Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Excedents de producció i misèria al Tercer Món.

Moltes vegades s'ha dit que si els Estats amb un alt nivell de producció aportessin els seus excedents als Estats del Tercer Món, s'acabaria la misèria al planeta. El problema radica en com fer una justa distribució dels excedents entre la gent dels països pobres, sense que el mercat negre i l'especulació espatllin aquesta distribució.

Un primer pas es basa en fomentar l'existència d'excedents de producció.

Dwight David Eisenhower.Als Estats Units es va pendre una decissió equivocada de la mà del president Eisenhower. Aquest president tenia per costum rebre els seus informes en petits fulls d'un màxim d'uns pocs paràgrafs d'extensió, tot massa simplificat per fer-se una idea complerta dels assumptes a tractar.

L'alternativa a reduir la producció de blat era, segons els assessors d'Eisenhower, emmagatzemar-lo en grans dipòsits.El seu Estat s'enfrontava a un problema creixent d'excedents de blat. Els assessors d'Eisenhower van escriure al seu president un informe segons el qual, si es conservaven els excedents de blat, s'havia de construir uns grans dipòsits per emmagatzemar-los. En canvi, la solució més econòmica era, segons aquests mateixos assessors, pagar als pagesos per a que produissin només una petita part del blat que eren capaços de produir, i deixessin la resta de la terra erma.

El president Eisenhower va acceptar la proposta dels seus assessors en base al seu informe. I immediatament es va engegar un pla segons el qual es pagaria als pagesos estadounidencs per disminuir la producció.

Una de les conseqüències d'aquest pla és que alguns dels enriquits i relativament poc cultes pagesos nordamericans es dedicaven, durant les seves vacances, a fer turisme sexual pels Estats del sud-est asiàtic. Amb els seus dòlars fomentaren la prostitució en tota aquesta zona.

Els «rodeos» es varen veure estimulats pels empleats dels pagesos en atur.Una altra conseqüència d'aquest pla és que molts empleats d'aquests pagesos estadounidencs passaren a l'atur. I es dedicaren a cercar feines alternatives, com per exemple els «rodeos», del qual es nodreix el turisme i el tipisme de les terres del Mig Oest.

El segon pas es crear un sistema de distribució equitativa.

La nostra proposta consisteix en estimular l'existència d'excedents de producció allà on aquesta pugui ser alta.

Per a distribuir aquests excedents de producció permanentment en els Estats pobres, cal construir en aquests xarxes telemàtiques de compra, d'us obligatori i gratuït, on tots els seus habitants estarien sotmesos a un cens rigorós.

Amb una xarxa telemàtica, es podrien repartir equitativament els excedents als Estats pobres.Cada persona disposaria d'un compte corrent i una tarja telemàtica intransferible vinculada als moviments d'aquest compte corrent. Quan es produissin els excedents de blat, per exemple, aleshores s'inventarien els diners necessaris per adquirir-los i es distribuiria aquests diners equitativament entre totes les persones del cens.

Amb aquest sistema es crearien xarxes de distribució d'excedents des dels Estats amb més alt nivell de producció cap als Estats amb una misèria més extesa. Els productors, a més a més, guanyarien diners fent la seva feina i donant llocs de treball als seus subalterns. Els especuladors del mercat negre tindrien poques possibilitats de desviar els excedents cap a les seves xarxes il·legals de distribució. A més a més, una revolució telemàtica s'extendria entre els Estats del Tercer Món, fent més possible un comerç just i responsable.

Barcelona, a dimarts 31 d'agost de 1999.
Agustí Chalaux de Subirà.
Brauli Tamarit Tamarit.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte