|
|
EL FÒRUM SOCIAL MUNDIAL
...
Tots els Fòrums Socials Mundials arrenquen amb una marxa per la Pau
i la Justícia Social. És un matí lluminós de gener
a Nairobi. L'itinerari s'inicia a Kibera la més gran fabela d'Àfrica.
En aquestes barraques malviuen més de 800.000 persones. Les organitzacions
africanes ja estan allà congregades per a liderar la manifestació.
Se sol dir que Àfrica és un continent sense remei del que han
fugit el futur i l'esperança però no és cert. Podem constatar
que existeix una societat civil articulada i compromesa i el vigor dels seus
moviments socials de base.
Em sorprèn l'abundància de dones i nens. Mares que en les seves
esquenes enrotllen en mocadors multicolors als seus infantons acompanyen la
marxa. Dones orgulloses de la seva raça al capdavant de la mobilització,
exhibint les seves samarretes verda esperança on pot llegir-se Another
World is Possible, i nens d'ulls immensos i tristeses infinites que et parlen
de les seves tragèdies des d'un silenci molt profund. Nens esclaus, nens
soldats, víctimes d'explotació sexual i violència, nens
mutilats i abandonats. Àfrica és un continent d'orfes…Ho
sap bé el Dr. Vittorio Torres, pediatre de Metges Sense Fronteres que
dirigeix un hospital de nens orfes i malalts de sida en una localitat rural
propera a Nairobi. Van heretar dels seus pares morts, la malaltia…una penosa
mort en vida.
La marxa és sempre per a nosaltres el moment de major plenitud dels Fòrums,
el de més intensitat emocional. Entre milers de persones, sentint el
flux d'una energia benigna i col·lectiva. Formant part d'un moviment
fort i lluminós que vol canviar el món. Vaig recordar les paraules
del bisbe brasiler Dom Demetrio Valentini a l'obrir el Fòrum Mundial
de les Migracions de Rivas Vacía Madrid "L'utopia és urgent
i necessària". En aquesta marxa, sota un sol abrasador, retratant
a les dones i els nens africans em vaig adonar que ells són les veritables
flors d'Àfrica.
El Fòrum es celebrava en el Moi International Sports Complex, un immens
poliesportiu a quinze quilòmetres del centre de Nairobi, una espècie
de vila olímpica africana. El lloc era perfecte per a albergar als 66.000
participants inscrits en l'esdeveniment. En les carpes blanques esteses als
voltants i en el gegantí estadi es desenvolupaven les múltiples
conferències, seminaris, tallers, trobades, jornades temàtiques
que desgranen i enfronten els grans reptes del nostre temps: la pobresa i la
fam, els drets humans, els recursos naturals, la salut, l'educació, les
migracions, la dimensió de gènere, els problemes de la infància,
el canvi climàtic, la ciència i la tecnologia al servei de l'ètica
i el desenvolupament, la democràcia, la pau …i tants altres temes
que se'm queden en el tinter. Per exemple la moneda telemàtica, la
utopia (novament) d'un economista català visionari, Agustí Chalaux
de Subirà. Varem veure un entranyable documental del Centre d'Estudis
Joan Bardina sobre la seva vida. Chalaux afirmava que l'amor en termes econòmics
genera la més gran plusvàlua. Em va commoure aquesta reflexió
i la seva profunditat científica.
Un Fòrum és un formiguer de coneixement i intercanvi d'idees i
experiències, però sobretot és un esclat d'humanitat en
totes les seves races i expressions. En el Fòrum de Nairobi l'ambient
era vibrant, acolorit, alegre…Música en cada racó, danses
africanes al ritme del so ancestral de la percussió negra.
...
sonia__llera@hotmail.com - www.cerai.es)