La moneda telemàtica nominativa comunitària i el CAPITALISME COMUNITARI
Transcripció de la ponència que es va presentar al Fòrum Social Català el 26 de gener del 2008 a càrrec de Jordi Griera on es resumeix la proposta macroeconòmica d'Agustí Chalaux (Barcelona 1911-2006):
|
|
 |
 |
La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari, quina parauleta oi?, capitalisme comunitari. Volem explicar-vos avui una solució dels mals d'aquest món.
Per a regenerar la societat, ja que totes les persones que estem ara aquí, en aquesta Universitat avui el que volem és regenerar la societat d'alguna manera, veiem que les coses no van bé com ens ha explicat aquesta pel·lícula dels diners com deute entre altres coses.
És necessari fer uns canvis en profunditat, i aquests canvis en profunditat s'han de fer per una banda a les estructures socials, és a dir , és evident que el tema dels diners que és central de l'economia ha de canviar-se, ens ho hem de mirar de molt prop, canviar-lo, les lleis s'hauran de tocar, i és necessari augmentar el control popular de tot, perquè sinó ens trobem que realment qui està controlant són quatre persones perquè tenen un gran nivell econòmic i això no pot ser.
Per a resoldre això es va fundar partint d'unes idees que ja vénen de l'any 1926 les idees d'Agustí Chalaux de Subirà, que ja parlarem després, una persona estupenda que ens va deixar l'any passat. L'any 1984 va fundar Bardina a partir d'aquestes idees. Veurem després que és el que és Bardina.
A part de l'estructura social és necessari també canviar el comportament de les persones, és a dir les persones que tenim ganes de fer bé les coses, però dintre d'una estructura que no ens permet fer-lo bé, la cosa no va, i viceversa, si tenim una estructura social adequada però si intentem escapar-nos per sota, tampoc anem bé.
Les dues coses són necessàries i llavors, això una sèrie de persones en una organització, associació que es diu ECOVAL i, desprès INEVAL, vàrem començar a treballar, el tema de l'educació, i també amb Agustí Chalaux, que va participar amb gran entusiasme, quan vèrem començar, es va fer INEVAL, que es dedica a l'educació dels valors humans.
D'una banda el Bardina amb l'estructura social i per l'altre INEVAL amb el comportament de les persones.
Avui parlarem de l'estructura social i del tema dels diners, només direm que quan fem educació de valors humans ho fem en nens i adolescents, empresaris i treballadors i al comú de la gent i això està funcionant, això s'està fent i, quan parlem de valors humans, estem parlant de veritat, d'accions justes, pau interior, amor i no violència que són coses que segurament cauen simpàtiques a tots, perquè són els valors de tots.
Estem parlant de dir allò que és cert i cal dir, de fer el que és correcte i fer-lo amb eficàcia i amb eficiència.
Estem parlant d'estar lliures de la influència de les emocions, de fer les coses sense visceralitat, els nostres polítics estimulen la visceralitat, alguns, tant com poden, això no ha de ser, cal estar lliures de les influències de les emocions, cal estar obert sense barreres, que això és l'amor, obrir-se i donar-se, i sentir-se integrat en el món i amb tots.
Quan vam parlar d'ecologia és un cas particular d'això que estem dient que seria la no violència. Aquí acabem el tema dels valors humans, i anem a parlar del Centre d'Estudis Joan Bardina i del que és.
Joan Bardina va ser un pedagog, mestre de mestres, que el 1877, Catalunya ha estat sempre molt fèrtil en aquest tipus d'iniciatives i va ser realment un precursor, i quan estem parlant del Centre d'Estudis Joan Bardina, probablement estem parlant de l'entitat degana de tots els que es mouen en aquesta Universitat avui. Són les iniciatives més antigues i al mateix temps creiem que són les capdavanteres i les quals poden tenir més èxit. Vegem perquè. .
L'economia original. Se us ocorre com va començar l'economia? Intercanvi, “el trueque”. La societat primitiva caçava, la caça en grup era de tots, la repartien bonament, però després, fa una onze mil anys, va aparèixer l'agricultura. L'agricultura permet que hagi uns es posin a treballar la terra, surt el fruit de la terra, i comença que al principi també és comunitària i si havia alguna transacció, la gent s'intercanviava les coses, hi havia una economia de “trueque”, però que va passar? Que va arribar un moment que el volum dels intercanvis i la distància demanava alguna forma de registre i així va néixer la moneda: jo he de lliurar set cabres i li dono sis i és necessària alguna cosa perquè això no passi.
Es va solucionar amb bombolles de fang (bulle), que van començar a Mesopotàmia que posaven dintre de la bombolla unes pedretes que representaven els animalets amb el valor i aquí estampaven el segell i controlaven que realment venia de la persona que ho havia encarregat i si el que ho rep posa el seu segell i ho diposita en un temple banc, aquell temple banc té constància d'aquesta transacció i quan el que ho ha rebut necessita altra mercaderia va al banc i pregunta: veritat que teniu aquí una prova i comproven que és veritat. Aquestes pedretes que es diuen càlculs, és l'origen de la paraula càlcul, càlcul significa pedra, es posa la marca en la pedra i això és el inici de l'escriptura. Van passar a ser tauletes còncaves que es troben a centenars de milers en les excavacions de Mesopotàmia i creien que havien trobat un tresor de literatura i només eren marques de quantes ovelles quantes coses havien intercanviat. Des del 3400 al 3200 abans de Crist., a Sumèria en van trobar, però la invasió americana ho ha respectat això? No ho sabem.
I arriba un moment que es fa un invent, fa només de 4000 anys que aquesta moneda nominativa a un rei se li va ocórrer de fer-la anònima Quina avantatge té una moneda anònima? que ningú sap que s'ha fet amb ella i això va permetre en aquest rei corrompre a gent d'altres països veïns, els quals al conquerir-los i amb corrupció els obrien les portes i passava de tot, o assassinaven amb la corrupció, podien assassinar als mandataris i després forçar casaments i forçar-lo tot. És a dir la guerra va néixer de la moneda anònima i tota la corrupció ha patit des de llavors i hem tingut un problema afegit a la humanitat que no teníem abans
A la primera guerra mundial va succeir una cosa nova, que aquests diners nominatius que estava fet amb or o plata no n'hi havia suficient, els països combatents necessitaven més armament i no havia prou or i llavors s'els hi va acudir que a base de fer paper moneda amb un percentatge cada vegada més petit respecte al or, i resolien el problema de finançar la guerra , realment això va ser un problema per a finançar la guerra.
Es va continuar així fins que l'any 71 el president Nixon dels Estats Units va arribar a l'acord de Brenton Woods de desvincular el dòlar del seu patró or, i a partir d'aquell moment el dòlar i amb ell totes les altres monedes es van desvincular, és a dir, és un paper garantit en poder del govern, en poder de l'economia i de l'exèrcit.
Ara ja actualment és que ja no és ni paper; el gruix de la moneda circulan son simples anotacions electròniques de banc a banc; són transaccions entre ordinadors i són electrònics. Els banquers com que cada vegada augmenta el volum dels diners amb poder dels bancs, el poder dels bancs va augmentant, va augmentant, i és un cicle imparable, al final tots serem dels bancs, no hi ha altra fi amb el sistema actual.
Un descobriment important,una demostració que va fer Marx, que ja coneixeu que és que hi ha una plusvàlua en la producció i en comptes de repartir-la entre tots els que causen aquesta plusvàlua, és a dir el capital d'una banda i els treballadors per l'altre, únicament la hi queda el capital i això causa que el capital augmenta i augmenta i l'acumulació de capital té uns efectes molt negatius perquè cada vegada hi ha més poder sobre una sola persona. Les fortunes que controlen el poder del diner poden empobrir més les masses perquè qui té el control del volum dels diners controla la inflació, pot empobrir les masses per mitjà d'inflació perquè la inflació empobreix a les masses? Jo tinc uns diners a la butxaca, i aquests diners que no els he gastat, m'ho estic gastant, que està passant? Altra gent que no tenen res a veure amb mi, estan jugant amb el valor dels diners, a base d'inflar-lo.
L'acció del agents socials de la concentració de que el gran capital podria perturbar excessivament va fer que els governs intervinguessin en la economia, per`els governs van ser els primers que en van fer un mal us del diner., per exemple el que va passar a Alemanya la generació de diner va ser tan gran per finançar les activitats del govern que la inflació es va desbocar i va arribar a arruïnar i la gent va demanar que hi haguessin bancs centrals, van demanar que hi hagués un control del diner que no depengués del govern i des de aleshores els bancs centrals tenen una certa independència. a l'hora de controlar el diner. Sempre sentireu que el Banc Central Europeu i tal, que són independents. La independència relativa a uns països és més independent que amb altres, però la línia és aquesta. L'estat té més poder però la banca privada i els especuladors segueixen tenint el poder que tenen i això s'ha d'arreglar. Aquí us poso una mostra del balanç del Banc d'Espanya, on veureu que té or i drets amb or. El Banc d'Espanya té cinc mil milions d'euros amb or i a més a més te moneda estrangera que representa el quinze per cent a Espanya de cobertura en circulació. que hi ha amb or i divises del que és el volum d'euros en circulació.
Aquest és l'Agustí Chalaux, que va nèixer el 1911 i va morir el 2006. La proposta d'ell és tornar a la moneda nominativa com era fa 4000 anys, per què? per que té tot un grapat de avantatges com ara veureu: El paper anònim ha de ser substituït per un document que reflecteixi la transacció igual que les bombolles aquelles. El que inicia la transacció i el que l'acaba, i s'apunta el import a la comptabilitat comunitària i el haver corresponent del dos contractants. Cada unitat monetària i a qui pertanyen en un moment donat les transaccions i les factures xec augmenten el compte corrent del venedor i rebaixen el del comprador. Una factura xec o un albarà és un dret de compra posterior si voleu per que per una banda és un albarà per que reflecteix la transacció i per altre banda és una factura per que et diu el valor d'aquesta transacció i tu tens un xec que et dona un dret de compra ulterior en el que el rep, el que ve amb el xec.
Gràcies a internet, avui totes les transaccions poden ser electròniques, telemàtiques. La factura xec no representa cap esforç. És automàtica, i a més a més de ser automàtica deixa un rastre electrònic que permet desprès utilitzar això per el control de la economia, per que un dels grans problemes és que ningú sap. La economia és un art, no és una ciència avui en dia, és un art. Diuen: sembla que això va per aquí... jo crec que la inflació pujarà... On és la ciència? No pot haver-hi ciència per que amb la moneda anònima no sabem exactament quin és el volum real, primer de tot el diner que hi ha, i desprès de tot el volum de mercaderies que hi ha. No se sap, i tot és més o menys.
El rol de la comunitat dels ciutadans en el projecte de l'Agustí Chalaux es reforça en molts punts, en molts aspectes, per garantir la eficàcia del sistema i per garantir-ne la ètica per que si tenim un diner nominatiu sapiguem molt bé quines són les aplicacions i veure que siguin totes correctes.
Corrupció? Res és clar. Quines identitats i bancs de dades. Clar, com que la unitat monetària té el codi del propietari, es pot saber molt bé de cada transacció, però, això avui dia ja ens està passant, quan comprem amb la Visa , oi que saben el vostre nom? oi que ho saben tot? però qui és que ho sap? El banc. A través del banc ho pot saber el govern,. En la proposta de l'Agustí Chalaux, a partir de 500.000 pessetes d'abans, a partir de 3000 euros ara, el banc està obligat a comunicar qualsevol transacció que feu al Govern o al ministeri d'Hisenda. Per tant saben el que estem fent, però nosaltres no tenim cap control, no sabem que fan ells. Amb aquest sistema tot seria nominatiu però secret, mentre sigui d'entitats privades, únicament la justícia tindria dret a intervenir i a mirar que és el que has fet quan hi hagi sospites que hi hagin coses delictives. És a dir que tindríem el millor dels dos mons, més coneixement, però també més intimitat.
És clar si no ens posem tots urgentment a implantar un control comunitari ens trobarem que la moneda nominativa la tindrem al damunt però serà controlada per la banca, i probablement controlada de la pitjor manera que ens convé a tots els ciutadans.
Quins són els avantatges d'aquesta moneda telemàtica, nominativa i comunitària? Supressió de la corrupció, és impossible, supressió del tràfic il·lícit d'armes, supressió del tràfic de les drogues i de les màfies. Imagineu, no més amb això d'aquí, quin descens immens de la criminalitat! Per tant molta més seguretat pels ciutadans, robatoris impossibles, es clar que algú em pot prendre això que tinc a la ma però no ho podrà tornar a vendre desprès, com que no hi hauran bitllets en efectiu tampoc podràs cobra-ho. Es clar, tampoc pots comprar assassins. I la política serà més segura.
Tot això demanarà un determinat esforç polític. Uns polítics valents per que el propi sistema farà quasi imposible que comprin un assassí per matar que està tirant endavant la cosa. Es a dir si la cosa es fa bé, decidida i ràpida és segura.
Terrorisme també molt difícil, per que sense diners ni armes que vols fer?
I llibertat en la decisió de la feina que tu vols fer, gràcies a un salari social, i això ara en parlarem.
Què és un salari social? Que pot ser? El salari que ens dona l'Estat o la societat o la comunitat per que tu puguis viure. Per que es parla molt dels drets de l'home, però ningú et diu: tu tens dret a viure doncs aquí tens els diners per viure, no t'ho fan això. Això pot ser veritat i sense cap problema econòmic, qui pagarà les misses?, de on sortiran els diners? Ara veurem de on surten.
Les taules d'economia de Leontief.
Algú d'aquí potser ho coneix, algú de vosaltres ha estudiat economia coneixerà que són les taules de Vasili Leontief, unes taules imput-ouput..
La comunitat tindrà control sobre l'economia, gràcies al coneixement. La prosperitat serà uniforme, gràcies al salari social o renda bàsica i absència d'opcions corruptes.
Distribució dels capitals socials acumulats entre la població sense que siguin capturats pels oligarques i accés de la justícia a les dades dels delinqüents.
Que són les taules d' imput-ouput? Hi ha una taula d'origen que hi ha tot el que és necessari material i la taula d'ouputs que són totes aquelles coses produïdes amb aquests materials.
Aquestes són les de Catalunya, això es fa a tots els països, però es fa sempre de manera aproximada o el que dèiem, per que més o menys per que aquestes dades si es coneixen és d'una manera aproximada aquesta és l'adreça d'Internet que podeu anar a mirar la taula de imput-ouput de Catalunya: htto://www..idescat.net/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/tioc2001.pdf
I parlem d'un altre paradoxa, per explicar que és la renda bàsica o el salari social es una cosa absolutament imprescindible. La nostra societat cada vegada està més robotitzada, més automatitzada. En els supermercats van reduint el nombre de gent, al final treballa una sola caixera, i arribarà un dia que simplement passaran amb uns scaners i no hi haurà ni caixera. A les fàbriques passa el mateix, les màquines van substituint a l'home en la producció, i arribarà el límit en que tot ho faran les màquines. Qui comprarà el producte de les fàbriques? si ningú té diners per que ningú treballa, la fàbrica tanca. Solució? doncs s'han de donar diners als ciutadans per que puguin comprar el producte de les fàbriques i això el nom és : treball social, impost negatiu, per que el impost positiu, per l'Estat, és quan tu vas i pagues, impost negatiu és quan l'Estat et paga a tu. I també es coneix per la renda bàsica.
No es tracta que l'empresari regali diners si no comprendre que la fàbrica automàtica es gràcies als recursos acumulats per la societat durant segles, i això qualsevol fàbrica està utilitzant aquests recursos sense pagar ni cinc, per exemple una cosa molt senzilla, una carretera que està amortitzada però que els camions de la fàbrica utilitzen cada dia, doncs si no hi fos la fàbrica se l'hauria de construir aquesta carretera, però hi ha hi és la fan servir però no estant pagant res per utilitzar-la, per tant la societat li pot dir: ei! ens deus uns diners per que estàs utilitzant una cosa meva.
Estant utilitzant uns treballadors que els he format jo a través de segles, la cultura que he donat, estàs fent servir una roda que la van inventar els xinesos i que no l'has inventada tu, etc. etc. milers i milers de coses.
En realitat la majoria de coses que utilitza qualsevol unitat de producció, son coses que tenen una titularitat social i que no venen pagades. Això és l'origen dels recursos per la renda bàsica. La renda bàsica és un retorn a la societat d'aquelles coses d'aquelles coses que la societat està portant sense que surin .
Creiem que això és possible, perfectament possible i que a més a més és la sortida, i que la manera fàcil de fer el trànsit és a través d'aplicar l'impost.
Tothom està acostumat a pagar impostos, els impostos se apliquen sobre les transaccions de manera automàtica perquè encara que hi hagi la renda bàsica el fet de que no hi hagi frau, de que no hi hagin corrupcions, ja sabeu que el volum del frau és immens,
Per que qui més ha de pagar és qui menys ho fa, això és clarísssim qui està pagant els impostos, son les capes mitges de la societat, els de baix per que no poden, i els de dalt són els que s'ho tenen tot muntadet.
Aleshores si fas transaccions, les transaccions són electròniques i documentades tothom ha de pagar el qual vol dir que baixa la pressió impositiva mitjana.
Fonts de recursos per a la renda bàsica: per exemple l'estalvi en la recaptació d'impostos, tot el capital existent, es a dir productiu sense bosses d'atresorament, els són utilitzats per la comunitat, els paradisos fiscals es tornen impracticables no hi ha possibilitat d'evasió d' impostos. Tot això, son fonts, fonts de diners per tirar endavant la renda bàsica si és possible i segura.
Per arribar a la moneda nominativa tenim tota una infraestructura i que la podem utilitzar: hi ha una xarxa informàtica obliquoa, internet, ja la tenim aquesta, cal perfeccionar-la i cal canviar cosetes. Ara en parlarem. Terminals punts de venda, per que és clar les transaccions necessiten tenir un punt de venda, però el país n'està ple. Necessitem entitats bancàries que són les que acumulen, són els temples de Mesopotàmia, ara són els bancs, que reben les transaccions i que enregistren aquestes transaccions. Necessitem una justícia independent, nominalment independent, que el poble pugui dir la seva, també tenim democràcia, una certa democràcia. Tenim notaris els notaris són gent que són força independents i son subjectius, jo diria que la gent es fia més dels notaris en aquest país que no dels polítics formen part de la nostra societat, tenim uns auditors de comptes, solen ser bona gent, solen ser persones que professionalment diuen: això és comunitat. Quan parlem de la comunitat del control comunitari, jo veig el control comunitari, com fet en bona part, per notaris, auditors i altre gent de bon viure. Però hi ha una infraestructura a crear també, una nova constitució, l'Agustí Chalaux, ho va preveure tot, un govern fort i valent per implantar un sistema, una justícia independent del govern, caldria reduir les atribucions de la justícia que es fica massa amb la justícia i se li hauria de donar una autèntica llibertat, un Banc Central,que reguli els Bancs, no és una mala idea, sempre i quan aquest Banc central sigui nostre, estigui controlat per la comunitat. Doble o triple estructura telemàtica per que no pugui caure ni ser manipulada, si es doble hi ha és molt difícil de manipular-la.
I qui controla la xarxa? la justícia, el col·legi de notaris, el col·legi d'auditors podria participar en aquest control.
Una innovació tècnica podria ser utilitzar la moneda no un simple punt comptable si no que avui la tecnologia permet utilitzar inclòs una cosa quantificable com podria ser un paquet MPEG en el qual hi hagués les transacions registrades allà, això seria la reproducció més fidel de les bombolles de argila.
Les possibilitats de la informàtica són tal que una unitat monetària pot contindre l'història completa de les transaccions de les quals ha passat. i això permetria una cosa que l'Agustí no li semblava que fos necessària però que es podria reutilitzar el diner, per que te la capacitat de mantenir la transabilitat de tot el procés.
El que és bonic de l'idea d'ell és que això representa la superació de tots els problemes. El cristianisme, La Revolució Francesa i el comunisme, ha marcat avenços cap el benestar de la població però no ens n'hem sortit del tot. El capitalisme liberal també ha aportat un important progrés. El que és més espavilat s'en pot sortit millor, aleshores massa persones han de treballar més del compte per malviure, i això ho hem d'arreglar. Els que ens manen no són necessàriament dolents però el problema està en unes estructures viciades per la moneda anònima, i en uns mecanismes d'enriquiment exagerat, injust, i això és el que hem d'arreglar.
El capitalisme comunitari de l'Agustí Chalaux, representa la supració final de la dialèctica capitalisme comunisme que s'ha viscut durant el darrer segle sobretot entre el capitalisme i el comunisme i veritablement ho resolt tot. En resum el que vol aquesta proposta, el que ens està posant al damunt de la taula a tots nosaltres per que ens decidim a aplicar-la, és estendre la transabilitat documental a totes les transaccions dineraries, no només a les del Registre de la Propietat. Algú ha comprat alguna casa alguna vegada? Tu no pots comprar o vendre una casa sense que s'apunti al Registre de la Propietat. Qui l'està venen? Qui l'està comprant? El seu valor i inclòs el notari, ara es preocupa actualment d'on surten els diners. Que és el diner? El diner ho és tot. Els crèdits són diner, però el que portem a la butxaca és el que ha de desaparèixer, tot lo altre és diner, totes les altres formes de diner són acceptables, des de el moment que siguin traçables i aleshores cal parlar de moltes coses, parlarem del interès i d'altres coses.
Això s'ha de fer sota control públic, igual que es fa amb el registre de la propietat, que hi ha un control comunitari, tothom pot anar allà i mirar-ho. Es una cosa que és totalment pública. Amb la finalitat de pacificar la societat, hem vist que augmentava la seguretat,hem vist que hi ha menys risc de guerra i de terrorisme, garantia del valor ètic de les despeses,
El sistema es secret per els individus a menys que hagin de dependre de la justícia però és públic per la comunitat i per tots els ens que siguin públics, tot el que facin és absolutament públic i absolutament traçable.
Regular científicament l'economia, el volum de diner ara ja no és una fantasia, si no que se sap exactament, matemàticament les transaccions que són necessàries el volum del diner queda adequat i sense canviar res i per tant hi ha no hi ha inflació, i proporcionar una renda bàsica a tothom.
Aquests són els objectius del capitalisme comunitari. Si voleu saber-ho tot sobre aquest tema teniu que entrar a:
pel·lícula sobre la moneda telemàtica (en preparació)
També ho podeu trobar en aquesta altre web: