Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Alternatives als impostos per a finançar la Renda Bàsica i la necessitat d'una alternativa a la moneda anònima.

1. Alternatives als impostos per a finançar la Renda Bàsica.

L'implantació d'una Renda Bàsica per assegurar un mínim consum de totes les persones sense ingressos ensopega amb un possible primer obstacle per la seva implantació: els impostos per a financiar-la serien tant onerosos que els contribuients afectats s'oposarien a la seva aplicació, impedint que s'assoleixi un consens en aquest sentit.

Malgrat això, existeixen hipòtesis de finançament alternatives que suposarien, de verificar-se, la superació d'aquest inconvenient.

La proposta de Banc Comunitari de Maurice Allais.

Maurice Allais.Maurice Allais, Premi Nobel d'Economia de l'any 1988, va proposar que les persones que estan obligades a ingressar els seus estalvis en comptes bancaris, -que es calcula són el 95% dels assalariats dels estats rics-, estableixin un contracte amb les entitats financeresprivades (bancs, caixes d'estalvis i companyies d'assegurances) cedint-li la totalitat o una part del seu saldo, per un temps determinat.

La resta d'aquest saldo, lliure d'aquest contracte, s'anomenaria «saldo exempte de contracte bancari».

El conjunt d'aquests saldos exempts, malgrat pertànyer formalment a les comptes de les entitats financeres privades, estarien a disposició d'un Banc Comunitari, creat per llei. Aquesta disponibilitat es pot veure facilitada per l'ús de les xarxes telemàtiques.

És possible que la massa monetària a disposició del Banc Comunitari pugui ser considerable.

Els excedents de producció.

Mercès, entre altres coses, als avenços tecnològics dins el camp de la producció de bens de consum, podem afirmar que existeix un potencial productiu suficient per alimentar a totes les persones del planeta.

Per una banda, existeix un potencial productiu que podria generar una quantitat considerable d'excedents. Per altre banda, existeix un conjunt de persones disposades a adquirir aquests excedents, si disposesin del diner per adquirir-los.

Per a resoldre aquest problema, dins d'una comunitat geopolitica tal como un estat o un conjunt d'estats (per exemple, la Comunitat Europea), una hipòtesi consistiria en inventar el diner necessari per adquirir aquests excedents, i repartir-ho a les comptes corrents bancàries de les persones sense la liquidesa necessària.

Una objecció a l'invenció de diner per a permetre la compra d'excedents és que això provocaria inflació. Convé esclarir que l'invenció de diner proposada suposaria precissament un equilibri entre oferta i demanda, -que, per definició, és l'absència d'inflació i deflació-, i que la carència de diner per a comprar uns bens de consum existents és deflacionària.

L'invenció de diner en comptes corrents és una eina comú de les entitats financeres privades, que s'empra, per exemple, a la concessió de prèstecs. Els límits a aquesta invenció de diner el constitueixen els anomenats «coeficients de caixa», basat en els limits de prudència establerts segons l'activitat dels clients per a enretirar una part d'aquests saldos en efectiu.

L'impost sobre la terra de Henry George.

La terra és un be limitat, no està produïda per l'home i, originariament, era de propietat comunitària. Per tant, restablir l'antiga situació suposaria que els municipis podrien realitzar un urbanisme amb capacitat de decissió sobre el seu territori.

Henry George.Henry George (1839-1897) va proposar l'establiment d'un impost únic, que gravaria sobre la terra. Les seves propostes econòmiques han estat aplicades en diferents parts del món i en èpoques històriques diferents.

Mihaly Kàrolyi.A Hongria, entre els anys 1918 i 1919, el govern de Mihaly Kàrolyi (apodat el «Comte Roig») va intentar dur a terme un sistema paulatí de municipalització de la terra, basat en algunes idees de Henry George.

L'idea d'aquesta proposta era constituir, en cada municipi, un consell tripartit format per representants dels propietaris, dels funcionaris i dels ciutadans. En zones més poblades, com per exemple Budapest, el consell treballava a nivell de districte.

La missió d'aquest consell era negociar amb cada propietari. Se li demanava les escriptures de les terres que tenia i se li proposava que fixés un preu per a cadascuna. Si el preu de cada propietat era considerat massa elevat pel consell, aquest comunicava al propietari que havia de pagar, per endavant, al municipi un impost anyal del 6% del valor declarat. Aleshores, el propietari podia disminuir aquest valor. Si el preu de la propiedad no era massa alt, aleshores el consell decidia comprar aquella propietat, donant immediatament un 6% del seu valor declarat, doncs les arques públiques hongareses es consideraven massa empobrides per la guerra com per fer front, de bon principi, al preu total.

Amb aquest sistema, cada municipi hongarès iniciava un procés progressiu de compra de les terres, requisit previ per a poder realitzar una autèntica politica urbanística amb possibilitats d'aplicació.

La propietat comunitària del sol, establerta gradualment, podria suposar uns ingresos per les institucions públiques, ingressos oportuns per a finançar les diferents partides dels seus pressupostos i, entre elles, la mateixa Renda Bàsica.

2. La necessitat d'una alternativa a la moneda anònima.

Des de fa aproximadament 4.500 anys, l'humanitat viu immersa en un sistema de intercanvi comercial basat en la moneda anònima, ja sigui metàl·lica o en paper.

La característica principal d'aquest tipus de moneda és que no deixa prova de cada transacció. Això permet la compra incontrolada de bens lícits i il·licits, facilita el joc brut, la corrupció i el suborn de qualsevol persona i institució i és un element imprescindible per l'existència del mercat negre. A més a més, la desinformació que produeix aquest tipus de moneda comporta dificultats tant per a una correcta planificació pública, com pel comerç privat.

Bullae.Actualment podem saber, mercès a l'arqueologia, que existia un sistema d'intercanvi diametralment diferent, en el que cada transacció deixava constància de tots els elements que participen en ella. Prova d'això són les restes arqueològiques existents a l'Àsia Sud-Occidental, pertanyents a ciutats que utilitzaren aquest sistema durant milers d'anys. En el jaciment de la ciutat d'Uruk, el seu «Temple Roig» emmagatzemava documents comptables realitzats al llarg de 200 anys.

El retorn a un sistema d'intercanvi transparent i responsabilitzador suposaria la necessitat de l'establiment d'una xarxa pública d'intercanvi. Les informacions particulars de cada agent del mercat haurien d'estar a disposició d'aquest mateix agent, i en mans d'un jutge sols en cas d'obertura d'una instrucció. Les informacions del conjunt del mercat haurien d'estar a disposició de tots.

Bitllet de 500 euros.El canvi formal de les antigues monedes d'alguns estats europeus a l'Euro és una ocasió perduda per a establir l'eliminació del diner anònim i la construcció d'una xarxa pública d'intercanvi en aquest continent. A més a més, amb la circulació dels nous bitllets de 100, 200 i 500 euros, s'incrementaran les facilitats per a corrompre i subornar.

3. Conclusió.

Renda Bàsica i sistema d'intercanvi no anònim i responsabilitzador són dues propostes a tenir en compte si volem fer front a les injustícies de l'actual sistema econòmic imperant. Amb elles, podem substituir l'actual monopoli del capitalisme privat, amb l'establiment d'un capitalisme comunitari complementari que supleixi les seves carències.

Brauli Tamarit.
Centre d'Estudis Joan Bardina.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte