar operacions i obtenir, amb dades on line, la mercometria de què avui no disposem-, sinó de caixes d'estalvis i bancs.

Amb mètode i unes mesures com cal dels mercats financers, no sols es podria dosificar el cabal de diners al mercat més enllà d'inflacions i stagflacions (cf. el llibre que Chalaux va escriure amb l'economista Magdalena Grau: Assaig sobre moneda, mercat i societat, Barcelona: Centre d'Estudis Joan Bardina, 2000, 3ª edició), sinó aconseguir la denominada "renda bàsica" o "salari mínim social" per a tots els ciutadans. I no pas de la plusvàlua del treball, sinó de la plusvàlua del diner, que ara se'ns amaga injustament, tot i permetre injeccions d'un bilió d'euros com hem explicat al començament. Sortosament, aquests dies, surten escrits d'economistes alternatius posicionant-se enllà del que s'ha fet fins ara. Tapar forats es retornar on érem. Entendre-ho és del tot revolucionari. I no ho entenen actuals presidents de Caixes ni de borses. Chalaux, en els seus escrits, fins i tot distribueix la societat en àmbits diversos amb totes les necessitats cobertes. Com va dir el professor Oliveres, et posicionis a favor o en contra de la moneda telemàtica, almenys permetria aturar la corrupció, l'especulació i el frau. I més si pensem que el mateix Ministeri d'Economia avalua el frau fiscal en 86.000 milions d'euros. Pensin que Catalunya només en demana de 3.500 a 4.000 milions per al nou finançament, mentre Solbes només en vol deixar anar 1.794!

lbusquetsg@uoc.edu

[313] ARTICLE DIARI DE GIRONA per al dia 20 d'octubre del 2008.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte